As­tè­rix i Obè­lix

La Vanguardia - - OPINIÓN -

Ara que es pu­bli­ca un nou àl­bum dels he­rois gals As­tè­rix i Obè­lix (“As­tè­rix i Obè­lix re­co­rren Ità­lia dalt d’una qua­dri­ga”, Cul­tu­ra, 10/X/2017) no puc dei­xar-me de quei­xar que una inex­pli­ca­ble ig­no­ràn­cia col·lec­ti­va ha­gi fet que en ca­ta­là se’ls anome­ni “As­tè­rix” i “Obè­lix”, amb l’ac­cent equi­vo­cat. En fran­cès, to­tes les pa­ra­ules, to­tes, són agu­des; no n’hi ha de pla­nes ni molt menys d’es­drúi­xo­les.

L’ac­cent agut que por­ten els noms d’As­te­rix i Obe­lix ser­veix tan sols per evi­tar que les lle­tres e si­guin mu­des. Ai­xí doncs, hau­ríem sem­pre de dir en ca­ta­là As­te­rix i Obe­lix, amb ac­cent pro­sò­dic a la i. A més, pro­nun­ciar As­tè­rix i Obè­lix eli­mi­na el pre­ciós joc de pa­ra­ules que Gos­cinny va idear i que es perd to­tal­ment: són l’as­te­risc i l’obe­lisc, el petit i el gran! EDUAR­DO AN­TO­JA Subs­crip­tor

Bar­ce­lo­na

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.