El pecat de corrupció

Pràcticament no hi ha dia que no ens informin d’un nou cas de barra, d’apropiació indeguda, de corrupció. De fet, no vivim en una societat corrupta, el que passa és que hi ha persones, amb noms i cognoms, que el pecat de corrupció l’han elevat a sistema. Per a ells es converteix en un costum mental, en una manera de viure; no els importa que hi hagi persones, famílies, en el llindar de la pobresa, que no tinguin cobertes les necessitats més bàsiques. No ho saben o no ho volen saber. Passen olímpicament perquè no els importa.

En una entrevista, el papa Francesc contestava: “La corrupció no és un acte, sinó una condició, un estat personal i social en el qual un s’acostuma a viure”.

M. DOLORS PUIG USTRELL

Terrassa