L’es­tre­na de Ju­ras­sic World: el reg­ne cai­gut con­vi­da a re­pas­sar el re­cor­re­gut d’aques­ta sa­ga.

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI -

Té sen­tit que J. A. Bayo­na fos l’ele­git per di­ri­gir Ju­ras­sic World: el reg­ne cai­gut, cin­que­na en­tre­ga de la cè­le­bre col·lecció que Ste­ven Spi­el­berg va cre­ar fa 25 anys: al llarg de la se­va car­re­ra, per l’as­tú­cia que té com­bi­nant es­pec­ta­cle i sen­ti­men­ta­lis­me, el barceloní s’ha con­fir- mat com un apli­cat dei­xe­ble del rei del

block­bus­ter. I per ai­xò hi ha mo­tius per con­fi­ar que la no­va pel·lí­cu­la, que avui ar­ri­ba als ci­ne­mes, s’as­sem­bla­rà més a

Ju­ras­sic Park (1993) que a qual­se­vol de les tres se­qüe­les que l’han suc­ce­ït.

Fins ara, les his­tò­ri­es dels di­no­sau­res han re­cap­tat uns 3.500 mi­li­ons d’eu­ros a tot el món, i han po­sat en evi­dèn­cia una fas­ci­na­ció col·lec­ti­va per les bès­ti­es pre­his­tò­ri­ques que pot­ser re­sul­ta in­com­pren­si­ble però en tot cas no do­na mos­tres d’ex­tin­gir-se. I els dos èxits se­ri­en im­pen­sa­bles sen­se el ca­mí obert per la pel·lí­cu­la que ho va co­men- çar tot. Qu­an Ju­ras­sic Park va ar­ri­bar als ci­ne­mes, les imat­ges ge­ne­ra­des per or­di­na­dor con­ti­nu­a­ven pro­vo­cant re­cel; no hi ha­via con­fi­an­ça en el bé que po­di­en fer a la in­dús­tria o a la ta­qui­lla. I per ai­xò la ca­ra d’es­tu­pe­fac­ció que fe­ien en aque­lla pel·lí­cu­la Sam Neill i Lau­ra Dern al to­par amb un enor­me bra­quio­sau­re que men­ja­va d’un ar­bre era un mi­rall per­fec­te del nos­tre al con­tem­plar-los. En aquell mo­ment, equi­pa­ra­ble a la pri­me­ra bom­be­ta en­ce­sa o la pri­me­ra tru­ca­da de la his­tò­ria, va que­dar clar que el ci­ne­ma no tor­na­ria a ser el ma­teix.

Dos anys des­prés, es van es­tre­nar la pri­me­ra pel·lí­cu­la d’ac­ció re­al pro­ta­go­nit­za­da per un per­so­nat­ge cre­at per or­di­na­dor –Cas­per– i el pri­mer film d’ani­ma­ció com­ple­ta­ment di­gi­tal – Toy

story–. En­tre el 1996 i el 1998, la no­va ei­na va per­me­tre a Hollywood in­cor­po­rar ciu­tats des­tru­ï­des, exèr­cits de cri­a­tu­res i es­pec­ta­cu­lars ac­tes de Déu a In­de­pen­den­ce day,Twis­ter, Mars at­tacks, Ti­ta­nic i God­zi­lla; i el 1999 –l’any de La mò­mia, La ame­na­za fan­tas­ma i Ma­trix–, la tec­no­lo­gia di­gi­tal va dei­xar de ser un com­ple­ment per con­ver­tir-se en raó de ser de pel·lí­cu­les sen­ce­res.

Al fi­nal de Ju­ras­sic Park, des­prés d’ex­pe­ri­men­tar el ca­os pro­vo­cat per les bès­ti­es que ell ma­teix ha­via clo­nat, el doc­tor Ham­mond (Ric­hard At­ten­bo­rough) ar­ri­ba­va a la con­clu­sió que el cen­tre de lleure que ha­via ide­at no ha­via d’obrir les por­tes mai. El seu in­tent de cap­su­lar la na­tu­ra i ven­dre-la als tu­ris­tes ha­via si­gut un er­ror fa­tal. Hu­mans i di­no­sau­res no ha­vi­en si­gut po­sats a la Ter­ra per con­viu­re. Spi­el­berg, en tot cas, va pre­fe­rir fer cas omís al mis­sat­ge i man­te­nir el parc obert. I pot­ser ai­xò ex­pli­ca com van ser de de­ce­be­dors El mun­do per­di­do (1997), in­teres­sa­da so­bre­tot a fun­ci­o­nar com a imi­ta­ció de God­zi­lla, i Parc Ju­ràs­sic III (2001), que en cap mo­ment no va ofe­rir més ex­pli­ca­ció a la se­va prò­pia exis­tèn­cia que l’afany per fer cai­xa.

FAU­NA PREHISTÒRICA POP

Per als es­pec­ta­dors, és cert, tot ai­xò no va sem­blar que fos un pro­ble­ma. La fau­na prehistòrica va con­ti­nu­ar ins­tal·la­da en la cultura pop. I grà­ci­es a ai­xò la qu­ar­ta en­tre­ga, Ju­ras­sic World (2015), es va con­ver­tir en la qu­ar­ta pel·lí­cu­la més ta­qui­lle­ra de la his­tò­ria mal­grat que –o pot­ser a cau­sa que– exem­pli­fi­ca­va a la per­fec­ció el pit­jor vi­ci del Hollywood ac­tu­al: el seu afany per con­vèn­cer-nos que més vol dir mi­llor i que ni una so­la de les se­ves es­ce­nes no era capaç de po­sar-nos els ca­bells de pun­ta com ho va fer la pel·lí­cu­la ori­gi­nal.

I és que, en úl­ti­ma ins­tàn­cia, el que avui ens con­ti­nua en­llu­er­nant de Ju

ras­sic Park (1993) no són els seus efec­tes es­pe­ci­als, si­nó la capa­ci­tat per fer-nos cla­var les un­gles a la bu­ta­ca qu­an ve­iem imat­ges com la ir­rup­ció en es­ce­na del mí­tic T. Rex. I d’ai­xò n’ha pres bo­na no­ta Bayo­na –se­gons les se­ves prò­pi­es pa­rau­les, El reg­ne cai­gut és, pri­mer de tot, una pel·lí­cu­la de ter­ror–, i ho hau­ri­en de te­nir pre­sent to­tes les pel·lí­cu­les ju­ràs­si­ques que es con­ti­nu­a­ran es­tre­nant re­gu­lar­ment men­tre el pú­blic vul­gui o, en al­tres pa­rau­les, fins que un gran as­te­roi­de ens es­bor­ri de la capa de la Ter­ra. —

! 1. Ju­ras­sic Park (1993)

“ 2. Ju­ras­sic World (2015)

‘Ju­ras­sic World: el reg­ne cai­gut’ Aven­tu­res EUA / Es­pa­nya, 2018 Director: J. A. Bayo­na In­tèr­prets: Ch­ris Pratt, Bry­ce Da­llas Howard, Ja­mes Cromwell, Jeff Gold­blum

· 3. El mun­do per­di­do (1997)

$ 4. Parc Ju­ràs­sic III (2001)

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.