Pro­ta­go­nit­za pel·lis ex­prés. Che­ap Films et mun­ta un film en una tar­da.

Che­ap Films et mun­ta una pel·lí­cu­la en una tar­da. Com ‘Sál­va­me’, però amb guions més cre­ï­bles. En cinc ho­res, ves­tei­xen, ro­den, edi­ten i pro­jec­ten l’es­tre­na amb op­ció de ‘pho­to­call’

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI -

«¿N

o us sa­beu el guió?». Un director de ci­ne­ma as­sal­ta el teu grup d’amics. Sem­bla que aca­ba d’es­ca­par-se d’una pel·li mu­da: gor­ra re­tro, bom­bat­xos, mit­jons de llana fins al ge­noll. Diu que ha per­dut els seus ac­tors, ai­xí que re­clu­ta els pre­sents amb un curs d’ac­tu­a­ció ex­prés. Com un màs­ter de la Rei Jo­an Car­les. «¿Ai­xò de mos­se­gar, com se’t do­na?» pregunta a un dels ac­tors ne­ò­fits. No el dei­xa res­pon­dre. Li do­na una capa de Drà­cu­la, uns ullals, fins i tot un do­ble per a es­ce­nes de risc: un rat­pe­nat plas

ti­cós. El Drà­cu­la en pràc­ti­ques en­se­nya les dents de mo­ment més a la Pan­to­ja que com un se­nyor vam­pir. En mit­ja ho­ra es­ta­rà cla­vant els ullals amb la na­tu­ra­li­tat de

Be­la Lu­go­si. El ro­dat­ge s’hau­rà aca­bat en ho­ra i mit­ja. Aquest director et mun­ta una pel·lí­cu­la en una tar­da. Com els de Sál­va­me, però amb guions més cre­ï­bles.

Che­ap Films, es diu aques­ta pro­duc­to­ra de ci­ne­ma ex­prés. Re­cre­en ro­dat­ges de prin­ci­pis del se­gle XX. En cinc ho­res, pre­pa­ren, ves­tei­xen, ro­den, edi­ten i pro­jec­ten la pel·lí­cu­la. Fins i tot hi ha op­ció de pho­to­call. El seu le­ma: «Tu ets el pro­ta­go­nis­ta». Ho ets sen­se mè­to­de Sta­nis­lavski ni pres­su­post de ci­ne­ma. Des de 500 eu­ros, et po­sen a Drà­cu­la, Ro­bin Ho­od, L’ar­ca per­du­da, El Zor­ro, Els tres mos­que­ters. Hi ha vuit mi­ni­pro­duc­ci­ons a es­co­llir.

«Aquí la pri­me­ra pre­sa sem­pre és bo­na», ad­ver­teix Xavi tot just co­men­çar. «Sen­se pres­sió». Riu, però no en re­pe­ti­rà ni una. Xavi So­cí­as és el director, el dels bom­bat­xos. Al seu cos­tat, Àlex Mes­tres –ma­teix ai­re de prin­ci­pis del se­gle XX– po­sa a punt la se­va cà­ma­ra vin­ta­ge. Re­par­tei­xen pa­pers i ves­tu­a­ri en cinc minuts. Bar­rets de co­pa, ves­tits d’èpo­ca, «té, el mò­bil d’empresa». I et pas­sen un te­lè­fon de ru­le­ta.

«És una pel·lí­cu­la mu­da –in­di­ca el director–. Tot s’ha de fer molt més gran». Ai­xí que so­bre­ac­tu­es sen­se dis­si­mu­lar. Com Al­bert Ri­ve­ra al par­lar d’es­pa­nyols. El Xavi et va di­ent el que has de fer a tra­vés d’un me­gà­fon an­tic. «Et de­ma­no una mun­ta­nya d’emo­ci­ons», res­so­na. Es­col­ta, doncs té un punt alli­be­ra­dor. Perds la ti­mi­de­sa i la por a fer el ri­dí­cul, i ai­xò que aca­bes ro­dant en­tre una rot­lla­na de cu­ri­o­sos que et mi­ren amb ca­ra de «¿però qui se­rà aques­ta?». Ca­da pre­sa té un efec­te gag. El ro­dat­ge es con­ver­teix en una bar­re­ja de xou i te­a­tre im­pro­vi­sat. Doncs els teus amics no ho fan tan mala­ment, no, no. «El que més m’ha agra­dat –re­su­mi­rà una ac­triu per un dia– és la fa­ci­li­tat amb què et fan ac­tu­ar». Fà­cil i di­ver­tit. El ro­dat­ge se’t pas­sa més rà­pid que una mo­ció de cen­su­ra en un restaurant amb Ra­joy. MÉS DE 100 RO­DAT­GES «L’ac­ti­vi­tat uneix molt», as­se­gu­ra el Xavi. Fa cinc anys que va cre­ar Che­ap Films amb Sergi Piñol, un ex­com­pany d’EGB. Por­ten més de 100 ro­dat­ges a so­bre. Han ar­ri­bat a gra­var més de 500 per­so­nes al­ho­ra ba­llant Los pa­ja­ri­tos. Fan ani­ver­sa­ri, co­mi­ats de sol­ter, molt te­am buil­ding. ¿Que per què agra­da tant? «Per­què dei­xa que et con­ver­tei­xis en una al­tra per­so­na –res­pon el director– i du­rant una es­to­na et per­mets co­ses que en el dia a dia no pots». Tam­bé or­ga­nit­zen jocs en viu, aquests sen­se cà­me­ra. Mur­der mys

te­ri­es. «Cal re­sol­dre enig­mes: des del més pur es­til Agat­ha Ch­ris­tie fins a The

walking de­ad ». «Te­nim es­tre­na avui», anun­ci­en el Xavi i l’Àlex a l’aca­bar l’úl­ti­ma es­ce­na. Edi­ten la pel·lí­cu­la al mo­ment. Por­ten pro­jec­tor i pan­ta­lla on fa­ci falta. En 48 ho­res, tots els ac­tors re­bran un cor­reu amb la pel·lí­cu­la en una pla­ta­for­ma tan­ca­da de Vi­meo, lles­ta per des­car­re­gar.

És una es­tre­na amb riu­re fluix però tam­bé amb pits om­plerts. L’ac­tu­a­ció gua­nya amb blanc i ne­gre i car­te­llets de ci­ne­ma mut. «Sou els mi­llors ac­tors –con­fes­sa­rà l’Àlex amb l’emo­ció del mo­ment– que hem tin­gut avui». —

FER­RAN NADEU

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.