Som­riu­res, ma­ra­tons i cui­na de tem­po­ra­da.

L’àni­ma és el Ju­a­ni­to, pe­rò el que fa anar les cas­so­les i les pa­e­lles és Jor­di Asín (i equip). Sim­pa­tia amb all i ju­li­vert

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI - Pau Arenós pa­re­nos@el­pe­ri­o­di­co.com

Qu­an Jor­di Asín Bayén, de 54 anys, va en­trar a tre­ba­llar de ma­ne­ra de­fi­ni­ti­va al bar Pi­not­xo, Jo­an Bayén, l’il·lus­tre Pi­not­xo, es tro­ba­va al llin­dar de la ju­bi­la­ció: «Era el 1998, i Ju­a­ni­to ha­via d’ha­ver mar­xat!». I allà con­ti­nua, en for­ma als 84 anys, de­lec­tant cone­guts i des­co­ne­guts amb el som­riu­re ram­bler, mur­ri i còm­pli­ce. Ani­ma­dor de la Bo­que­ria, fa­mós a l’an­ti­ga mo­de­lat pels anys i no per la fa­ma ex­prés d’un re­a­lity. Ca­rac­te­rís­tic grà­ci­es a les cor­ba­tes de lla­cet i les ar­mi­lles de fan­ta­sia, una al­tra ma­ne­ra de som­riu­re.

Pi­not­xo (el bar) és un as­sump­te fa­mi­li­ar. Pri­mer el nom. El Jor­di m’en­se­nya una fo­to an­ti­ga amb el pri­mer rè­tol, en el qual ja apa­reix el nen de fus­ta. Pi­not­xo era el nom que el Ju­a­ni­to va po­sar al seu gos, ins­pi­rant-se en la pel·lí­cu­la de Disney, del 1940, i que per trans­fe­rèn­cia amo­ro­sa i pe­lu­da es va aca­bar con­ver­tint en el seu àli­es. L’àvia del Jor­di –ma­re del Ju­a­ni­to– va ser la pri­me­ra cui­ne­ra, a qui va se­guir la fi­lla, la Ma­ria; des­prés, l’Al­bert, el fill de la Ma­ria, i, fi­nal­ment i per es­tric­ta ne­ces­si­tat, el Jor­di. Va des­car­tar ser cui­ner fins que el 2011 va mo­rir el seu ger­mà Al­bert.

Cap his­tò­ria tris­ta al reg­ne dels som­riu­res. Són les 12 del mig­dia d’un di­me- cres i com­par­tei­xo tam­bo­ret amb unes se­nyo­res tai­lan­de­ses, molt in­teres­sa­des en el que men­jo: ca­pi­po­ta, se­gons la re­cep­ta de l’àvia Ca­ta­li­na. D’en­tra­da: em sor­prèn l’afe­git de pan­ses i pi­nyons. A la nit, a ca­sa, con­sul­to el Cor­pus de la cui

na ca­ta­la­na i a la re­cep­ta no hi apa­reix el con­tra­punt dolç. Uti­lit­zat amb comp­te, re­la­xa el pa­la­dar.

L’equip dar­re­re la bar­ra (la María Jo­sé i el Dí­dac, do­na i fill del Jor­di; el Ja­vi i l’Al­bert) té un plus de sim­pa­tia: do­nen to­tes les ex­pli­ca­ci­ons que de­ma­nen les se­nyo­res tai­lan­de­ses en ai­xò que no se sap si és es­mor­zar tard o di­nar d’ho­ra.

He co­men­çat amb unes sar­di­nes fu­ma­des ( va­de re­tro, cre­ma de bal­sà­mic,

in­a­de­qua­da taca que tam­bé cau so­bre el trin­xat de car­bas­sa) i uns cigrons sal­tats amb botifarró de Bur­gos, que Al­bert Asín va co­men­çar a cui­nar cap al 1998 (amb els calamarsons, el més ve­nut).

Molt pocs vins en co­pes: aquest en­torn re­cla­ma ale­gria vi­ní­co­la. Em con­for­mo amb el vi ne­gre Em­pe­ra­triz 2014, que su­por­ta el pes d’in­te­ri­ors i ex­te­ri­ors, de l’em­pre­drat de llen­ti­es, de les cos­te­lle­tes de co­nill amb xam­pi­nyons i de la bo­ti­far­ra amb ce­ba i ros­si­nyols. «Aca­bats de com­prar: sur­to, mi­ro què hi ha al mer­cat i ho apro­fi­to. Es­tem pen­dents de la tem­po­ra­da», ex­pli­ca el Jor­di men­tre mou olles i fa ma­tes amb la pa­e­lla. Gui­sats lents i sal­te­jats rà­pids.

Ocu­pats els 20 tam­bo­rets i amb gent en es­pe­ra, dè­ca­des d’èxit i ofi­ci i cli­ents sa­tis­fets. Pre­gun­to so­bre com re­ben els es­tran­gers els car­gols, per a al­guns, un pro­duc­te que vi­o­len­ta. Ho ex­pli­ca el Dí­dac: «Els ori­en­tals men­gen de tot, en­ca­ra que un coreà en va pren­dre un amb clos­ca. ¡I un rus el va ai­xa­far d’una ma­no­ta­da!». Cos­sos ar­re­bos­sats amb tros­sets de clos­ca.

El Ju­a­ni­to com­pli­rà els 85 per Sant Jo­an: «Es­tic en­fa­dat amb mi ma­teix. ¡No em can­so! Es­tic con­tent qu­an en­tro i con­tent qu­an sur­to de la fei­na. He cor­re­gut 18 ma­ra­tons de Bar­ce­lo­na i una de No­va York. Ca­da dia cor­ro un pa­rell d’ho­res per Mont­ju­ïc». Oc­to­ge­na­ri amb ca­mes de dai­na. Quin pa­io.

Pi­not­xo és un ne­go­ci de ma­ra­to­ni­ans. De llar­ga dis­tàn­cia, de llarg som­riu­re.—

ELS CALAMARSONS I ELS CIGRONS AMB BOTIFARRÓ, ELS PLATS QUE MÉS VE­NEN

DA­VANT DE LA CAFETERA Ju­a­ni­to Bayén amb un gest ha­bi­tu­al: som­riu­re i dits amunt. A la fo­to­gra­fia pe­ti­ta, el ca­pi­po­ta amb pan­ses i pi­nyons que cui­na Jor­di Asín.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.