La bona gent
«El que em preocupa no és el crit dels violents, corruptes, deshonestos o poc ètics; el que més em preocupa és el silenci de la bona gent.» va dir Martin Luther King.
Aquesta frase, que probablement hem llegit moltes vegades, en alguna altra versió, encapsula la crua realitat del nostre temps. El que és increïble, però, és que malgrat tot, i veient cada dia com la «mala gent», amb les seves egoistes decisions, ens malmet la nostra vida, les nostres illusions i el nostre futur, gairebé tothom se’n va a dormir tranquil. Això vol dir que hem sabut anestesiar molt bé les nostres consciències. El silenci de la «bona gent» dóna carta blanca a aquells que se senten per sobre de tot i de tothom.
En conseqüència, tots som còmplices dels actes dels violents, corruptes, deshonestos i poc ètics. Els ho permetem.
Espero que ningú se senti ofès per aquesta afirmació. Molts podem pensar i creure que som «bons», perquè realment no fem res dolent, però el problema està en el «no fer res». Aquest RES és la veritable malaltia dels nostres dies, de la nostra societat. Suposa indiferència i passivitat. És el preocupant «silenci de la bona gent.»
Els problemes del nostre món no deriven només de les accions dolentes, de les decisions mal preses, de la corrupció o de la violència, sinó també, i això és el més greu, de l’actitud contemplativa d’aquesta «bona gent» que considera que els problemes dels altres no els concerneixen.
I és que ser indiferent és una posició que prenem conscientment, una decisió que condiciona la situació del món en què vivim. Aristòtil considerava que la indiferència és una actitud d’idiotes. A la Grècia clàssica, bressol de la democràcia, «idiotés» (idiota), significava aquell que es desentenia dels assumptes de la comunitat bé perquè no participava de la política o bé perquè, desinteressat, només s’ocupava dels seus propis interessos.
Aquesta actitud d’espectadors indiferents o idiotes (llegeixi’s segons convingui), ens fa més dèbils mentre enforteix a la «gent dolenta». Ens furta drets fonamentals mentre atorga més i més privilegis als «dolents».
La veritable innovació contemporània hauria de ser promoure un moviment d’éssers humans a favor d’altres éssers humans. Tots sabem, ho sabem!, que és impossible que res millori si només ens preocupem del nostre melic. Aquesta actitud, sumada a la dels «dolents», posa en perill la llibertat, la dignitat, el futur i el benestar dels ciutadans, la «bona gent».
Hem de deixar d’assumir com a inamovible una realitat injusta per a la gran majoria i deixar de ser còmplices per acció o per omissió.
Aquesta és la veritable força de totes les persones, empreses i moviments que volen que una veritable justícia ciutadana sigui possible.
La versió de la frase de MLK, «el preocupant no és la perversitat dels malvats sinó la indiferència dels bons», deixa clar que si no existeix solidaritat i tots mirem cap a un altre costat, mai se solucionaran els problemes que els «dolents» creen a la «bona gent».
Winston Churchill va dir: «La valentia es considera, amb raó, com la primera de les qualitats humanes, perquè és la qualitat que garanteix totes les altres.»
La pregunta incòmoda per a tots i cadascun de nosaltres és: I tu què faràs. Continuaràs en silenci?