L’elevada factura d’haver fet les coses malament

Ningú vol un abocador al costat de casa seva. Ho deia fa uns dies el president de Consorci de l’abocador de Solius, Enric Ramionet. Té tota la raó del món, però és fàcil coincidir també que en algun lloc s’han d’ubicar aquestes instal·lacions. I per continuar amb les obvietats, tots també coincidirem en afirmar que si s’han d’endossar a algú, que es faci complint al màxim la legalitat i el respecte per les persones de l’entorn més immediat. Dit això, què més es pot dir quan els exemples dels últims anys, dècades, que tenim, i especialment al Baix Empordà, no han complert cap de les tres premisses en les quals ens podem posar d’acord. Vacamorta ha estat un desficaci des del dia que es va decidir instal·lar un dipòsit «controlat» de runes a Cruïlles. La història tots la coneixem i sabem que no ha acabat bé per a ningú. Aquells que van impulsar el projecte -potser no tots- estan fins al coll de litigis judicials i els que han lluitat contra la infraestructura estan farts d’haver suportat tot aquest temps els nombrosos i greus inconvenients.

Sense haver tancat aquest cas, ressorgeix la polèmica de Solius, on pesa també una sentència que ordena el tancament de la instal·lació. Però, ai las, quan la Generalitat anuncia que el clausurarà en dos mesos, ningú sap i ningú vol pagar la factura. El Consorci que el gestiona i n’és propietari, no es veu en cor de fer-ho perquè una qüestió econòmica li ho impedeix. Que no hi ha diners, vaja. L’Agència de Residus de Catalunya, que amb la mania de posar sigles a tot ara es diu ARC perquè ningú sàpiga de què s’està parlant, tres quarts del mateix. Està disposada a ajudar, diu, però no a assumir el cost total del tancament.

I aquí estem. El Consorci està format per l’Agència de Residus de Catalunya i la Mancomunitat de Municipis del Ridaura, integrada pels municipis de Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Castell i Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Calonge. El nou El director de l’Agència de

Residus de Catalunya, Isaac Peraire, no s’ha estat de criticar gestions anteriors. Anteriors al seu mandat, com no podia ser d’una altra manera i ha considerat que no s’ha fet una bona feina per part de la Generalitat, especialment per no haver pres decisions a l’hora de planificar les infraestructures necessàries per a la gestió de residus al territori. Respecte al Consorci, critica que no hagués fet «dipòsit de diners» per afrontar la clausura. «Teòricament, hauria d’haver anat fent coixí per assumir-ho», explicava en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies.

Paraire parla com si l’organisme que ell representa no formi part del Consorci o com si les decisions de la Generalitat o de l’Agència, encara que anteriors a la seva arribada, no les hagués d’assumir ell. Al final, pagui qui pagui l’elevada factura, els diners sortiran de l’erari públic i és especialment curiós que l’Agència de Residus anunciï a bombo i plateret el tancament de l’abocador, sense haver-se preocupat abans de qui es faria càrrec dels costos.*

«És especialment curiós que l’Agència de Residus anunciï a bombo i plateret el tancament de l’abocador, sense haver-se preocupat abans de qui es faria càrrec dels costos»

«El Consorci que gestiona Solius no es veu en cor de pagar la factura del tancament»

Un camió, a l’abocador de Solius, en una imatge d’arxiu.