Catalunya Nord: l’esperança de l’Estat català

EDITO LENGUA CATALANA

LENGUA CATALANA

Catalunya Nord: l’esperança de l’Estat català

El Singular publica extractes del monogràfic de ‘Divèrsia’ sobre la sistuació de la llengua als Països Catalans Bernat Vilaró El professor a la Universitat de Perpinyà i director de l’Institut Franco-Català Transfronterer, Alà Baylac Ferrer, explica en aquest assaig, publicat al monogràfic de la revista Divèrsia, quina és la situació de la llengua catalana a la Catalunya Nord. Baylac apunta que una part de la població utilitza i transmet l’idioma, hi ha joves que l’aprenen des de ben petitis i a la Universitat, alguns adults fan classes de català, i hi ha mitjans de comunicació que l’utilitzen com a llengua principal. Malgra tot, «els instruments de mesura de la situació del català a Catalunya Nord són força deficients».

És remarcable que el territori formi part de la República francesa, i això implica un condicionament negatiu per al català. Els habitants de Catalu- nya Nord han passat de tenir el català com a llengua habitual del dia a dia, a apartar-la en una llengua de menys ús social, «tot i no haver desaparegut ». Per valorar la salut de l’idioma avui dia cal recordar que el 1915 a Perpinyà pràcticament tothom s’expressava en català.

A l’inici de la Primera Guerra Mundial la llengua catalana era que utilitzaven els soldats que marxaven mobilitzats a defensar França, i era l’idioma principal dels alumnes a l’escola. També era la llengua protagonista en les converses entre veïns i a les llars. 100 anys després la societat de la Catalunya Nord ha passat de tenir aquesta llengua mil·lenària com a principal, a substituir-la pel francès. Baylac argumenta que «ens trobem en el tram final d’un procés de substitució lingüística».

Els pronòstics no són definitivament optimistes, però cal remcarcar que el català és sempre present en la societat, i que el desig de molta gent de la Catalunya Nord és que la llengua continuï viva i segueixi formant part del patrimoni i de la identitat del territori. « El català a Catalunya Nord el 2015 no és mort i no es vol morir», afirma Baylac. Què diuen les enquestes? S’han fet fins a tres sondejos entre els anys 1993, 1997 i 2004, les dues primeres encarregades pel Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló. Així, les xifres són més aviat antigues, però serveixen per oferir una fotografia de la societat nordcatalana al tombant de segle. Segons les dades, el català resisteix a la Catalunya Nord i conforma encara «una realitat substancial de la societat ».

Les conclusions de les enquestes són que, d’una banda, el català és present en l’ensenyament, des de les escoles maternals -les escoles bressolfins a la Universitat de Perpinyà. En l’àmbit educatiu, doncs, s’ensenya la llengua catalana que fins i tot gaudeix d’una demanda alta. Triple minoria Per altra banda, les raons que expliquen la reculada constant de l’idioma i el procés de substitució de la llengua en són tres: el marc jurídic francès, la ideologia lingüística i la pèrdua de capacitat competencial dels catalans. Segons l’assaig publicat a Divèrsia, la perspectiva d’una salvació del català en aquestes condicions «resulta molt minsa», ja que la Catalunya Nord es troba ara en l’etapa final de la substitució lingüística.

En els millors dels casos, les generacions del segle XXI residents al nord dels Països Catalans tindran el català com a segona llengua. I és que una persona catalanoparlant pateix una triple minorització. D’una banda, són minoria respecte al conjunt francès, són també minoria dins del conjunt de la població de la Catalunya Nord, i per últim també són minoria pel que fa als catalans del territori. L’esperança de l’Estat propi El procés d’afirmació sobiranista de la Catalunya autònoma pot ajudar a normalitzar la llengua fora del