La cò­mi­ca Mò­ni­ca Pé­rez és la pa­dri­na de la pal­me­ra que hi ha en­tre Ta­llers i Jo­ve­lla­nos.

La cò­mi­ca (a la te­le amb ‘Ho­mo zap­ping’ i al teatre amb ‘McGuf­fin’) és la pa­dri­na de l’ar­bre que em­be­lleix aquest ra­có de Ciu­tat Ve­lla i que subs­ti­tu­eix un exem­plar cen­te­na­ri que va des­a­pa­rèi­xer quan la via es va con­ver­tir en zo­na de vi­a­nants

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI - Fer­ran Ime­dio

«AI­XÒ QUE EXPLIQUES... és un mo­nò­leg, ¿ve­ri­tat?». So­vint li fan aques­ta pre­gun­ta a Mò­ni­ca Pé­rez. És cò­mi­ca, ai­xí que pocs cre­uen que his­to­ri­es com les de la pal­me­ra de l’en­cre­ua­ment dels car­rers de Ta­llers i Jo­ve­lla­nos si­gui cer­ta. Pe­rò ho és: ella és la pa­dri­na, jun­ta­ment amb l’ac­tor Jor­di Ríos, de l’ar­bre que em­be­lleix aquest ra­có de Ciu­tat Ve­lla. Tot va co­men­çar quan, fa menys d’una dè­ca­da, l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lo­na es va car­re­gar la «pre­ci­o­sa, enor­me i em­ble­mà­ti­ca» pal­me­ra cen­te­nà­ria que hi ha­via allí quan va con­ver­tir en zo­na de vi­a­nants la zo­na, «dei­xant un fo­ra­dot». Hi va ha­ver re­bom­bo­ri al bar­ri per­què aquell era un ar­bre molt es­ti­mat, ai­xí que al fi­nal en van plan­tar un al­tre igual, pe­rò molt més jo­ve, al ma­teix lloc. Com que Pé­rez vi­via just al cos­tat, l’as­so­ci­a­ció de ve­ïns del car­rer de Ta­llers, que sa­bia que li en­can­ten els ani­mals i les plan­tes, li va pro­po­sar apa­dri­nar la no­va pal­me­ra jun­ta­ment

«ÉS UNA MI­CA ME­VA, M’ASSEC AL SEU COS­TAT I L’ACARICIO», CON­FES­SA

amb Ríos, que lla­vors era la se­va pa­re­lla. «Em va fer mol­tís­si­ma il·lu­sió per­què aquest bar­ri em va aco­llir quan vaig ar­ri­bar sent jo­ve­ne­ta». El seu pis al car­rer de Ta­llers era ide­al per anar a te­a­tres com el Tí­vo­li o el Ca­pi­tol. «Quan pas­sa­va da­vant de la pal­me­ra, la mi­ra­va i la to­ca­va», re­cor­da.

Ara fa el ma­teix, i amb més raó. «Ara tinc com a fi­llols les me­ves ne­bo­des, al­gun gos i aques­ta pal­me­ra,» som­riu la cò­mi­ca, que ha gra­vat un munt d’es­quet­xos per a

Ho­mo zap­ping (Ne­ox) i aca­ba d’es­tre­nar al Ca­pi­tol la ver­sió en cas­te­llà de McGuf­fin, jus­ta­ment amb Ríos. La ver­sió en ca­ta­là, di­ri­gi­da per Car­los La­tre, es­tà de gi­ra pels te­a­tres de Ca­ta­lu­nya. «Aques­ta pal­me­ra és una mi­ca me­va. Ja no visc aquí, pe­rò quan puc pas­so a sa­lu­dar-la. De fet, quan el Jor­di [Ríos] ha sa­but que ve­nia a fer-me les fo­tos de l’en­tre­vis­ta, m’ha de­ma­nat que li fes un pa­rell de pe­tons de part se­va. De ve­ga­des m’assec al seu cos­tat, l’acaricio i li pre­gun­to com li va». ¿I no la mi­ren es­tra­nyats? «¡No! Aquí hi ha lli­cèn­cia per fer el que vul­guis, per­què es­tà tot­hom molt so­nat». A veu­re qui­na ca­ra fan si els ex­pli­ca que la pal­me­ra és la se­va fi­llo­la. —

CAR­LOS MONTAÑÉS

EL SEU AR­BRE PRE­FE­RIT Mò­ni­ca Pé­rez amb la pal­me­ra que pre­si­deix la cru­ï­lla dels car­rers de Ta­llers i Jo­ve­lla­nos.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.