Diari de Girona - Baix Empordà
Grans superfícies en mig de les Gavarres per treure combustible
▸ El criteri correcte per començar a talar és deixar el arbres més joves i treure els més vells; d’aquesta manera el bosc sempre es manté viu
Les finques o terrenys d’on treu el combustible Llenyes Balmaña acostumen a ser propietats particulars que disposen de grans superfícies de bosc, i aquests opten per fer neteja de la propietat i evitar riscos innecessaris de cara a l’augment de temperatures a l’estiu o també per altres raons.
Quan un propietari amb una gran extensió pren aquesta decisió, ofereix a l’empresa el seu terreny perquè aquesta realitzi els treballs forestals i n’aconsegueixi el combustible. En aquests casos és el propietari qui cobra a l’empresa per deixar-los treballar i obtenir el benefici del material que s’emporten.
Aquí és on Josep Balmaña, el propietari de l’empresa, estudia el terreny i valora si hi està interessat, perquè hi ha vegades que els accessos són complicats i és necessari llogar màquines per fer o arreglar camins per on puguin accedir amb els seus camions i la maquinària per treballar-hi sense cap dificultat.
Una finca a les Gavarres
Ara fa quatre anys estan treballant en la mateixa finca a les Gavarres, i ens ensenya com estan arreglant un dels camins de la propietat per arribar a una zona del bosc on hi ha moltes alzines que es poden talar. El criteri correcte per començar a talar és deixar les més joves i treure les més velles; d’aquesta manera el bosc sempre es manté viu i les joves creixen més ràpidament i amb més força que les antigues.
També considera que és important estimar els boscos, respectar les alzines centenàries o no intentar treure el màxim benefici, perquè d’aquesta manera és com el bosc viu en millors condicions i al mateix temps, ells poden tornar a obtenir llenya del mateix lloc passats 10 o 15 anys.
Pensar amb el cap
«Les coses s’han de fer bé, s’ha de pensar amb el cap, perquè si l’únic que fas és pensar que d’aquí se’n poden treure tantes tones i s’arrasa amb tot..., no és beneficiós pel bosc ni pels que ens hi dediquem», explica Josep Balmaña.
D’altres feines que també fan són els manteniments i neteja de petites zones boscoses o tales d’arbres en els jardins. Per aquestes tasques sí que són els particulars que els hi paguen per la feina, perquè la quantitat de llenya que es genera és molt petita.
Treballen principalment quatre tipus de llenya: l’olivera, l’alzina, el pi i el suro. L’olivera és la més cara, però la que crema millor; l’alzina és la que va darrere i és pràcticament de la que més en produeixen; el pi és el combustible més barat, és el que té més percentatge d’aigua i quan s’asseca, el seu pes es redueix a la meitat; i el suro és un món a part.
A Catalunya, i especialment a les comarques gironines, hi ha una gran tradició surera. Les Gavarres compta amb grans extensions d’alzina surera, que és d’on Balmaña n’extreu el suro amb diferents finalitats.
La temporada d’extracció de suro es cap al mes de juliol, sempre que es donin les condicions meteorològiques normals durant les estacions, i encara que no sigui així, és una feina que es pot endarrerir o avançar per setmanes o quinzenes. Tot és qüestió d’observar i comprovar que l’arbre es trobi en el moment òptim per ser pelat, i d’aquesta manera no en surti perjudicat.
Material molt versàtil
L’empresa treballa principalment quatre tipus de llenya: l’olivera, l’alzina, el pi i el suro
Les Gavarres compta amb grans extensions d’alzina surera, que és d’on Balmaña n’extreu el suro
Les característiques del suro són simplement extraordinàries, és un material molt versàtil. Impermeable, aïllant acústic, lleuger i flexible, baixa transmissió de la calor, gran capacitat d’amortiment, durabilitat, resistència, etc. a més de tenir una increïble capacitat regenerativa.
Segons el propietari de l’empresa, quan el suro es pela, sempre que es faci correctament, li fa bé al mateix arbre, ja que la capa exterior oprimeix el seu creixement. Per fer-ne cinc cèntims, ells pelen i venen el suro per fer taps o destinats als pessebres de l’època de Nadal. L’obtenció d’aquest preuadíssim material és un procés llarg i complicat. Queda pendent una visita al juliol per comprovar-ho i parlar en profunditat sobre aquesta tradició.