- El Mu­seu Ima­gi­na­ri

La directora ar­tís­ti­ca del fes­ti­val DOC­fi­eld i res­pon­sa­ble de pro­jec­tes de la fun­da­ció Pho­to­grap­hic So­ci­al Vi­si­on va a aquest es­pai verd per eva­dir-se del ca­os de la ciu­tat. «Ofe­reix una vis­ta in­teres­sant de Barcelona», ex­pli­ca

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI - Anna Pérez

He­le­na Ve­lez Ola­bar­ria aga­fa oxi­gen als jar­dins Cos­ta i Llo­be­ra.

HELENAVELEZ OLA­BAR­RIA

té un truc per so­bre­viu­re en una gran urbs com Barcelona: anar a aquests jar­dins ca­da ve­ga­da que ne­ces­si­ta un bre­ak. «Te­nen un ai­re molt marcià (hi ha més de 800 es­pè­ci­es de cac­tus) que m’aju­da a eva­dir­me. Ai­xò és el que m’agra­da: que, dins de la ciu­tat, pu­gui sen­tir que soc molt, molt lluny. Ia mi, ai­xò de sen­tir que soc en un al­tre lloc em po­sa molt cat­xon­da», diu ri­ent. La fo­tò­gra­fa bas­ca, que es va ins­tal·lar a la ciu­tat l’any 2005 des­prés de tor­nar de Berlín, va des­co­brir els jar­dins el 2007. «To­ta la zo­na de Montjuïc tam­bé con­vi­da molt a la de­ri­va, a des­co­brir es­pais in­teres­sants», co­men­ta. Per a ella, «ca­mi­nar és una pràc­ti­ca ar­tís­ti­ca», i no no­més ho fa per ins­pi­rar-se per als pro­jec­tes per­so­nals, si­nó que «és una ma­ne­ra d’es­tar con­nec­tat amb tu ma­teix, de me­di­ta­ció».

Aques­ta fi­lo­so­fia la po­dem veu­re re­flec­ti­da en els seus tre­balls com a

directora ar­tís­ti­ca del fes­ti­val DOC­fi­eld (fins al 9 de desem­bre) o com a res­pon­sa­ble de pro­jec­tes a la fun­da­ció Pho­to­grap­hic So­ci­al Vi­si­on, que té l’ob­jec­tiu d’acos­tar his­tò­ri­es al pú­blic i rei­vin­di­car la fo­to­gra­fia do­cu­men­tal. «Conèi­xer la zo­na on vius et con­nec­ta amb la ciu­tat a què per­tanys, et fa ser un agent ac­tiu. Tot el que si­gui cul­tu­ra ur­ba­na la com­po­nem tots, i Barcelona és un ter­ri­to­ri su­per­fèr­til per obrir els ulls i sen­tir», va­lo­ra.

Tot i que n’hi ha molts que vi­uen en­a­mo­rats d’aques­ta ciu­tat, tam­bé té un cos­tat gris que ella ob­ser­va ca­da ve­ga­da que va a aquests jar­dins. «T’ofe­rei­xen aques­ta vis- ta poste­ri­or a un port més in­dus­tri­al, a to­ta la part de la qual pot­ser molts de no­sal­tres no es­tem tan or­gu­llo­sos, com tots aquests cre­uers, el turisme mas­siu, una Ram­bla dub­to­sa... ».

Les vi­si­tes al jardí, de ve­ga­des, noc­tur­nes, tam­bé li ser­vei­xen per aga­far pers­pec­ti­va de la ciu­tat en què por­ta a ter­me els seus pro­jec­tes. Per­què, des­prés de 13 anys a Barcelona, aquests pas­se­jos per eva­dir-se s’han con­ver­tit en una co­sa ne­ces­sà­ria per a ella: «Tot el que és la con­ne­xió amb la na­tu­ra és su­perim­por­tant: és aquell mo­ment que m’obli­ga a pa­rar i que la ciu­tat nor­mal­ment no et per­met». —

«TE­NEN UN AI­RE MOLT MARCIÀ, AMB MÉS DE 800 ES­PÈ­CI­ES DE CAC­TUS», APUN­TA

RI­CARD CU­GAT

EL SEU RA­CÓ FA­VO­RITLa fo­tò­gra­fa He­le­na Ve­lez Ola­bar­ria va a pas­se­jar so­vint per aquest es­pai verd que la fa sen­tir tan lluny de Barcelona.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.