21 llocs per redes­co­brir Bar­ce­lo­na com si fos­sis un guiri més.

La ciu­tat es­tà ple­na de tre­sors que no­més sem­blen apre­ci­ar els tu­ris­tes, que fan mi­lers de qui­lò­me­tres per vi­si­tar-los. No hi re­nun­ci­ïs per més tò­pics que et sem­blin. Et con­vi­dem a redes­co­brir-los

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMAR - La­ia Zi­e­ger zi­e­ger­la­ia@gmail.com

Dis­seny de por­ta­da: Es­tu­dio An­ver­sal

Fa poc, un d’aquells ar­ti­cles vi­rals que es com­par­tei­xen a les xar­xes so­ci­als es ti­tu­la­va «Saps que ets de Bar­ce­lo­na si...». El més cu­ri­ós no era l’en­cap­ça­la­ment, si­nó al­guns dels con­di­ci­o­nants as­so­ci­ats: «1) No has anat mai a la Sa­gra­da Fa­mí­lia; 2) Mai t’acos­tes a la pla­ça Re­ial; 3) No con­tem­ples pas­se­jar per la Ram­bla, per­què, hor­ror, no s’hi pot ni ca­mi­nar». Men­tre els tu­ris­tes ens en­ve­gen per te­nir aquests llocs, els bar­ce­lo­nins més avi­at en re­ne­guem i en cul­pem la ma­ra­bun­ta de gui­ris. Co­nei­xem poc els nos­tres prin­ci­pals atrac­tius. ¿I si ens de­di­qués­sim a tu­ris­te­jar du­rant unes ho­res per des­co­brir la ciu­tat? Per ser un guiri més, aquest és el pla.

1. Dis­fru­tar d’una jor­na­da fa­mi­li­ar al Park Gü­ell

(AC­CES­SOS PEL CAR­RER DE LARRARD, LA CAR­RE­TE­RA DEL CAR­MEL, 23, I EL PASSATGE DE SANT JO­SEP DE LA MUN­TA­NYA) «Crec que el vaig vi­si­tar una ve­ga­da amb l’es­co­la», és una res­pos­ta bas­tant ha­bi­tu­al quan es pre­gun­ta a un bar­ce­lo­ní pel Park Gü­ell. Aquest es­plèn­did mo­nu­ment a l’ai­re lliu­re de Gau­dí, que atrau mas­ses de gent, per­met fer un agra­da­ble pas­seig i ob­ser­var cre­a­ci­ons del fa­mós ar­qui­tec­te, com ara l’es­ca­li­na­ta del Drac, el te­a­tre grec, la sa­la Hi­pòs­ti­la, el por­tal de la Bu­ga­de­ra i els jar­dins d’Àus­tria, en­tre al­tres. I un dels avan­tat­ges que te­nen els bar­ce­lo­nins és que la vi­si­ta pot ser gra­tu­ï­ta si s’hi apun­ten a l’Ofi­ci­na d’Aten­ció Ciu­ta­da­na. Un bon pla en fa­mí­lia.

2. Com­ple­tar un ‘ro­ad trip’ al bus tu­rís­tic

(CON­SUL­TA PARADES) Et des­a­fi­em a ano­me­nar un sol cone­gut que ha­gi fet la pro­e­sa de pu­jar – i ex­pli­car-ho– al fa­mós bus tu­rís­tic que re­cor- re la ciu­tat. Aquell del qual tots els ha­bi­tants acos­tu­men a riu­re-se’n quan els pas­sat­gers sa­lu­den amb la mà, com si es­ti­gues­sin en un sa­fa­ri. Doncs és una ma­ne­ra di­ver­ti­da de fer el guiri amb amics o en fa­mí­lia i ma­tar dos par­dals d’un tret en un sol dia. Per­què aquest bus et por­ta­rà cò­mo­da­ment as­se­gut d’un mo­nu­ment a l’al­tre sen­se ha­ver de can­vi­ar de me­tro, ca­mi­nar ni gas­tar un di­ne­ral amb un ta­xi o en apar­ca­ment. Per­fec­te, doncs, per des­co­brir en unes ho­res més del que se­gur que deus ha­ver vi­si­tat en to­ta la te­va vi­da com a bar­ce­lo­ní. Hi ha tres ru­tes dis­po­ni­bles, l’únic que has de fer és es­co­llir-ne una.

3. Pas­sar una vet­lla­da fla­men­ca al Ta­blao de Carmen

(DINS DEL PO­BLE ES­PA­NYOL –AVIN­GU­DA DE FRAN­CESC FERRER I GUÀRDIA, 13–) Ai­xò que a Bar­ce­lo­na no hi ha to­ros ni fla­menc no és del tot cert. La ciu­tat comp­ta amb més d’un ta­blao on bai­la­o­res i can­ta­o­res es pro­di­guen con­tí­nu­a­ment per do­nar res­pos­ta a una de­man­da al­tís­si­ma per part dels vi­si­tants àvids d’una bo­na do­si de folk­lo­re ma­de in Spain. Una ex­pe­ri­èn­cia cul­tu­ral in­teres­sant per a qui vul­gui vi­brar du­rant unes ho­res amb aques­ta com­bi­na­ció de ta­lo­ne­jos im­po­nents i cor­des de gui­tar­ra i veus col­pi­do­res. I per viu­re aques­ta ex­pe­ri­èn­cia de ma­ne­ra en­ca­ra més com­ple­ta, ves al Po­ble Es­pa­nyol, aquest hots­pot guiri per ex­cel·lèn­cia que fo­ra­gi­ta els au­tòc­tons quan sen­ten el seu nom. Des­prés d’un pas­seig per di­ver­sos car­rers d’es­til an­da­lús, ar­ri­ba­ràs al Ta­blao de Carmen, hi fa­ràs una co­pa i unes ta­pes al pa­ti in­te­ri­or i co­men­ça­rà el xou. Es pot con­ver­tir en un pla un­der­ground per

a les tar­des de cap de set­ma­na. I t’obri­rà la ment a un al­tre art.

4. Sen­tir-se cu­ler al Museu del Bar­ça

(CAR­RER D’ARISTIDES MAILLOL) La po­pu­la­ri­tat del Bar­ça és tre­men­da dins i fo­ra de les nos­tres fron­te­res. Pro­va d’ai­xò és que el museu del club cu­ler sem­pre apa­reix en la clas­si­fi­ca­ció dels tres llocs més vi­si­tats de la ciu­tat. Si ets fan de l’equip blaugrana o vols des­co­brir la se­va his­tò­ria, una tar­da de vi­si­ta en aques­ta ins­ti­tu­ció t’ani­rà de pri­me­ra. Ani­ràs de co­pes però no beu­ràs ni go­ta.

5. Des­co­brir i redes­co­brir Gau­dí a la Sa­gra­da Fa­mí­lia

Mà­xim ex­po­nent d’An­to­ni Gau­dí, aquest tem­ple con­cen­tra cu­es qui­lo­mè­tri­ques pot­ser per­què fi­gu­ra en tots els re­por­tat- ges que par­len dels «llocs més bo­nics del món que cal vi­si­tar abans de mo­rir». Pu­jar a les tor­res i en­trar a la ba­sí­li­ca és una au­tèn­ti­ca ex­pe­ri­èn­cia re­li­gi­o­sa que, grà­ci­es als aco­lo­rits vi­tralls i les im­men­ses co­lum­nes, sol dei­xar bo­ca­ba­dats els vi­si­tants, si­guin d’aquí o d’allà. I ja que es­tem amb Gau­dí, la Pe­dre­ra, la Ca­sa Mi­là, la Co­lò­nia Gü­ell i l’aca­ba­da de re­no­var Ca­sa Vi­cens hau­ri­en de ser de vi­si­ta obli­ga­tò­ria, ja que han con­tri­bu­ït a l’en­cant i a la pro­jec­ció in­ter­na­ci­o­nal de la ciu­tat.

6. Ati­par-se de mo­der­nis­me a l’Hos­pi­tal de Sant Pau

Bar­ce­lo­na comp­ta amb el re­cin­te mo­der­nis­ta més gran del món, l’Hos­pi­tal de Sant Pau. Mi­to­lo­gia re­li­gi­o­sa pre­sent en els detalls de la cons­truc­ció, ra­jo­les vi­ro­la­des, pa­ti ata­pe­ït de plan­tes me­di­ter­rà­ni­es, llums, mot­llu­res i sos­tres de lí­ni­es or­gà­ni­ques i ins­pi­ra­des en la na­tu­ra­le­sa... No cal vi­at­jar a l’al­tra pun­ta del món per que­dar-se en­llu­er­nat amb aquest afar­ta­ment d’art.

7. Di­nar o so­par al res­tau­rant Els 4 Gats

(CAR­RER DE MONTSIÓ, 3) Obert el 1897 com una rè­pli­ca del fa­mós ca­ba­ret pa­ri­senc Le Chat Noir, aquest lo­cal del Gò­tic era fa anys lloc de tro­ba­da d’in­tel·lec­tu­als, es­crip­tors, pin­tors i bo­he­mis en ge­ne­ral. Al vol­tant de les se­ves tau­les van com­par­tir ter­tú­lia Pa­blo Pi­cas­so, Santiago Ru­siñol, Ra­mon Ca­sas... Avui és un es­ta­bli­ment que con­ser­va l’es­sèn­cia tra­di­ci­o­nal pel que fa al de­co­rat, però amb una car­ta que, si bé té una gran in­flu­èn­cia me­di­ter­rà­nia, tam­bé in­clou tocs de fu­sió amb les cui­nes in­ter­na­ci­o­nals.

8. A la re­cer­ca de la his­tò­ria als bún­quers del Car­mel

Una de les millors vis­tes que no no­més per­me­ten apre­ci­ar la den­si­tat ur­ba­na des de dalt, si­nó tam­bé la di­ver­si­tat de ca­da bar­ri. Ide­al per en­ten­dre com s’ha anat con­for­mant la ca­pi­tal ca­ta­la­na ab­sor­bint el que al seu dia van ser po­bles, ca­das­cun amb la se­va prò­pia per­so­na­li­tat i dis­tri­bu­ció ar­qui­tec­tò­ni­ca. Tam­bé és d’in­terès his­tò­ric, ja que es trac­ta d’un ves­ti­gi de la gu­er­ra ci­vil que pot­ser t’ani­ma­rà a apro­fun­dir en el que va pas­sar en aque­lla con­te­sa, vi­si­tant, per exem­ple, els re­fu­gis del Po­ble-sec i de Grà­cia.

9. Re­cór­rer l’avin­gu­da del Ti­bi­da­bo

«En els anys que van se­guir la pu­bli­ca­ció de L’om­bra del vent es va no­tar un pic de vi­si­tes a la zo­na per part de bar­ce­lo­nins», re­cor­da la María, que tre­ba­lla en una fle­ca de la zo­na. Bus­ca­ven el pa­la­uet Al­daya (al nú­me­ro 32), que va ins­pi­rar un es­ce­na­ri re­cur­rent a l’obra de Carlos Ruiz Za­fón. Però, com pas­sa amb les mo­des, l’au­ra del su­per­ven­des es va es­fu­mar gai­re­bé tan rà­pid com va ar­ri­bar i el bar­ri va dei­xar de ser lloc de

ÁL­VA­RO MONGE

RI­CARD CU­GAT

JO­SEP GARCIA

AL­BERT BERTRAN

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.