Ove­lles: una jo­ven­tut en cri­si exis­ten­ci­al.

Reu­nió fa­mi­li­ar a la Sa­la Fly­hard ar­ran d’un ra­mat he­re­tat per tres ger­mans. Car­men Mar­fà i Ya­go Alon­so tei­xei­xen ‘Ove­lles’, en­tra­nya­ble co­mè­dia so­bre una ge­ne­ra­ció en cri­si exis­ten­ci­al. Aquí hi ha mol­ta lla­na per car­dar

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI -

Una he­rèn­cia de 512 ove­lles, la ma­jo­ria me­ri­nes, po­sa po­tes en­lai­re el pe­ri­ple exis­ten­ci­al de tres ger­mans. Or­fes de pa­res i de brúi­xo­la, aquests tres «inú­tils de ciu­tat», en de­fi­ni­ció del més gran del clan, i sen­se cap afec­ció a les co­ses del camp, es re­tro­ben per di­lu­ci­dar què fer amb el bes­ti­al lle­gat de l’on­cle mort Cin­to. S’han que­dat tam­bé els re­mu­gants or­fes de pas­tor. Ho ex­pli­ca Ove­lles, l’úl­tim èxit de la Sa­la Fly­hard, pe­ti­ta fac­to­ria te­a­tral que s’ha fet gran a la car­te­lle­ra bar­ce­lo­ni­na amb les se­ves aplau­di­des pro­duc­ci­ons.

Car­men Mar­fà i Ya­go Alon­so fir­men la dra­ma­túr­gia i la di­rec­ció d’aques­ta en­tra­nya­ble, àgil i di­ver­ti­da co­mè­dia que amb l’ex­cu­sa ovi­na ens po­sa de cap en les in­cer­te­ses, frus­tra­ci­ons i buits d’una ge­ne­ra­ció d’uns 30 anys que ha to­pat de ca­ra con­tra una re­a­li­tat molt allu­nya­da dels seus desit­jos i ex­pec­ta­ti­ves.

En­trem al men­ja­dor de Víc­tor (Al­bert Tri­o­la), un ar­qui­tec­te sen­si­ble, hu­mà, pul­cre i con­ci­li­a­dor, su­mit en l’ano­me­nat «aco­mi­a­da­ment in­te­ri­or», com va ti­tu­lar Lot­fi El-Ghan­dou­ri el lli­bre en què ex­plo­ra com la in­fe­li­ci­tat la­bo­ral ens por­ta a con­ver­tir la nos­tra fei­na en una pre­só. Un sen­ti­ment com­par­tit per ca­da ve­ga­da més jo­ves i grans. «Ens fem la vi­da més di­fí­cil amb tan­ta car­re­ra. Ens han en­ga­nyat», dei­xa anar l’es­cal­dat Víc­tor, que so­mia rein­ven­tar-se com a guio­nis­ta de pel·lí­cu­les.

Tam­poc la se­va ger­ma­na Al­ba (Gem­ma Mar­tí­nez, que subs­ti­tu­eix Sa­ra Es­pí­gul, a la fo­to), ma­re tre­ba­lla­do­ra i pre­ci­pi­ta­da, no ha tro­bat la ter­ra pro­me­sa. Com­par­teix amb el seu ger­mà aques­ta in­sa­tis­fac­ció per­so­nal i pro­fes­si­o­nal amb què tants s’iden­ti­fi­quen. Men­tres­tant, al pol opo­sat, l’in­for­mà­tic Ar­nau (Bi­el Du­ran) re­pre­sen­ta el tri­om­fa­dor ca­pi­ta­lis­ta i bon

vi­vant, an­co­rat en una ado­les­cèn­cia sen­se res­pon­sa­bi­li­tats.

Els tres ac­tors fan seus els per­so­nat­ges amb una na­tu­ra­li­tat des­bor­dant, am­pli­fi­ca­da per les di­mi­nu­tes di­men­si­ons de la sa­la de Sants. A dos pams del pú­blic, les mi­ra­des, ges­tos i si­len­cis flu­ei­xen sen­se ar­ti­fi­cis, com la vi­da ma­tei­xa, en una gran fei­na ac­to­ral molt ben pla­ni­fi­ca­da pels di­rec­tors. Hi ha sor­pre­sa per a l’es­cas­sa qua­ran­te­na d’es­pec­ta­dors que as­sis­tei­xen,

voyeurs i còm­pli­ces, a les in­ti­mi­tats d’aques­ta fa­mí­lia. Un ge­ni­al re­curs es­cè­nic que no re­ve­la­rem. RETRETS I SE­CRETS La tra­ma avan­ça, en clau d’hu­mor, en­tre retrets, se­crets i pors ge­ne­ra­ci­o­nals. En­tren en joc el fe­mi­nis­me, l’ho­mo­se­xu­a­li­tat, la nos­tàl­gia, les di­fi­cul­tats de les re­la­ci­ons, les de­cep­ci­ons... Ove­lles tam­bé és un cant a l’amor fra­ter­nal i al desa­mor –«la vi­da és mas­sa llar­ga per a un sol on­cle», es­gri­meix Al­ba. I en el fons de la pro­pos­ta, les pre­gun­tes per a la re­fle­xió: ¿Som fe­li­ços amb la vi­da que vi­vim? ¿Què ens im­pe­deix can­vi­ar-la? ¿Re­al­ment po­dem fer el que vul­guem? Els bels d’aques­ta so­ci­e­tat del de­sen­cant. —

ROSER BLANCH

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.