Le Petit Journal - L'hebdo local de l'Aveyron

Gèli Combas : « Santiago, quicòm de particular »

- Gèli Combas

Se trouver, ne serait-ce que pour une heure, sur la place de l’Obradoiro à Saint-Jacques-de-Compostell­e, ou à plus forte raison à l’intérieur de la cathédrale – peut-être même à défiler pour toucher un instant la statue de l’apôtre – c’est entrer dans une parenthèse temporelle difficile à décrire à quelqu’un qui n’a jamais vécu ce moment. « Il y a là-bas, en ce haut lieu emblématiq­ue de Galice si proche de la fin des terres, une atmosphère toute particuliè­re, à nulle autre pareille dans tous les lieux de pèlerinage les plus fréquentés », nous dit avec foi l’occitanist­e Gilles Combes (Géli Combas) dans sa belle langue natale. Voici sa chronique :

« Lo que dins sa vida a pas agut l’astre d’anar un jorn a Sant-Jacme-deCompostè­la (Santiago en espanhòl) non pòt imaginar l’ambient particular que regna sus la vièlha catedrala e a l’entorn, sus la granda plaça d’Obradoiro o dins las vanèlas qu’enròdan lo sanctuari ont landran, borramescl­a, romieus, toristas e estatjants del lòc.

Entre doas ramadas caracteris­ticas del climat de Galícia (la Bretanha espanhòla) redòlan sus la granda esplanada caladada, sortits de te sabi ont, de grops gaujoses e brusents. Luènh de l’imatge tradiciona­l dels pelegrins devòts de l’anar estrech e de la tenguda austèra que sèm acostumats a véser a Lorda o dins d’autres lòcs sants. Non, a Santiago la fe qu’a guidat aquelas femnas e òmes de totes atges fins a la relíquia de l’apòstol se vòl gaujosa.

Un grop d’escolans acompanhat de sos dos professors, sac e impermeabl­e sus l’esquina, davalat en galopant e en cridant pels escalièrs de la vanèla a man esquèrra de la catedrala entona amb estrambòrd un cant al mitan

de l’esplanada davant la faciada de l’Obradoiro. Una scèna que fa s’estrementi­r los toristas tocats per semblabla fervor.

Autra scèna : de matin a l’alba mentre que la ciutat se dormís encara dins las totas primièiras pallas clarors del jorn, una còla d’una dotzena d’adults arribats al cap del camin s’amassa fàcia al sanctuari e buta un polit cant melancolic.

Ieu lo camin l’ai pas fach, mas totes aqueles caminaires crosats a la broa de

la rota dins l’immensitat dels nauts platèus que menan de Burgos a Santiago m’inspiran un prigond respècte. Quinas que sián las rasons que los butèron un jorn a prene lo camin e quin que siá l’airal d’ont partiguèro­n.

Qu’ajan caminat sonque un jorn o una setmana o qu’ajan fach lo camin dins sa totalitat sus una mesada o mai, la motivacion e l’abnegacion que lor permeton d’endurar lo meissant temps coma lo calimàs per

aténher la tòca que se son fixada son remirablas. Coma lor enveji aquel daquòs que devon ressentir a caucar enfin la calada de la plaça d’Obradoiro, lo cap plen dels imatges dels païsatges de la Meseta puèi dels bòsques d’eucaliptus­es de Galícia e al dedins la sensacion de l’escomesa o del sòmi complit !

Totes los actes de fe son de respectar mas devi confessar que presi mai la fe dins l’accion fisica, l’alegria e l’umilitat dels caminaires de Santiago que non pas la fe beata e de còps que i a un bocinèl « granhòta de benechièr », quand es pas vanitosa, que nos es donat de véser dins d’autres lòcs de pelegrinat­ge qu’estimi mai citar pas. »

 ?? - Crédits : Turismo de Galicia ?? La cathédrale de Saint-Jacques-de-Compostell­e, depuis la place de l’Obradoiro.
- Crédits : Turismo de Galicia La cathédrale de Saint-Jacques-de-Compostell­e, depuis la place de l’Obradoiro.
 ?? Crédits : DR - ?? Un voyage qui frappe par son foisonneme­nt culturel et ses attributs symbolique­s.
Crédits : DR - Un voyage qui frappe par son foisonneme­nt culturel et ses attributs symbolique­s.
 ?? - Crédits : DR ?? La statue de l’apôtre Jacques, à l’intérieur de l’imposant édifice.
- Crédits : DR La statue de l’apôtre Jacques, à l’intérieur de l’imposant édifice.

Newspapers in French

Newspapers from France