Habitatge, neurociència i intel·ligència artificial
Observatori de la Marca Andorra (VIII)
Fa temps que la qüestió de l’habitatge ha esdevingut una preocupació social de primera magnitud. Els darrers temps s’ha posat molt d’èmfasi en l’escassetat d’oferta, l’elevat preu en relació al poder adquisitiu mitjà dels ciutadans i fins i tot de com ha influït en negatiu l’arribada d’inversió exterior. Tanmateix, han començat a aparèixer algunes esperançadores iniciatives per posar al mercat habitatge de lloguer a un preu assequible mitjançant la compra o lloguer amb recursos públics d’edificis en desús que es rehabilitaran per a posar-se a disposició dels ciutadans més necessitats. Addicionalment, des de l’empresariat andorrà s’apunta la solució de desenvolupar iniciatives publicoprivades que impliquin als Comuns aportant terrenys comunals a cost zero i als constructors i promotors que executarien projectes destinats a resoldre la manca d’habitatge de lloguer o de compra a preu moderat i assequible per una majoria de la població del país. No cal oblidar que també s’ha iniciat una reflexió sobre alguns dels efectes negatius, que no tots ho son òbviament, de la inversió exterior i de la proliferació de promocions de luxe i de com ha pogut incidir tal fenomen en l’alça incontrolada del preu de l’habitatge. De fet, s’han pres algunes mesures legislatives encaminades a pal·liar els efectes nocius pel desenvolupament incontrolat de la construcció, en especial la capacitat de càrrega del nostre territori i el nombre màxim d’habitatges i habitants que pot garantir que es pugui seguir disposant dels recursos suficients, com l’aigua o l’energia, i així evitar el consegüent col·lapse.
La lògica dels esdeveniments em fa pensar que d’una forma o l’altra una part del problema està identificat i amb més o menys esforç ben segur es resoldrà els propers anys. M’agradaria però focalitzar-me en els veritables protagonistes d’aquest procés, que no són ni més ni menys que els nostres ciutadans i en el component més emocional de tota aquesta estratègia, que ha de servir per a tornar-los a l’equilibri, a una normalitat sense innecessaris sobresalts.
El procés abans descrit es pot impulsar de diverses formes, però n’hi ha una que sobresurt per damunt dels altres. Em refereixo a aquella estratègia que se centri en les persones i les seves emocions. No n’hi ha prou en resoldre el problema de l’habitatge a batzegades i per la via de l’emergència i la improvisació. Diguem-ho d’una altra forma, el conjunt de ciutadans del nostre país es mereixen quelcom millor, més organitzat, planificat i que incorpori tots aquells elements avui ja presents que marcaran l’esdevenir de la humanitat.
Si algú ho recorda, fa temps se’m va acudir parlar de les bondats de les ARE’s Àrees Residencials Estratègiques i de la possibilitat real de poder afrontar el desenvolupament urbanístic del país per afrontar la necessitat de crear habitatge a un preu raonable per a una immensa majoria de la població. La proposta consistia en una estratègia global de país que implicava a Govern, Comuns i iniciativa privada, posant-se a disposició dels promotors terrenys comunals a cost zero, construint amb les més modernes tècniques del sistema modular i prefabricat, que alhora permetia una execució molt més ràpida i més econòmica, i generant tot un seguit de serveis com ara jardins, horts, zones d’esbarjo, centres cívics, àrees d’esport i d’observació de la natura, que generàvem unitats de vida que per damunt de tot el que feien era dignificar l’ésser humà a qui anaven destinades.
Avui, m’atreveixo a anar una mica més enllà, conscient de les aportacions del que tant està de moda, la «intel·ligència artificial», de la que tothom en parla fins i tot frivolitzant sobre els seus usos més corrents, però a mi m’agradaria destacar-ne aquell d’ús que toca més de prop a l’ésser humà i que li aporta més valor afegit a la seva vida.
Que passaria si a les ARE’s incorporéssim un quart element: les persones, els destinataris de tan noble iniciativa, i ho féssim des de l’anàlisi de les seves emocions, dels seus sentiments, de les seves preferències, del seu confort i benestar, i ho analitzéssim des de la «neurociència», és a dir, estudiant el sistema nerviós i els diferents elements que interactuen a nivell cognitiu i conductual. Si fem un pas més en aquest sentit arribem al «neurourbanisme» i a la «neuroarquitectura», conceptes tots ells que deriven de la neurociència i que posarem tot seguit en relació amb la intel·ligència artificial emocional.
El neurourbanisme representa l’ús dels principis de la neurociència per a construir espais que combinen la ubicació en l’espai amb la salut física i emocional amb l’objectiu de comprendre millor els impactes de l’espai físic sobre el cervell humà i com pot influir en el seu comportament. Cerca l’equilibri entre l’estimulació i la relaxació per tal que, a través de la interacció amb l’espai físic, s’assoleixi la realització personal de l’individu que l’ocupa, fins i tot, entrant-hi tan a fons que arriba a analitzar aquells aspectes que van més enllà de la percepció i control conscient de l’ésser humà.
La neuroarquitectura es basa en les sensacions de les persones en l’ocupació dels espais on habita i desenvolupa la seva vida. De fet, l’arquitectura que pren en compte l’estudi del cervell neix el 1998 de la mà del científic Fred H Gage que junt a Peter Ericksson, va descobrir com el cervell humà era capaç de fabricar noves cèl·lules nervioses, neurones en concret, mercès al fet de viure en un entorn més estimulant. Un descobriment trencador, ja que fins aquell moment es creia que les esmentades cèl·lules s’anaven destruint al llarg de la vida, però mai es recuperaven. Aquesta ciència influeix de tal forma en les nostres emocions i conductes que és capaç de millorar les nostres habilitats socials i cognitives, estimulant la creativitat, augmentant la capacitat de concentració i reduint el nivell d’estrès.
Si apliquem la intel·ligència artificial emocional a través dels moderns mecanismes que avui en dia estan a l’avantguarda del coneixement i de la ciència, veurem com a través dels materials, de les formes, dels colors, de la llum, de la vegetació, de l’orientació de la temperatura, de les vistes, i tants altres aspectes, incidim d’una forma tremendament efectiva en la qualitat de vida de les persones i en definitiva, les ajudem a apropar-se d’una forma clara al concepte de «felicitat», tan allunyat de la duresa del nostre dia a dia.
Doncs bé, adonem-nos un cop més de l’oportunitat que tenim des del nostre exclusiu Andorra Living Lab per desenvolupar una nova experiència «Smart country», però aquest cop centrada en el benestar emocional dels futurs beneficiaris de l’estratègia nacional de l’habitatge. El resultat seria la potenciació d’un habitatge a preu assequible de la màxima qualitat i confort i tot mercès a la intel·ligència artificial emocional aplicada a la neurociència.
Imaginem quin exemple pel món i quina forma tan intel·ligent,
empàtica i sinergètica de fer «Marca Andorra» a través de la creació d’un model de vida avantguardista i sobretot, amb la virtut de néixer al servei del benestar físic i emocional dels nostres ciutadans!
Advocat i impulsor de la Marca Andorra
«El resultat seria la potenciació d’un habitatge a preu assequible de la màxima qualitat i confort i tot mercès a la intel·ligència artificial emocional»
H