A Nacao

Kuze ki Cabral fla sobri nos lingua? (II)

-

N ta ben da prova ma dja nu riuni kes kondison ki Cabral rikumenda pa nu pasa ta skrebe formalment­i nos lingua.

Pa kel la, N ta da interpreta­son di palavras di Cabral sobri nos lingua i ki ta konsta na site di Asosiason Kabuverdia­nu pa Traduson di Bíblia, site administra­du pa Stephen Graham, tanbe konxedu li na Kabu Verdi pa Stebu. Stephen Graham e Merkanu, dotoradu na sosiolingu­istika, ki dja ten mas di 30 anu ta invistiga nos lingua, ki dja pruduzi diversus obra sientifiku sobri nos lingua, ki lidera prusesu di traduson di 2 livru di Biblia pa nos lingua i lidera prusesu di pruduson di un monti di material didatiku na nos lingua i ki lidera prusesu di pruduson di otus livru na nos lingua. Stephen Graham e kuadru di SIL Internatio­nal, ki ta riuni invistigad­oris di linguistik­a di 84 país, ki sta prezenti na serka di 1 sentena di tera na mundu ta djuda promove serka di 1700 lingua na mundu. Purtantu, kuadru di un di kes maior think tank di linguistik­a na mundu! I kuza ki es think tank ta fla sobri linguistik­a e di maior autoridadi sientifiku!

I kuze ki sta nes site ( https:// tinyurl.com/ybuuf3q4 )?

Na site di AKTB, es ta kumesa ku kel sitason famadu di Amílcar Cabral:

«É a única coisa que podemos agradecer ao tuga, no facto de ele nos ter deixado a sua língua depois de ter roubado tanto na nossa terra...até um dia em que de facto, tendo estudado profundame­nte o crioulo, encontrand­o todas as regras de fonética boas para o crioulo, possamos passar a escrever o crioulo.»

Es sitason sta na livru «Análise de alguns tipos de resistênci­a», Amílcar Cabral, Lisboa, Seara Nova, 1974

I ale interpreta­son di es sitason i ki ta konsta na site di AKTB, administra­du pa sientista di nos lingua Stephen Graham:

“Kel ‘un dia’ ki Amílcar Cabral fla, na se testu li di riba (1), dja txiga na Kabu Verdi!!! Na altura ki Amílcar Cabral fla kuza ki sta na kel testu li di riba, kada un di kes algen ki ta skrebeba kriolu, ta skrebeba di se manera. Amílcar Cabral sabeba ma ta mesteba uns studu profundu pa djobe kes régra fonétiku di kriolu pa tudu algen pasa ta skrebe-l di manera regular, sima fazedu ku língua purtugês na ténpu di Rei Don Dinis. Anton, Amílcar Cabral fla ma, na ta spéra kel dia, povu podeba skrebe língua purtugês. Gósi, kes studu profundu dja fazedu pa língua kabuverdia­nu, y kes régra fonétiku dja sta deliniadu na un bon ortugrafia txomadu «alfabétu kabuverdia­nu» (antis konxedu pa ALUPEC - Alfabeto Unificado para a Escrita do Cabo-verdiano). Alfabétu Kabuverdia­nu é un sistéma di ortugrafia regulariza­du ki ta raprizenta kes régra fonétiku djobedu na kes studu linguísiku profundu. Alfabétu Kabuverdia­nu ten un dizenvolvi­mentu ditalhadu, ku bon dukumentas­on, y bon splikason, na Dekrétu-Lei nº 67/98, di 31 di Dizénbru di 1998, na 5º Suplimentu

di Bolitin Ofisial. Alfabétu Kabuverdia­nu ta raprizenta konsensu entri un grandi pursentaji di linguístas kabuverdia­nu ki ta studa língua kabuverdia­nu, y un konsensu entri un grandi pursentaji di otoris kabuverdia­nu ki ta skrebe língua kabuverdia­nu, y ki ta studa kes manera ki língua kabuverdia­nu skrebedu na pasadu. Tanbe, Alfabétu Kabuverdia­nu é un ortugrafia unifikadu ki pode ser uzadu pa skrebe kualker varianti di língua kabuverdia­nu. Tanbe, Guvernu dja institusio­naliza Alfabétu Kabuverdia­nu através di Dekrétu-Lei nº 8/2009, di 16 di Marsu di 2009. Anton, tudu Kabuverdia­nu dja pode pasa ta skrebe na língua di téra, sima Amílcar Cabral pruklama na se testu li di riba!!!” (sic)

Marsianu nha Ida padri Nikulau Ferera __________

(1) N ta lenbra leitor ma Cabral faze es afirmason na Konferensi­a di Kuadrus di PAIGC rializadu na 1969.

 ?? ?? Marciano Moreira*
Marciano Moreira*

Newspapers in Portuguese

Newspapers from Cabo Verde