Els dos pregons

Pérez Andújar ens va oferir un magnífic discurs integrador en el pregó oficial de les festes de la Mercè. Un pregó, obra d’un escriptor de reconeguda reputació, fet en castellà, cosa que encara que hagi pogut molestar algú cal entendre, ja que el castellà és la llengua predominant a Barcelona. A Pérez Andújar se li ha d’agrair, en el seu pregó, haver fugit en tot moment de la polèmica que va generar el seu nomenament arran de la seva posició bel·ligerant contra l’independentisme.

Toni Albà, disfressat de Felip V, ens va divertir amb el seu pregó alternatiu motivat precisament pel nomenament de Pérez Andújar. L’actor, de posicions polítiques antagòniques a l’escriptor, va pronunciar un discurs concordant amb el seu pensament.

Van ser els primers actes de la festa major, i la imatge que al meu criteri es desprèn d’aquest doble pregó no crec que aporti res de positiu, ans al contrari, fa parlar. No calia un pregó alternatiu, però si volem fugir de la polèmica, enguany no era el moment de Pérez Andújar. Doble pregó, ergo doble error. XAVIER ARTISÓ I AGUADO Subscriptor Barcelona