Una ta­ver­na es­pe­ci­a­lit­za­da en la con­ser­va i la bar­re­ja atre­vi­da.

Una ta­ver­na a pro­te­gir: més d’un se­gle al ser­vei pú­blic. La se­va es­pe­ci­a­li­tat és la con­ser­va i la bar­re­ja atre­vi­da

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI - Pau Are­nós pa­re­nos@el­pe­ri­o­di­co.com

Fa uns 30 anys, la fa­mí­lia Pé­rez va pren­dre una de­ci­sió subs­tan­ci­al que ha re­sul­tat ser au­daç i rup­tu­ris­ta: con­sa­grar-se a les llau­nes. Van dei­xar en­re­re l’ofer­ta de cas­so­le­tes, si­mi­lar a la d’al­tres llocs, i es van con­cen­trar en les con­ser­ves. Pro­duc­tes es­ta­bles i sem­pre dis­po­ni­bles, i que han ator­gat al Quimet & Quimet una be­ne­fi­ci­o­sa sin­gu­la­ri­tat.

De­ci­dei­xo tor­nar a aques­ta ta­ver­na, fun­da­da el 1914, des­prés de molts anys ab­sent, i po­so el re­llot­ge en gui­ri ti­me, és a dir, les 12 –la set­ma­na que ve con­ti­nu- aré l’ope­ra­ció re­tro­ba­ment amb una vi­si­ta al Pi­not­xo: ma­tei­xa in­ten­ció, ma­tei­xa ho­ra–. No soc el pri­mer cli­ent: al­gun ha­bi­tu­al del bar­ri bu­fa una ca­nya i els es­tran­gers de­ma­nen bom­bo­lles i san­gria a la re­cer­ca d’un fe­liç ator­di­ment.

Es­pai pe­tit, pa­rets ata­pe­ï­des d’am­po­lles i llau­nes i Quim Pé­rez Sanz i fa­mí­lia –la se­va ger­ma­na Jo­a­na; la se­va fi­lla Neus– al­çant mon­ta­di­tos amb in­gre­di­ents dels di­fe­rents reg­nes con­ser­vers. El Quim té un fill que es diu Quim: la cin­que­na ge­ne­ra­ció. As­se­nya­la un en­tre­so­lat: «Allà hi van néi­xer el meu besa­vi, el meu avi i el meu pa­re». Va tre­ba­llar en pu­bli­ci­tat sen­se dei­xar la bar­ra, fins que va can­vi­ar de­fi­ni­ti­va­ment els anun­cis per l’obre­llau­nes.

És cu­ri­ós que un es­pe­ci­a­lis­ta en la ma­tè­ria mai no ha­gi pu­bli­ci­tat el ne­go­ci i que els plens si­guin per­ma­nents: «Bus­quem molt per te­nir co­ses úni­ques». Un ai­guar­dent d’all, per exem­ple. I sí, és més es­trany que un vodka de tor­ró.

Les nes­pres amb an­xo­ves La Cas­treña són una com­po­si­ció gu­a­nya­do­ra. Ah, les na­va­lles amb oli: «Jo­sé Peña les va co­men­çar a fer per a nos­al­tres». La sar­di­na amb pe­brot del pi­qui­llo, ba­se que es re­pe­teix amb l’os­tra (el mos menys atrac­tiu) i en una ter­ce­ra pas­sa­da: el for­mat­ge Four­me d’Am­bert (for­mi­da­ble). Im­por­tan­tís­sims els pro­ve­ï­dors: els sa­la­ons d’Her­parc, els for­mat­ges d’Ar­dai...

CONS­TRUC­CIÓ AMB RISC, I BO­NA: CARXOFA I FOR­MAT­GE BRILLAT-SAVARIN

Cons­truc­ció amb risc, i bo­na: carxofa, cre­mós Brillat-Savarin i to­mà­quet con­fi­tat (pre­pa­rat al bar). Sal­mó, io­gurt i mel tru­fa­da: «El més ve­nut. Som­ni amb sal­mó». Vull sa­ber qu­an de­ci­deix els apa­re­lla­ments, què va bé amb què: «És pro­gres­siu. Can­vis per­ma­nents però no de cop».

Sa­la­ons: cor de to­nyi­na (pere­pu­nye­tes, no: tam­bé hi ha fet­ge de bacallà), moi­xa­ma i ous de peix. I el com­bi­nat de carns: gal­ta es­ca­bet­xa­da, ce­ci­na de Lleó, fu­a­gràs, bo­lets i ge­la­ti­na de po­ma amb cal­va­dos. Les postres en­gan­xen amb l’ini­ci: nes­pres amb cre­ma d’ou.

Tas­to la (bo­na) cer­ve­sa que els pre­pa­ra Bar­ce­lo­na Be­er Com­pany, el ver­mut d’as­sor­ti­dor d’Iza­guir­re, la mar­ci­a­na­da de l’ai­guar­dent d’all (que té gust d’all però no dei­xa re­gust d’alli­o­li) i un vi de ta­ron­ja. ¡500 re­fe­rèn­ci­es de vi nor­mal a la vis­ta i no n’he be­gut ni una co­pa!

No sé si ha pas­sat la fe­bre de les llau­nes amb anya­da, ja que hi va ha­ver un mo­ment en què si re­but­ja­ves una sar­di­na amb més his­tò­ria que Jo­nàs no es­ta­ves a l’úl­ti­ma. Es trac­ta de su­perar la da­ta de con­sum pre­fe­rent (que no de ca­du­ci­tat) i dei­xar-les ma­du­rar. El Quim vol dei­xar clar que no les des­pat­xa a la ta­ver­na però que sí que les obre a ca­sa: «Mi­llo­ren la clo­ïs­sa blan­ca. I la sar­di­na i la to­nyi­na amb oli o es­ca­betx».

Per la se­va sin­gu­la­ri­tat, i ra­di­ca­li­tat, el que cal po­sar en con­ser­va és el Quimet & Quimet. —

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.