La vi­o­lèn­cia de gè­ne­re, a No­més una ve­ga­da.

Mar­ta Buc­ha­ca por­ta a la Sa­la Pe­ti­ta del TNC ’No­més una ve­ga­da’, pe­ça que trac­ta d’una xa­cra del nos­tre temps: la vi­o­lèn­cia de gè­ne­re. Te­a­tre ne­ces­sa­ri i fet amb ri­gor

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI -

Mar­ta Buc­ha­ca es fa una pre­gun­ta de la qual pot­ser cap do­na amb pa­re­lla es pot es­ca­po­lir. ¿Què pas­sa­ria si un dia el meu com­pany, des­prés d’anys de con­vi­vèn­cia es­ta­ble, em cla­vés una bu­fe­ta­da? ¿I si és per­què li he fet mal? D’aques­ta ar­ren­ca­da neix No­més una ve­ga­da, una pe­ça de breu es­tre­na al Grec i que ara fa tem­po­ra­da a la Sa­la Pe­ti­ta del TNC. Una dra­ma­tur­ga de sò­li­da car­re­ra por­ta a l’es­ce­na­ri una qües­tió de cons­tant i trà­gi­ca ac­tu­a­li­tat: la vi­o­lèn­cia de gè­ne­re.

Buc­ha­ca i el seu equip des­ple­guen una do­cu­men­ta­da radiografia d’aques­ta xa­cra prò­pia de la nos­tra so­ci­e­tat pa­tri­ar­cal que in­clou tots els es­trats so­ci­als. Per­què No­més una ve­ga­da fuig, amb en­cert, d’en­torns de­gra­dats i ens pre­sen­ta una pa­re­lla cul­ta i benes­tant com a eix del pro­ble­ma. El Pau (Ber­nat Quin­ta­na) és un novel·lista d’èxit, i l’Eva (An­na Alar­cón), la se­va do­na, tre­ba­lla d’edi­to­ra. Fa set anys que es­tan junts, te­nen una re­la­ció har­mò­ni­ca, fins que un dia –no re­ve­la­rem per què– ell es com­por­ta de ma­ne­ra vi­o­len­ta amb la se­va do­na. Fins al punt que li tren­ca un braç. No és ella, si­nó el seu pa­re, qui de­nun­ci­a­rà l’agres­sió mas­clis­ta.

La pa­re­lla, junts i per se­pa­rat, ini­ci­en una te­rà­pia amb una psi­cò­lo­ga so-

ci­al (Ma­ria Pau Pi­gem), que tam­poc es­tà lliu­re del pro­ble­ma. Les tro­ba­des pro­pi­ci­en un for­mat de thriller en una po­sa­da en es­ce­na amb ai­re te­le­vi­siu, in­clo­sa la rà­fe­ga mu­si­cal que se­pa­ra les es­ce­nes. Allà es no­ta, pot­ser en ex­cés, el pas de Buc­ha­ca com a guio­nis­ta per La Ri­e­ra, per exem­ple. Do­na agi­li­tat a la tra­ma, però tam­bé una mi­ra­da una mi­ca epi­dèr­mi­ca a la de­fi­ni­ció dels per­so­nat­ges.

UN DE­BAT NE­CES­SA­RI

Lò­gi­ca­ment, No­més una ve­ga­da in­ci­deix en la de­nún­cia que la vi­o­lèn­cia mai es­tà jus­ti­fi­ca­da, com re­cor­da la te­ra­peu­ta, i po­sa el fo­cus acu­sa­dor so­bre l’agres­sor. Però, per da­munt de tot, Buc­ha­ca no pre­tén do­nar res­pos­tes con­clo­ents i sí ali­men­tar un de­bat ne­ces­sa­ri so­bre una qües­tió tan greu. Per exem­ple, so­bre el fet que la víc­ti­ma gai­re­bé s’ar­ri­bi a sen­tir cul­pa­ble. No hi dei­xa d’ha­ver tam­poc una pin­ze­lla­da so­bre les re­la­ci­ons de pa­re­lla, so­bre el des­gast que pot pro­vo­car la con­vi­vèn­cia i les ob­ses­si­ons per la re­cer­ca des­me­su­ra­da de l’èxit pro­fes­si­o­nal.

La di­rec­to­ra i dra­ma­tur­ga comp­ta amb un sò­lid elenc. Quin­ta­na en­cai­xa per­fec­ta­ment en aquest es­crip­tor que sem­bla molt se­gur però que no ho és tant. Alar­cón, men­tres­tant, apor­ta la se­va ener­gia ha­bi­tu­al com la pi­ja gla­mu­ro­sa que té tan­tes in­se­gu­re­tats com el seu com­pany. I Pi­gem és tan in­fle­xi­ble com a psi­cò­lo­ga com vul­ne­ra­ble en la se­va vi­da per­so­nal. Aques­ta pi­ru­e­ta del seu per­so­nat­ge, víc­ti­ma d’un as­set­ja­dor, pro­pi­cia un fi­nal for­çat que no des­me­reix una pro­pos­ta ne­ces­sà­ria. —

‘NO­MÉS UNA VE­GA­DA’ PRE­SEN­TA UNA PRE­CI­SA RE­FLE­XIÓ SO­BRE LA VI­O­LÈN­CIA MAS­CLIS­TA

XA­VI BUXEDA

No­més una ve­ga­da Sa­la Pe­ti­ta del TNC Au­to­ria i di­rec­ció Mar­ta Buc­ha­ca Re­par­ti­mentAn­na Alar­cón, Ma­ria Pau Pi­gem, Ber­nat Quin­ta­na Fins al 4 de no­vem­bre12-24 eu­ros

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.