GESTIÓ FORESTAL METROPOLITANA, UNA APOSTA PER LA SOSTENIBILITAT I L’ECONOMIA CIRCULAR
L’ÚS DE FUSTA EN EDIFICIS I HABITATGES contribueix a reduir les emissions de CO2 a la construcció LES CALDERES DE BIOMASSA en equipaments públics ofereixen una opció sostenible per dotar de calefacció i aigua calenta
L’EQUILIBRI ENTRE ZONES de boscos i cultius és clau per evitar els incendis forestals
La fusta, durant segles, el principal recurs per aixecar habitatges, temples i edificis públics, torna com un dels materials més importants per a la construcció contemporània, tant per la seva important aportació a la sostenibilitat com pels beneficis per als residents. L’ús de fusta a la construcció és una de les estratègies de l’AMB en la gestió forestal de la infraestructura verda metropolitana; que se suma a les actuacions per reduir el risc d’incendis forestals o l’aprofitament de la biomassa com a font d’energia. Les accions impulsades des de la Vicepresidència de Política Forestals busquen el foment de l’economia verda i circular, l’aposta per l’arquitectura sostenible, la millora de la qualitat ambiental i la restauració del paisatge, entre d’altres.
EL VALOR DELS ESPAIS VERDS
Cal recordar que la infraestructura verda metropolitana està formada per un conjunt
d’espais oberts i naturals que sumen el 52% del territori. Allí es troben 17.000 hectàrees de boscos (cosa que equival al 27% de la superfície de la metròpoli); pulmons verds que se sumen a l’existència de 30.000 arbres a la Xarxa de Parcs Metropolitans (XPM).
Aquests espais naturals són els que s’estenen al llarg dels rius Besòs i Llobregat, o als massissos muntanyosos del Litoral i del Prelitoral, com les serres de la Marina, Collserola i del Baix Llobregat.
TORNAR A LA FUSTA
Un dels objectius d’AMB per assolir els criteris de sostenibilitat impulsats per organismes com l’ONU és apostar per materials que permetin una reducció de les emissions de CO2 i contribueixin a combatre l’emergència climàtica.
«La utilització de la fusta en edificis i habitatges és molt important per donar compliment als objectius que ens hem marcat, que es materialitzaran en la reducció d’un 20% de l’empremta de CO2 a l’edificació els anys 20252029. i un 25% el 2030», va descriure Antoni Farrero, enginyer forestal i coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB.
Actualment l’AMB està construint tres equipaments on la fusta n’és protagonista, com l’Arxiu Municipal de Ripollet, l’escola bressol El Petit Mamut de Sant Vicenç dels Horts i l’ampliació de l’institut de Tiana.
L’EDIFICI PISA
A aquests s’hi afegeix la construcció de l’edifici PISA a Cornellà de Llobregat, una obra pionera en l’ús de fusta a la metròpoli.
Es tracta d’un bloc de 85 habitatges de protecció ofi
cial, a més d’equipaments i un local comercial, on s’ha utilitzat la tècnica de contralaminat de fusta per a l’estructura. «És un edifici molt innovador no només per l’ús de la fusta sinó per l’eficiència energètica i el concepte de la igualtat de gènere en el disseny», va detallar Antoni Farrero.
ELS AVANTATGES
Com és un material prefabricat, la fusta permet un millor control de l’obra i una optimització dels temps d’execució, té una major capacitat de reflectir la radiació solar (per la qual cosa és menys calorós que altres edificis), i té una important capacitat d’absorbir la petjada contaminant.
Per cada metre cúbic de fusta s’evita l’emissió d’una tona de CO2 a l’atmosfera, i l’ús d’aquest material redueix en més d’un 30% les emissions a l’atmosfera respecte al formigó.
A més dels avantatges constructius l’ús de la fusta permet fomentar l’economia verda i circular: per transformar-la cal un teixit d’empreses que fabriquin materials com pèl·lets o estelles.
«Busquem impulsar una demanda de fusta per a la construcció que puguem obtenir dels espais verds metropolitans, així completem aquesta activitat circular d’aprofitament del material per després posar-lo sobre el territori a través de les obres», va explicar Isidre Sierra, vicepresident de Polítiques Forestals de l’AMB.
CALDERES DE BIOMASSA
Un altre dels projectes que impulsa l’AMB, que combina l’economia circular amb la gestió forestal, és impulsar les calderes de biomassa a equipaments públics, una estratègia sostenible per generar energia per dotar-los de calefacció i aigua calenta.
Després d’una inversió d’1,33 milions d’euros s’han instal·lat calders de biomassa a l’Escola Àngel Guimerà de Pallejà, edificis públics i de la policia a Corbera de Llobregat, al poliesportiu de la Parellada de Sant Boi de Llobregat, a les escoles de Can Coll i Bressol Serrallet de Torrelles de Llobregat i al poliesportiu municipal de Sant Climent de Llobregat.
A més d’aprofitar el material generat a les zones forestals properes i d’evitar el consum de combustible fòssil la seva posada en marxa «busca explicar a la ciutadania que hi ha un aprofitament dels boscos metropolitans», ha indicat Sierra.
A més, ha explicat el vicepresident de l’AMB, l’objectiu és promoure’n l’ús a la ciutadania: «si posen calders de biomassa, poden utilitzar, comprar o compartir espais forestals amb la seva pròpia producció d’energia», va detallar.
LA NECESSITAT DE LA GESTIÒ FORESTAL
Comptar amb un 27% de territori metropolità amb boscos requereix una sèrie d’accions per evitar els incendis forestals, la degradació de l’ecosistema i combatre malalties i plagues.
L’ús de la fusta i les calderes de biomassa, entre altres accions, formen part de la connexió dels espais urbans amb aquestes àrees verdes, és a dir «treballar el mosaic forestal», va dir Sierra.
«Per tenir un cert equilibri dins dels boscos periurbans necessitem una gestió, per tenir uns boscos resilients i poder valoritzar aquests productes», va afegir.
La gestió dels espais forestals ha tingut el seu reconeixement: la metròpolis de Barcelona ha guanyat el premi de la Ciutat Europa del Bosc 2022, lliurat per l’European Forest Institute (EFI) «per la bona gestió i conservació dels espais naturals».