En ti­em­pos de luz men­guan­te: en­tre el dra­ma i la co­mè­dia.

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI - NANDO SALVÀ nan­do­sal­vag@ya­hoo.es

‘En ti­em­pos de luz men­guan­te’ és la no­va pel·lí­cu­la de l’ale­many Mat­ti Gesc­hon­neck, on vi­si­ta la fes­ta d’ani­ver­sa­ri d’un vell co­mu­nis­ta per re­cor­dar la cri­si ide­o­lò­gi­ca que va im­pli­car la cai­gu­da del mur de Ber­lín

COM S’ACOSTUMA A DIR, la his­tò­ria l’es­cri­uen els ven­ce­dors i, en be­ne­fi­ci de la subs­tàn­cia nar­ra­ti­va –en­tre al­tres mo­tius–, un desit­ja­ria que no fos ai­xí. Men­tre els re­lats de tri­omf es ba­sen en una con­cep­ció gai­re­bé sem­pre for­mu­là­ria de l’he­ro­is­me, els de der­ro­ta es­tan plens de con­flic­tes, con­tra­dic­ci­ons i emo­ci­ons com­ple­xes. En al­tres pa­rau­les, de dra­ma.

En ti­em­pos de luz men­guan­te és aquest ti­pus d’his­tò­ria. Es­sen­ci­al­ment par­la de la dis­so­lu­ció de la Re­pú­bli­ca De­mo­crà­ti­ca Ale­ma­nya, que per a molts va

sig­ni­fi­car la mort de l’ide­al que ha­vi­en con­sa­grat les se­ves vi­des i la pèr­dua del lloc que so­li­en ano­me­nar llar. Un d’aquests per­de­dors és Wil­helm Powi­leit (Bru­no Ganz), un ho­me que s’ha pas­sat la vi­da do­nant a la se­va pà­tria molt més del que re­bia a can­vi i que, mal­grat ai­xò, es man­té tos­su­da­ment lle­ial al rè­gim co­mu­nis­ta. De fet, és l’únic que no s’ado­na que la his­tò­ria ja no es­tà del seu cos­tat, o que es ne­ga a fer-ho.

La pel·lí­cu­la co­men­ça amb un breu prò­leg si­tu­at en un lloc re­mot de la Rús­sia ru­ral on la tar­dor és cone­gu­da li­te­ral­ment com «el temps de la llum min­vant», i avi­at que­da­rà clar que aquí les fu­lles gro­guen­ques i els ar­bres so­morts són sím­bols d’un sis­te­ma que per a molts va es­tar ple de be­lle­sa i es­pe­ran­ça però que es va aca­bar pan­sint per sem­pre.

Tan­ma­teix, el gruix de la nar­ra­ció trans­cor­re­rà en un al­tre lloc: Ber­lín oc­ci­den­tal, no­més uns di­es abans que el món ve­gi Da­vid Has­sel­hoff can­tant i ba­llant a la ca­pi­tal ale­ma­nya per ce­le­brar la cai­gu­da del mur.

A ca­sa de Powi­leit, de to­ta ma­ne­ra, l’ambient no és pre­ci­sa­ment fes­tiu mal­grat que el que s’hi ce­le­bra és el seu 90è ani­ver­sa­ri i que, ini­ci­al­ment, no­més uns quants dels pre­sents –fa­mí­lia, amics, mem­bres del par­tit– sa­ben que el net del vell ha fu­git al cos­tat ca­pi­ta­lis­ta. CÒMIC I SEVER A me­su­ra que la reu­nió avan­ça, l’at­mos­fe­ra es tor­na ca­da ve­ga­da més tò­xi­ca. El director, Mat­ti Gesc­hon­neck, ma­ne­ja hà­bil­ment l’es­ce­na­ri únic per trans­me­tre’ns la sen­sa­ció de claus­tro­fò­bia sen­se que la po­sa­da en es­ce­na pe­qui de ri­gi­de­sa o te­a­tra­li­tat, i al­ho­ra com­bi­na amb des­tre­sa el ves­sant sever –emo­ci­ons com el res­sen­ti­ment i la por– amb el còmic –una igua­na dis­se­ca­da, un po­li­cia in­ca­paç d’ar­ri­bar al la­va­bo–. I el pols dra­mà­tic que aquests ele­ments pro­por­ci­o­nen s’afir­ma fins que, al fi­nal, una ve­ga­da tots els se­crets han si­gut re­ve­lats, que­da clar que nin­gú –ni la fa­mí­lia més nos­tàl­gi­ca, ni el rè­gim més her­mè­tic– se sal­va d’en­fron­tar-se ca­ra a ca­ra amb el pas­sat i, en­ca­ra menys, amb el fu­tur. —

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.