Wes­tern, la re­cer­ca im­pos­si­ble d’una vi­da sen­zi­lla.

A ‘Wes­tern’ l’ale­ma­nya Va­leska Gri­se­bach uti­lit­za els co­dis del ci­ne d’in­dis i va­quers per me­di­tar so­bre l’es­pe­rit del Vell Con­ti­nent

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI -

Igual que el sim­ple fet d’in­clou­re ca­valls i ri­fles i grans vis­tes no con­ver­teix una pel·lí­cu­la en un wes­tern, es­tar am­bi­en­ta­da a Bul­gà­ria no ne­ces­sà­ri­a­ment la im­pos­si­bi­li­ta per ser-ho. I a més del seu tí­tol, el ma­gis­tral nou tre­ball de Va­leska Gri­se­bach té di­ver­sos ele­ments nar­ra­tius que el con­nec­ten in­con­fu­si­ble­ment amb

el més ame­ri­cà dels gè­ne­res: un ge­net so­li­ta­ri en­a­mo­rat d’un cor­ser blanc que in­ten­ta fu­gir d’una vi­da de trau­ma i vi­o­lèn­cia, un grup d’in­sen­si­bles co­lo­nit­za­dors i un al­tre de na­dius re­sis­tents, i un pai­sat­ge salvatge des­ti­nat a ser do­mes­ti­cat.

L’Eu­ro­pa ac­tu­al, ai­xò sí, no és l’Oest Llu­nyà. Les fron­te­res i els in­ter­can­vis cul­tu­rals i so­ci­o­e­co­nò­mics són més com­ple­xos; l’im­pe­ri­a­lis­me apa­reix dis­fres­sat de su­port in­fra­es­truc­tu­ral; la il·lu­sió d’uni­tat trans­na­ci­o­nal pre­tén –en va– ta­par vells pre­ju­di­cis i opres­si­ons sis­tè­mi­ques.

Wes­tern trans­cor­re a la fron­te­ra búl­ga­ra amb Grè­cia, on un grup d’obrers ale­manys tre­ba­llen a la ins­tal·la­ció d’una plan­ta hi­dràu­li­ca. Els ve­ïns ve­uen amb des­con­fi­an­ça l’ar­ri­ba­da d’aquests fo­ras­ters, que ma­jo­ri­tà­ri­a­ment gas­ten brus­que­dat i un ar­ro­gant ai­re de su­pe­ri­o­ri­tat. L’ex­cep­ció és Mein­hard, un ti­pus greu i cir­cums­pec­te de ros­tre es­cul­pit en gra­nit que op­ta per con­fra­ter­nit­zar amb la po­bla­ció lo­cal. No tri­ga a sen­tir-se com un es­tran­ger en­tre els seus com­pa­tri­o­tes i a sen­tir que aquell po­ble, pot­ser, es­tà cri­dat a ser la se­va llar.

Men­tre ai­xò pas­sa, l’at­mos­fe­ra que em­bol­ca­lla els dos grups es fa ca­da ve­ga­da més ir­res­pi­ra­ble, en bo­na me­su­ra in­to­xi­ca­da per la in­se­gu­re­tat, la im­ma­du­re­sa i l’ego con­subs­tan­ci­als a la mas­cu­li­ni­tat. Ca­da no­va in­terac­ció en­tre els uns i els al­tres fa que les fonts po­ten­ci­als de con­flic­te es mul­ti­pli­quin, i qual­se­vol po­dria es­cla­tar im­me­di­a­ta­ment. En una pel·lí­cu­la de l’oest a l’ús sens dub­te ho fa­ri­en. Pe­rò Wes­tern és una al­tra co­sa.

ANHEL DE PER­TI­NEN­ÇA

A les ten­si­ons, a més, hi con­tri­bu­ei­xen sens dub­te els pro­ble­mes de co­mu­ni­ca­ció ver­bal i les di­fe­rèn­ci­es cul­tu­rals, el ma­teix que en úl­ti­ma ins­tàn­cia por­ta Mein­hard a ide­a­lit­zar la vi­da ru­ral i a in­ter­pre­tar di­nà­mi­ques in­ter­per­so­nals com­pli­ca­des de ma­ne­ra sim­plis­ta. Al cap i a la fi, ell és víc­ti­ma del ma­teix ti­pus d’anhel –de con­ne­xió, de com­pa­nyia i d’un lloc on per­tà­nyer– que fu­e­te­ja tants cow­boys de pel·lí­cu­la tot i que ells mai no s’atre­vei­xin a re­co­nèi­xer­ho. Al fi­nal, el que con­ver­teix Wes­tern en un wes­tern –i en un dels mi­llors dels úl­tims anys– no és que in­clo­gui ca­valls blancs i bar­rets ne­gres, si­nó que par­la de l’as­sump­te es­sen­ci­al del gè­ne­re: la re­cer­ca im­pos­si­ble d’una vi­da sen­zi­lla. —

‘WES­TERN’ GIRA AL VOL­TANT DE LA RE­CER­CA IM­POS­SI­BLE D’UNA VI­DA SEN­ZI­LLA

Wes­tern Dra­ma Ale­ma­nya/ Bul­gà­ria/ Àus­tria, 2017 Di­rec­to­ra Va­leska Gri­se­bach In­tèr­prets Mein­hard Neu­mann, Rein­hardt We­trek, Syu­ley­man Ali­lov Le­ti­fov, Ve­ne­ta Fragno­va

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.