Diari de Girona - Baix Empordà
De tenir feina i un negoci a haver de demanar ajuda per menjar
▸«Quan arribes a Càritas, t’adones que sents l’atenció personalitzada; no ets un més»
Maria V.L. té seixanta-vuit anys i és de Palamós. Era voluntària a la Creu Roja, i per aquest motiu ja coneixia alguns dels voluntaris i treballadors de Caritas Palamós abans de ser-ne usuària. Assegura que va arribar un moment a la seva vida en què es va trobar amb necessitat d’aliments.
«Soc una persona que sempre he tirat endavant, molt treballadora, i quan et trobes en una situació com la que jo em vaig trobar, és difícil demanar ajut, et preocupa el que dirà la gent. Però al final hi has d’anar, no hi ha més remei», explica a Diari de Girona.
El seu marit era cambrer, però va quedar desocupat i en aquells moments era molt difícil trobar feina. Tot i que els seus fills ja eren una mica grans, es van veure obligats a demanar cita amb l’assistenta social, on ja sabien que els derivarien a Càritas per obtenir aliments. La testimoni afirma que es va sentir molt ben acollida, ja que per ella, la majoria eren coneguts i li van oferir més del que necessitava.
A més de l’alimentació, va rebre suport psicològic, va sentir l’atenció i el suport tant de treballadors com de voluntaris i usuaris.
Finalment, va trobar feina i posteriorment, quan va fer seixanta-cinc anys, va començar a cobrar una paga per jubilació de la mateixa manera que el seu marit. Amb aquesta nova situació, ja no tenien la necessitat de sol·licitar els aliments i, per tant, va passar de ser usuària a voluntària, i a la vegada participa en algunes de les activitats que s’organitzen. Per a ella aquestes activitats li han facilitat conèixer gent i crear xarxa, un dels principals objectius que tenen a l’organització.
Obligats a tancar el restaurant
Laura Margarit era amiga de l’Ana Garcia (vegeu pàgina 3) abans d’acudir a Càritas per primera vegada, però diu: «desconeixia completament la tasca que hi havia darrere de Caritas Palamós». Té trenta-set anys, està casada i té dos nens, de vuit i deu anys. Quan feia un any que amb el seu home havien apostat per obrir un restaurant, va arribar la crisi sanitària de la Covid-19, fet que els va obligar a tancar el negoci. Aquest desafortunat imprevist els va deixar en una situació molt delicada, amb crèdits pendents de pagament, però van continuar tirant endavant amb moltes dificultats fins que no van poder més, i a través de serveis socials, des de fa pocs mesos, els van derivar a l’espai de distribució d’aliments.
Des del cercle més proper i familiar de la Laura i de la seva família, a qui van fer coneixedors de la seva situació, sempre els han fet costat. Per exemple, els hi han ofert fer-se càrrec d’algunes compres al supermercat. Tot i això, per a ella, poder accedir al servei d’aliments els està ajudant a tirar endavant amb certa tranquil·litat.
«Quan arribes a Càritas t’adones que no és simplement el fet d’anar a buscar una caixa d’aliments, sinó que sents l’atenció personalitzada, no ets un més. Quan sents aquest esforç per voler ajudar-te, a la vegada sents l’impuls de voler ajudar als altres d’alguna manera», explica.
«Quan et trobes en una situació com la que jo em vaig trobar, és difícil demanar ajut, et preocupa el que dirà la gent»
Estalviar dificultats
Margarit recalca la importància d’assabentar-se, quan et trobes en una situació similar a la que es va trobar ella i la seva família, de si et pertoca algun tipus d’ajut, ja que de vegades depenent de les circumstàncies pots pensar que en el teu cas particular, no te’l concediran.
És el que els hi va passar a ells, pel fet que el seu home era autònom i pensaven que no rebrien cap mena d’ajuda, i fins que no ho van demanar, no van poder comprovar que no hi havia impediment, i que s’haguessin pogut estalviar moltes dificultats des de molt temps abans.