Los Vi­van­cos ar­ra­sen al Tí­vo­li amb el seu eclèc­tic Na­ci­dos pa­ra­bai­lar.

Ai­xe­quen pla­te­es amb la se­va eclèc­ti­ca ex­plo­sió d’ha­bi­li­tats: ‘za­pa­te­a­dos’ ver­ti­gi­no­sos, dan­sa, mú­si­ca, acro­bà­ci­es... Ger­mans molt ben avin­guts, Los Vi­van­cos ar­ra­sen al Tí­vo­li

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI -

D’aques­ta ma­ne­ra (ve­geu la fo­to), za­pa

te­an­do ver­ti­gi­no­sa­ment de cap per avall –amb el sos­tre de la bas­ti­da de ta­ri­ma– cul­mi­nen el xou Na­ci­dos pa­ra bai­lar da­vant de l’en­fer­vo­ri­da i en­tre­ga­da pla­tea del Tí­vo­li. Els mús­culs a la vis­ta, per a de­lit de do­nes i en­ve­ja de se­nyors, a la re­cer­ca del més di­fí­cil en­ca­ra. Són ba­lla­rins, mú­sics, gim­nas­tes, acrò­ba­tes... La mi­llor he­rèn­cia del seu pa­re i mes­tre, Pe­dro Vi­van­cos, que els va in­cul­car la pas­sió per l’art des de pe­tits i va mo­de­lar els seus cos­sos i ofi­ci a l’es­co­la que ell

ma­teix va fun­dar (Qü­an­ti­coh In­de­pen­dent Sc­ho­ol, al Ca­na­dà, on a més de dan­sa i mú­si­ca s’en­se­nya­ven arts mar­ci­als i circ). Molts anys de dis­ci­pli­na re­co­ne­guts avui amb aplau­di­ments i pre­mis.

Fa més d’una dè­ca­da que aquests set ger­mans de nom bí­blic (di­uen que per ocur­rèn­cia «cre­a­ti­va» del seu pro­ge­ni­tor), Elí­as, Ju­dah, Jo­sua, Cris­to, Is­ra­el, Aa­rón i Jo­sué, por­ten el seu virtuosisme i la se­va ener­gia per es­ce­na­ris de tot el món. Ara, des­prés de fer les Amè­ri­ques (tor­na­ran ben avi­at a Los An­ge­les, on gra­va­ran un xou te­le­vi­siu), han tor­nat a ca­sa –són ori­ünds de Bar­ce­lo­na– amb un vi­brant es­pec­ta­cle que fu­si­o­na les se­ves por­ten­to­ses ha­bi­li­tats amb una po­sa­da en es­ce­na molt rocke­ra. Tam­bé de­mos­tren te­nir un gran cor des­ti­nant part de la re­cap­ta­ció (i les de les ga­les que ce­le­bren a ca­da ciu­tat) als nens amb malal­ti­es neu­ro­lò­gi­ques. Ta

coneo so­li­da­rio, s’ano­me­na el pro­jec­te. Co­men­cen el xou amb un pa­se­í­llo a l’him­ne d’Els set

nans –en­ca­ra que un d’ells, Jo­sué, s’ha aga­fat un any sa­bà­tic per dis­fru­tar de la pa­ter­ni­tat. Un cop a so­bre l’es­ce­na­ri, el seu elèc­tric za­pa­te­a­do tro­ba en el hard rock

EL VIRTUOSISME D’AQUESTS GER­MANS VA MOLT MÉS EN­LLÀ DE LES PAS­SI­ONS QUE DESENCADENEN

un for­mi­da­ble ali­at. Ver­si­ons afla­men­ca­des de Smoke on the wa­ter, de De­ep Pur­ple, o Not­hing el­se mat­ters, de Me­ta­lli­ca, ele­ven els de­ci­bels del que ano­me­nen ex­tre­me fla­men­co fu­si­on. És aques­ta amal­ga­ma, en què hi cap de tot, un dels grans en­certs d’un mun­tat­ge vi­brant que com­bi­na el mús­cul d’un con­cert mar­xós amb mo­ments po­è­tics i in­ti­mis­tes, en­tre els quals el pre­ci­ós ba­llet de Cris­to al so del Ha­lle­lu­jah de Le­o­nard Co­hen.

METAL I CLÀSICA

Els po­tents nú­me­ros corals –en els quals ex­hi­bei­xen una sin­cro­nit­za­ció que ni les ne­da­do­res rus­ses– s’al­ter­nen amb d’al­tres per al llu­ï­ment per­so­nal, com quan Is­ra­el ex­hi­beix el seu rè­cord Guin­ness: el

za­pa­te­a­do més rà­pid del món. En un al­tre nú­me­ro molt vis­tós, el grup, que pre­pa­ra un nou xou per a l’any que ve, apa­reix amb ves­tits de leds di­bui­xant core­o­gra­fi­es amb efec­tes llu­mi­no­sos.

El mos­tra­ri de capa­ci­tats in­clou la d’ins­tru­men­tis­tes. Vi­o­lon­cel elèc­tric – Elí­as l’exe­cu­ta en una acro­bà­ti­ca sus­pen­sió a les al­tu­res amb les ca­mes ober­tes–, cai­xó, flau­ta tra­ves­se­ra, vi­o­lí (que to­quen a vuit mans)... La par­ti­tu­ra, que in­clou un en­re­gis­tra­ment de l’Or­ques­tra Sim­fò­ni­ca de Bu­da­pest, res­ca­ta hits dis­pars, de Sur­vi­vor (Eye of the ti

ger) a Txaikovski, en un po­pur­ri que gra­vi­ta en­tre l’èx­ta­si i l’emo­ció.

Dan­sa, risc, arts mar­ci­als, mú­si­ca, es­pec­ta­cu­la­ri­tat i una vi­ta­li­tat en abun­dàn­cia con­flu­ei­xen en aques­ta atí­pi­ca com­pa­nyia que s’ha gua­nyat a pols l’apel·la­tiu d’Els set mag­ní­fics. —

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.