Com a Finlàndia

Vaig llegir la carta de Núria Mas (“El secret de Finlàndia no només està dins l’aula”, 22/IV/2017), una catalana que està estudiant a Finlàndia, un país on pots deixar la bicicleta al carrer sense lligar i trobar-la intacta al cap dels dies; un territori on els ciutadans tenen molt clar quins són els seus drets i deures, on no hi ha control als transports públics perquè no és dins del seu marc mental utilitzar-los sense pagar. Un país on a la universitat es poden repetir exàmens, demanar més temps per presentar projectes, perquè, en definitiva, l’objectiu de cara l’alumnat sobretot és aprendre, més enllà d’assolir titulacions.

Des dels programes d’educació infantil interactiva i innovadora, serien nombroses les condicions que converteixen Finlàndia en un indret modèlic i envejable, i constituiria una ingenuïtat pensar que això es pot aconseguir a curt o mitjà termini a casa nostra, per bé que els que creiem en una Catalunya independent alberguem l’única esperança que aquest somni es pugui assolir. Els potencials socioeconòmic, cultural i de desenvolupament hi són, i en aquest sentit s’estan donant signes importants i les dades són esperançadores. En l’àmbit de l’educació de base, el clar exemple el tenim amb la implantació del sistema educatiu avançat Escola Nova 21.

JORDI TERRIS

Badalona