Castellvi de la Marca: ruines historiques par la Ruta a can Pascol...
Un cop les sortides van guanyant quilometratge i desnivell m’atreveixo a objectius més ambiciosos. És el cas d’aquestes dues rutes que porten a dues de les torres de vigilància de l’època en què el Castellví de la Marca actual era territori de la Marca Hispànica, o sigui els territoris de frontera que després de la invasió sarraïna del segle VIII van ser recuperats pels comtes cristians durant els segles posteriors. Ruta a Can Pascol Aquesta ruta coincideix amb les anteriors fins al collet que hi ha just a sota del darrer tram abans d’arribar a la Creu de Can Barceló venint de les Conilleres. En aquest punt, en comptes de pujar cap a la Creu, segueixo avall en direcció sud-oest fins a trobar el pla sota el Pujol de Can Morgades:
Al Pla de Cal Morgades. Al fons i al mig, gairebé imperceptible, es veu l’extrem de la torre de Can Pascol Un cop allà, en comptes de baixar a Cal Morgades pel Fondo de Comallonga giro a la dreta seguint el camí que em portarà a la Riera de Marmellar baixant el Grau de Cal Morgades. És una rampa curta, d’una mica més d’un centenar de metres però amb un desnivell d’uns 40 m. Ara ve de baixada i demana prudència perquè el sòl està ple de sorreta però en tornar encara serà més dur. La foto - com sempre- no fa justícia al vertigen que sents damunt la bici:
Baixant el Grau de Cal Morgades cap a la Riera de Marmellar Un cop a l’alçada de la riera, cal seguir el camí paral·lel durant uns 600 mts.
Seguint la Riera de Marmellar. Al fons, la paret al damunt de la qual trobem el Castellot A la dreta, just traspassada la riera apareix un revol molt pronunciat a la dreta que ens duu a Can Pascol. Si pugem per aquí tindrem molta feina perquè el camí s’enfila de mala manera i el terreny és molt trencat. A no ser que estiguis molt fort i no tinguis mala sort hauràs de posar el peu a terra en més d’un lloc (que és el que em va passar a mi). L’altra opció és fer uns 500 mts més al llarg de la Riera de Marmellar i trobarem un altre accés a Can Pascol molt més assequible, tot i que més llarg (mireu-lo al mapa, en direcció sud).
Pujant a Can Pascol no deixem d’observar el Castel- lot i la seva cova.Poc abans d’un quilòmetre més tard, arribo a l’explanada on hi ha les restes de la masia i la torre de Can Pascol. He buscat informació i a la viquipèdia he trobat, entre d’altres coses, aquests fragments que denoten la singularitat d’aquesta construcció i la seva relació amb l’altra torre de la zona, la del Castellot de Castellví de la Marca:
“Can Pascol és un edifici notable per dos motius. Per l’existència d’una sala annexa i coetània a la torre. I per la forma de la torre, d’angles arrodonits que representa un nexe entre les torres quadrangulars i les rodones. La datació es pot situar prop de l’any 1000, potser poc després.”
En primer terme la masia. Mig tapada per la vegetació, al centre, s’endevina la torre.
“La Torre de Can Pasqual és d’origen medieval, i probablement fou construïda en l’època del comte Sunyer.[1] La fortificació rep el nom de la masia en ruïnes que hi ha al costat. Era un annex del castell de Castellvell de la Marca des del qual es poden albirar els següents edificis militars: al nord, el castell de Font-rubí i el de Foix; al nord-est, la Granada i Subirats; a l’est, Olèrdola; al sudest, Castellet; al sud, Banyeres, Lletger i Santa Oliva; i a l’oest, la torre de Can Pascol i el Montmell. De dia la comunicació es feia a través de senyals de fum, de miralls, o fent onejar draps, i de nit, fent senyals de foc. Segurament pel fet de ser un annex defensiu i de vigilància del castell, no s’ha trobat documentació específica de la torre.”
Des d’aquesta perspectiva s’aprecia que la torre, tot i que ho sembla, no és del tot circular.
És un espai on anem amb els nens de l’escola cada dos anys per la Castanyada. Hi treballem les restes de la fortificació i fem també un treball sobre la vegetació dels voltants. L’altre any del Cicle Superior anem al Castellot.
August Garcia.