Un canvi de realitat en passar la porta

▸Dues dones expliquen com els va millorar la vida en entrar als programes de Càritas

La dona que respon a les inicials M.C.G. té cinquanta-cinc anys, és de Sabadell i resideix a Palamós des de l’any 2006. És usuària de Càritas Palamós-Sant Joan d’ençà que la seva nora i el seu net van morir, tot just abans de la pandèmia de la Covid-19. A causa de la crisi sanitària que va provocar el virus, es va quedar sense feina, ja que es dedicava a l’hostaleria, i en el mateix temps es va haver de fer càrrec de l’altra neta i d’un altre pis que suposava més despeses.

Davant de la situació va veure’s obligada a demanar ajut, presentant-se a serveis socials, des d’on li van proposar aquest recurs. Un cop allí, la van incloure en diferents programes per ajudar-la a tirar endavant. El primer va ser el de l’espai d’aliments per la difícil situació econòmica en la qual es trobaven, i com a segon recurs li van oferir suport psicològic per la conjuntura que vivia a causa de la pèrdua.

M.C.G. és una persona afectada de fibromiàlgia, una malaltia que li dificulta molt poder fer les tasques de la vida diària amb normalitat. Entre les activitats que Càritas té a disposició, se’n pot dur a terme una que es diu «Calmar la ment», on es realitzen una sèrie d’exercicis que estimulen la relaxació física i emocional.

«Abans de la mort de la meva nora i del meu net ja tenia fibromiàlgia, i a partir d’aquest succés la malaltia va empitjorar molt» Aquesta dona assegura que des del primer moment que va entrar per la porta fins al dia d’avui, la seva realitat ha canviat molt. Ara se sent part d’una xarxa, majoritàriament de dones, on totes s’ajuden i on dia a dia millora emocionalment.

«Jo no em considerava una persona pobra, sinó una persona que passava una dificultat. Quan em van dir Càritas, vaig pensar que m’enviaven a un lloc per gent pobre, però finalment vaig descobrir que aquí no només es cobreixen les necessitats més bàsiques, sinó que el suport que vaig trobar, és el que més falta em feia».

Ajuda a nens

V.B. ara fa sis anys es va interessar per l’acompanyament que ofereixen al SIE, d’intervenció educativa per nens i adolescents. La seva filla petita va ser diagnosticada amb dislèxia i li feia molta falta algun tipus de reforç per continuar estudiant. Des del mateix institut li van parlar d’aquesta possibilitat que dona Càritas, on també podien comptar amb la cobertura d’una psicòloga pels infants i adolescents que vulguin algun tipus de teràpia psicològica.

«Jo no em podia permetre pagar-li classes particulars de totes les assignatures a la meva filla. Afortunadament, aquí ho van fer possible amb l’ajuda dels volun

«Jo no em considerava una persona pobra, sinó una persona que passava una dificultat»

taris i la psicòloga, ja que a més de la dislèxia, a l’escola li feien bulling».

Al cap de poc temps, aquesta situació es va veure agreujada per seriosos problemes d’esquena que va començar a tenir V.B. Veient-se afectada anímicament, es va començar a pagar una psicòloga particular fins al moment que la seva economia ja no li va permetre, i després d’una operació a l’esquena i de fer unes setmanes de repòs, Noèlia Urdininea Álvarez, psicòloga de Càritas i coneixedora del moment pel qual passava la V.B. va convidarla a participar en una activitat de suport grupal dins el programa «S@ntir», dirigit a persones adultes que passen per situacions complicades. Més endavant es va veure afectada per una crisi personal i familiar, i quant a V.B. li van denegar l’atur, va arribar el primer cop en què, demanar ajut per la necessitat més bàsica, l’alimentació, va ser un pas obligat.

«El primer cop que em van oferir una caixa d’aliments vaig dir que no, però després vaig haver de recapacitar, hi ha moments en la vida que, o demanes ajut o demanes ajut, no hi ha pla B», assegura la usuària de Càritas Palamós-Sant Joan.

Participar a les activitats

V.B. i la seva filla avui dia continuen fent sessions amb la psicòloga de Càritas i són dues integrants més de l’entitat, però no només com a usuàries, sinó també participant en diferents activitats com a voluntàries. La seva filla, per exemple, ha passat de ser usuària a ser una de les voluntàries del mateix programa SIE, ajudant els infants i adolescents que necessiten aquest reforç i ho fa en l’assignatura de matemàtiques, una matèria que ella domina amb facilitat.

«El primer cop que em van oferir una caixa d’aliments vaig dir que no, però després vaig haver de recapacitar, hi ha moments en la vida que, o demanes ajut o demanes ajut, no hi ha pla B»

«Jo no em podia permetre pagar-li classes particulars de totes les assignatures a la meva filla»

ORIOL LEZA/EILEEN SAINZ Laura, una de les voluntàries de la llibreria.