Ar­man­do de Da­vid: mo­bles vin­ta­ge i llums de dis­seny.

Ar­man­do de Da­vid s’ha con­ver­tit en un re­fe­rent per als an­ti­qua­ris grà­ci­es al seu ca­tà­leg de mo­bles ‘vin­ta­ge’ i els seus llums de dis­seny

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI -

El el nom d’aquest lo­cal, Ar­man­do de Da­vid, no és més que la con­jun­ció dels noms dels seus pro­pi­e­ta­ris, Da­vid (An­gui­ta) i Ar­man­do (Martínez Cá­bia). Dos apas­si­o­nats de l’es­tè­ti­ca d’una al­tra èpo­ca que, des­prés de llar­gues tra­jec­tò­ri­es en so­li­ta­ri –el pri­mer, amb un ne­go­ci de ro­ba i mo­bles vin­ta­ge al ma­teix car­rer del Tor­rent de l’Olla, on hi ha el seu ac­tu­al es­ta­bli­ment, i el se­gon, amb una bo­ti­ga d’an­ti­gui­tats ins­tal·la­da a la Pro­ven­ça fran­ce­sa– van de­ci­dir fu­si­o­nar fa poc més d’un any els seus gus­tos i cri­te­ris per cre­ar aques­ta pre­ci­o­sa bo­ti­ga del bar­ri de Grà­cia.

Una es­pè­cie de ga­bi­net de cu­ri­o­si­tats on tro­bar to­ta me­na de mo­bles i ob­jec­tes per do­nar un toc ex­clu­siu i di­fe­rent de qual­se­vol in­te­ri­or. Però l’es­pe­ci­a­li­tat d’aquest es­ta­bli­ment, to­ta una ins­ti­tu­ció en la ru­ta d’an­ti­qua­ris de la ciu­tat, són els llums. ¿Per què? «Tots ne­ces­si­tem di­ver­sos llums a ca­sa, si­gui quin si­gui l’es­pai que vul­guem de­co­rar i l’efec­te que bus­quem acon­se­guir. Si són ma­cos apor­ten un toc de ca­li­de­sa i do­nen per­so­na­li­tat», ar­gu­men­ta Da­vid. Ara­nyes, pen­jants, de so­bre­tau­la, aplics, de peu... De ter­ra a sos­tre, con­vi­uen amb ca­di­res, mi­ralls, ger­ros, fi­gu­re­tes, ca­lai­xe­res, pres­tat­ge­ri­es i al­tres ob­jec­tes per de­co­rar.

FEI­NA DE RE­CER­CA I SE­LEC­CIÓ

Tant és ai­xí que mou­re’s pel lo­cal, a mig ca­mí en­tre una bo­ti­ga co­ol i la bro

can­te, és gai­re­bé mis­sió im­pos­si­ble. Allot­ja unes 1.000 pe­ces de dis­seny úni­ques, molt bus­ca­des pels col·lec­ci­o­nis­tes i amants de les an­ti­gui­tats –so­bre­tot les fir­ma­des pel dis­se­nya­dor Mi­guel Milá, la de­bi­li­tat dels amos d’Ar­man­do de Da­vid, que s’han con­ver­tit en es­pe­ci­a­lis­tes en la ven­da

de la se­va obra. Els preus os­cil·len en­tre els 100 i els 3.000 eu­ros, unes ta­ri­fes que, tot i ai­xí, re­sul­ten re­la­ti­va­ment mo­de­ra­des respecte al mer­cat, ja que pre­fe­rei­xen po­si­ci­o­nar-se pel seu pro­cés de re­cu­pe­ra­ció i, per­què fun­ci­o­ni, vo­len es­tar a l’abast d’un pú­blic més am­pli.

«Els tu­ris­tes en­te­nen mi­llor el con­cep­te i el va­lor dels nos­tres mo­bles i ob­jec­tes, ja que es­tan més cons­ci­en­ci­ats amb l’ex­clu­si­vi­tat del vin­ta­ge –de­ta­lla Da­vid–, men­tre que als lo­cals, tot i que ca­da ve­ga­da l’en­te­nen mi­llor, se’ls ha de fer una mi­ca més de for­ma­ció, se’ls ha d’ex­pli­ca que aquí no ve­nem res fa­bri­cat en sè­rie, si­nó que són pro­duc­tes de molt po­ques uni­tats i que hi hem de su­mar la nos­tra fei­na de re­cer­ca i se­lec­ció. En la di­fe­rèn­cia es­tà la be­lle­sa».

A l’ho­ra de tri­ar tot el que hi cap a la bo­ti­ga, pre­val un cri­te­ri es­tè­tic i el gust per­so­nal. «Te­nim pe­ces de dis­se­nya­dors molt re­co­ne­guts, però tam­bé obres anò­ni­mes. En­vi­en lí­ni­es dels anys 50, 60 i 70, al­gu­na co­sa dels 80, i te­nim cre­a­ci­ons fran­ce­ses, nòr­di­ques i ita­li­a­nes, però el que més ens in­teres­sa és re­cu­pe­rar el pa­tri­mo­ni ma­de in

Spain », ex­pli­ca Ar­man­do, que tam­bé des­ta­ca: «Al nos­tre pa­ís hi va ha­ver i hi ha un dis­seny molt di­vers i ric en de­talls. Es deu tant a les mi­gra­ci­ons in­ter­nes com a la varietat de l’ar­te­sa­nia na­ci­o­nal amb el tre­ball del vi­dre, la ce­rà­mi­ca, el llau­tó, la pell, el fer­ro... Tam­bé és in­teres­sant ob­ser­var l’apa­ri­ció d’in­flu­èn­ci­es re­li­gi­o­ses en mo­bi­li­a­ris fun­ci­o­nals com bu­ta­ques, per exem­ple, i l’in­tent de re­cu­pe­rar el de­tall i l’es­plen­dor bur­ge­sa qu­an no­més els més rics es po­di­en per­me­tre te­nir al­gun mo­ble de­co­ra­tiu».

RANG D’OBRA D’ART

Ar­man­do de Da­vid és, en de­fi­ni­ti­va, una bar­re­ja de cu­ri­o­si­tats del se­gle XX –que ja es poden con­si­de­rar an­ti­gui­tats– que ens re­cor­den amb nos­tàl­gia es­ce­na­ris de la nos­tra in­fan­te­sa, mo­ments vis­cuts, i que pas­sen al rang d’obra d’art per a la se­va se­go­na vi­da.

Un úl­tim con­sell: el mi­llor és dei­xar­se cau­re per aquest es­ta­bli­ment al cap­ves­pre, qu­an pre­men els in­ter­rup­tors i els llums s’il·lu­mi­nen, pre­nen vi­da i des­ple­guen els seus en­cants, i po­sen el fo­cus en ca­da de­tall que ocu­pa els ra­cons de la bo­ti­ga. Lla­vors, gai­re­bé po­drem sen­tir una veu xiu­xi­ue­jant: «Llums i... ¡ac­ció!». —

ÁL­VA­RO MONGE

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.