Tot per una aposta
Quan va intentar publicar Frankenstein o el Prometeu modern amb només vint anys –la va començar a escriure amb divuit–, Mary Wollstonecraft Godwin, de nom de casada Mary Shelley, va ser ignorada pels editors, que, a més de dubtar de la seva autoria, consideraven el tema inapropiat, i especialment per a una dona jove com ella en ple segle XIX. I quan algú va acceptar, ho va fer amb la condició que l’autor fos anònim, i que el poeta Percy Shelley, la seva parella, fes un pròleg que va provocar que molts creguessin que era el mateix autor. No va ser fins que va aparèixer la segona edició que es va revelar al món l’autèntica autora de l’obra. Però això només és el final de la pel·lícula dirigida per la saudita Haifaa Al-Mansour que se centra en uns pocs anys de la vida de la creadora d’una obra cabdal no només de la literatura fantàstica, sinó també de la literatura universal, i de la qual enguany es compleixen 200 anys de la publicació. El que descobrim és què va portar Mary Shelley a escriure una obra que, fins ara, només havia estat abordada des de la perspectiva, ja des dels anys trenta, d’adaptar la mateixa història, de manera més o menys fidel a través de diversos gèneres: terror, drama i fins i tot, comèdia, amb l’insigne i magistral El jove Frankenstein com a cap i casal. Al llarg de dues hores assistim a la seva infantesa plena de llibres gràcies al pare, l’escriptor, polític i llibreter William Godwin; com s’enamora del poeta Percy Shelley, que deixa la dona i la filla per Mary, un escàndol majúscul a l’època; totes les adversitats patides al costat de la seva parella, i sobretot el procés de creació de la novel·la, que comença en aquell viatge a Ginebra, durant l’estada a la Vil·la Diodati on es van reunir Mary i Percy, Claire (germana de Mary), Lord Byron i el jove doctor John William Polidori, i que era l’eix narratiu de la pel·lícula Remando al viento, de Gonzalo Suárez. Allà fan una aposta per veure qui escriu el millor relat de terror. Tot i ser una icona esfereïdora, el monstre de Frankenstein no deixa de ser un reflex dels sentiments de l’autora, especialment des que Percy apareix en la seva vida: com la família l’abandona i com el marit l’enganya contínuament.
Malgrat les diversitats
A través de la criatura del Dr. Frankenstein, Mary Shelley va articular un missatge necessari sobre el dolor i l’abandó en un món que preferia emmascarar la realitat. Convertit gairebé en un drama adolescent –només cal adonar-se de com d’irresponsables són Percy i Lord Byron– que es mou entre un romanticisme exacerbat i la tragèdia més terrible, el film també té la seva quota de feminisme: la mare, Mary Wollstonecraft, va ser una intel·lectual pionera del feminisme. Al-Mansour i la seva coguionista, Emma Jensen, saben entrar en profunditat en la ment de l’autora, una dona que va trobar la pròpia veu malgrat les adversitats i les dificultats del moment.
Encara que, en aquesta excellent pel·lícula que inevitablement visita llocs comuns, qui brilla per sobre de tot és l’actriu encarregada de donar vida a l’escriptora: Elle Fanning. En aquest món d’horrors i subtileses sap capturar a la perfecció la seva dolçor i fragilitat, la seva força i el seu compromís.
MARY SHELLEY
●●●● ●
DIR.: HAIFAA AL-MANSOUR. GÈNERE: DRAMA. INTÈRPRETS: ELLE FANNING, DOUGLAS BOOTH, BEL POWLEY, MAISIE WILLIAMS, TOM STURRIDGE, STEPHEN DILLANE, BEN HARDY. PAÍS: REGNE UNIT, EUA, LUXEMBURG, IRLANDA. ANY: 2017. DUR.: 120 MIN.