Gestionar el conflicte

El món va tan ràpid que potser no tenim temps per pensar la diferència entre problema i conflicte. Quan hi ha un obstacle a les nostres intencions, tenim un problema. Es resolen amb recursos tècnics, instrumentals o mecànics. Excepte si es dóna el cas que pel mig hi ha persones, altres éssers humans. Aleshores el problema esdevé conflicte i la solució tècnica no és suficient: ha de ser una resposta moral (és a dir, respectuosa amb la dignitat, atenta a la llibertat, etcètera).

Els recents aldarulls són mig tècnics, mig morals: tècnics perquè ningú no ha de poder, impunement, trencar el que es troba al davant ni voler fer mal a ningú. La violència es limita a l’autodefensa.

Com se’n surt, d’un conflicte? Arribo al final de la reflexió: exigeix el diàleg, i ja fa anys Habermas intuïa que si un diàleg humà aspira a qualsevol mena de consens, hi ha tres condicions: 1) cal tenir una proposta pròpia, constructiva, possible i mínimament assenyada; 2) s’ha d’escoltar i entendre els altres; 3) s’ha d’estar disposat a optar per la millor opció, que no ha de ser la del 50%, sinó la raonable. Així s’arriba –Habermas no ho deia– al winwin.

I els brètols? Òbviament, s’autoexclouen de tot el procés. Ells, ja sigui en els aldarulls urbans o en la relació dels catalans amb Madrid, esdevenen, senzillament (salvats els 30 drets humans de la declaració del 1948), un problema. XAVIER SERRA BESALÚ Girona