Le Petit Journal - L'hebdo local de l'Aveyron
Lo camin de fèrri… d’a rodés a parís !
Pour donner suite à l’intervention du sénateur du Nord-Aveyron, JeanClaude Anglars, l’occitaniste Renaud Falissard (Nono), passé maître dans l’art de fouiller dans les archives du conseil municipal de son joli village d’Espeyrac, a retrouvé trace d’une ligne de chemin de fer qui aurait pu être construite au début du XXe siècle, avec une vraie gare SNCF, à l’embouchure même de la rivière Lot et du ruisseau de Daze. Explications.
Al Senat, nòstra senator Joan-Claudi Anglars a tustat sus la taula. A saquejat un pauc tota l’Amassada per un melhor servici per la linha de camin de fèrri d’a Rodés a París.
Es vertat que la SNCF nos daisson tombar! Se’n chautan per que an pas res a far del trin de nuèch que mena al fons de la França prigonda!
Rai, Roergue es luènh! Rodès es pas una vila pro importanta, cal traversar montanhas e saltar fòrces rius. Doncas, i a tròp de trabalh per entreténer dels quilomètres de ralhs, de bastir de pònts e de traucar dels tunèls!
Fa que sèm plan oblidats !
Me fa sovenir que nòstres aujòls, n’i a mai de cent ans, somièron ! Se deviá durbir una rota d’Espeirac a Boca de Dazas.
E òc, dise ben a Boca de Dazas per que, una linha de camin de fèrri èra prevista sul camin de tira. Se seriái estirada lo lòng de la ribièira d’Òlt. En mai, se quilhariá una gara, tota nòva ?
A-n-aquela epòca lo trin arribava a La Sala. Un estudi seguèt fach. MariaAnna Saví, d’a Sant Ginièis, esposa de l’engeniaire Paulin Talabot, atanben, ne somiava ? Una linha partiriá d’a La Sala a Sant Giniès e quitament caminariá pus luènh.
Dins las archius del Conselh de Comuna d’Espeirac es notat d’unses rendu-comptes que parlan de l’installacion d’aquela linha.
Òc, al començament del sègle vint e juscas a la debuta de la Granda Guèrra, nòstres conselhièrs se batèron tant que podèron per qu’aquel camindefèrri veja lo jorn!
Ailàs, rota e via ferrada faguèron : la cabussada… dins Òlt ?
Vas 1920, i ajèt un projècte de trans-europèu d’a Bordèus a Odessà. Deviá empruntar la Valada d’Òlt, seguèt abandonnat. Maisses projèctes, a l’espèra, dins d’autras regions pròchas abotiron pas.
Totjorn es que nòstre senator a vist clar, malcontent, a facha petar la fusta, e a arrevelhada l’Amassada e los responsables de l’Estat.
Sénher Anglars, cal pas sostar e coma faguèt, un còp èra, lo conselhièr general d’al Nairac que ravalava sa biaça plena de manjica. Tant que l’Amas
sada l’i donava pas rason, partiá pas.