A l’úl­ti­ma - Ciu­tat On

Sobre aques­tes es­to­re­tes apren­dràs a man­te­nir la guàrdia amb la ma­tei­xa fa­ci­li­tat que en unes pri­mà­ri­es del PP. Ai­xò és ‘bo­xing yo­ga’: amb ‘punch’ en comp­tes d’‘ommms’

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI - ab­sanc­hez@el­pe­ri­o­di­co.com Ana Sánc­hez

Bo­xing yo­ga: prac­ti­ca asa­nes amb punch en comp­tes d’“ommms”.

La Ju­dit et té en­tre les cor­des des del pri­mer

round, tot i que aquí no es ve­gin ni cor­des, ni ring, no­més es­to­re­tes de io­ga. Es­tàs en­tre una dese­na de do­nes amb el puny al­çat. Pes en­tre mos­ca i mos­que­jant. «Su­a­reu», ga­ran­tia la pro­fes­so­ra abans de co­men­çar. Es que­da­va cur­ta. La su­or aca­ba ca­ient a raig com li pas­sa­va a Ca­mac­ho en els seus temps de se­lec­ci­o­na­dor. Ara en­tens com se sent Ka­ra­te Kid des­prés de po­sar ce­ra i po­lir ce­ra. «Ben­vin­gu­des a bo­xing yo­ga », diu som­ri­ent la Ju­dit.

És el io­ga que ve: amb ganxo. Aquí es prac­ti­quen asa­nes men­tre man­tens la guàrdia amb la ma­tei­xa fa­ci­li­tat que en unes pri­mà­ri­es del PP. Una hora: 12

rounds. Sem­bla una bo­xa slow mo­ti­on. Els cops es llan­cen a l’ai­re amb deix de io­gui. «És un io­ga molt power », pre­fe­reix dir la Ju­dit. «Una se­qüèn­cia de io­ga que uti­lit­za ele­ments de bo­xa», re­su­meix.

Ju­dit Mar­tí­nez, 36 anys. No te’n re­fi­ïs: diu som­ri­ent amb la ma­tei­xa in­ten­si­tat que et fa tre­mo­lar, com si fos­sis l’amic es­car­ran­sit de Ric­hard Ge­re a Ofi­ci­al i ca­va

ller. Quan ja no pu­guis més, ella en dei­xa­rà anar «un pa­rell més». Abans que bo­xe­ja­do­ra io­gui, era pro­fes­so­ra de hat­ha

yo­ga i prac­ti­ca­va mu­ay thai (bo­xa tai­lan­de­sa). L’any pas­sat ha­via de tri­ar pro­jec­te de fi de curs de io­ga. «El meu nò­vio fa bo­xa i s’en­tre­na en un gim­nàs d’Es­plu­gues –re­cor­da–. I vaig de­ci­dir apro­par el io­ga als bo­xe­ja­dors». I va des­co­brir per in­ter­net que exis­tia el bo­xing yo­ga. Es va in­ven­tar fa anys en un club de bo­xa de Lon­dres i s’ha anat es­te­nent pel món: del Ca­na­dà a Sin­ga­pur. Aca­ba d’ater­rar aquí. La Ju­dit és la pri­me­ra es­pa­nyo­la que ha fet el curs a Lon­dres, li van dir els seus men­tors.

Va apren­dre bo­xing yo­ga al març. Va temp­te­jar Bar­ce­lo­na amb un ta­ller al maig i aquest mes ha es­tre­nat les clas­ses al cen­tre The Art of Li­ving in BMS de Ba­da­lo­na. Els divendres, a les 18.30. Ni ras­tre d’ho­mes sobre les es­to­re­tes. La Ju­dit ar­ron­sa les es­pat­lles. «A Lon­dres ho fan so­bre­tot nois», as­se­gu­ra. «Io­ga per a ti­os durs», l’ano­me­nen els mitjans an­gle­sos. «El meu for­ma­dor és mes­tre de bo­xa –apun­ta la Ju­dit–. És el bo­xe­ja­dor que van uti­lit­zar com a co­ni­llet d’Ín­di­es per pro­var ai­xò». De fet, ai­xò va co­men­çar com a io­ga per a bo­xe­ja­dors. «Per apro­par el io­ga a aques­ta gent, que no hi es­ta­va gens fa­mi­li­a­rit­za­da i que ne­ces­si­ta­va es­ti­rar», de­ta­lla la Ju­dit. «No és gai­re exi­gent a ni­vell de fle­xi­bi­li­tat, que és la gran por que ells te­nen, per­què es­tan molt blo­que­jats». Pe­rò es tre­ba­lla la for­ça amb la ma­tei­xa in­ten­si­tat com si es­ti­gues­sis en­tre­nant-te amb Rocky.

POSTU­RES AMB PUNYS

«Ja sé que és molt dur, pe­rò no im­pos­si­ble». La Ju­dit ani­ma les du­es fi­le­res d’alum­nes amb la ca­ra ver­me­lla que se sen­tin en l’ai­re. Ara dei­xes anar un jab (un cop di­rec­te), un ho­ok (un ganxo), apu­ges la guàrdia, can­vi­es de pes, aca­bes en una ac­ti­tud de io­ga pe­rò sen­se re­la­xar els punys. To­ca fer la plan­xa, un arc, ab­do­mi­nals, «¡vin­ga, aquest cul cap amunt!». Et ve­nen ga­nes de llan­çar la to­va­llo­la, pe­rò la ne­ces­si­tes ca­da dos minuts per as­se­car-te la su­or que cau a do­jo.

No s’ha de sa­ber bo­xe­jar, ni tan sols fer io­ga. «Res, ze­ro», diu la Ju­dit. ¿El mi­llor? «Com es po­den en­ca­val­car du­es dis­ci­pli­nes tan di­fe­rents», diu una de les alum­nes. «La in­ten­si­tat», apun­ta una al­tra. «I la con­cen­tra­ció». «És un io­ga molt bo per po­sar-te en for­ma», re­su­meix la pro­fes­so­ra. Els seus ide­ò­legs di­uen que és el nou bik­ram. «És una for­ma de bai­xar de pes, de po­sar-te fort i d’atu­rar una mi­ca la ment –afe­geix Ju­dit–. Tots els be­ne­fi­cis del io­ga i un en­tre­na­ment fort junts». —

ÁL­VA­RO MONGE

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.