- El Mu­seu Ima­gi­na­ri

L’ac­tor, que tri­om­fa amb la in­com­bus­ti­ble i im­ba­ti­ble co­mè­dia ‘Pel da­vant i pel dar­re­ra’ (Te­a­tre Bor­ràs), re­cor­da els diu­men­ges que dis­fru­ta­va en fa­mí­lia pas­se­jant per la Ram­bla i na­ve­gant a bord d’aques­tes em­bar­ca­ci­ons

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI - Fer­ran Ime­dio

L’ac­tor Mi­quel Sit­jar re­cor­da els pas­se­jos en go­lon­dri­na amb la fa­mí­lia.

LAVEU DE MI­QUEL SIT­JAR so­na a nostàlgia pu­ra i du­ra. És par­lar de les golondrines i re­me­mo­rar aquells diu­men­ges en fa­mí­lia, de la mà dels seus pa­res, al cos­tat dels seus ger­mans, sen­tint la fe­li­ci­tat mà­xi­ma. L’ac­tor vi­via al bar­ri de Grà­cia –ara viu al Mas­nou– i bai­xa­va de tant en tant amb els seus fins al mar per aca­bar el pas­seig fent un volt a bord d’aques­tes em­bar­ca­ci­ons. «Com­prà­vem tra­mus­sos en al­gun quiosc prò­xim, pot­ser un ge­lat si era es­tiu... De ve­ga­des anà­vem ca­mi­nant fins a l’es­cu­lle­ra, d’al­tres pas­se­jà­vem per la Ram­bla... Sen­tir una tem­pe­ra­tu­ra cà­li­da, anar aga­fat de la mà del meu pa­re... És aque­lla èpo­ca en què ets nen i el món et sem­bla me­ra­ve­llós i fan­tàs­tic per­què es­tàs amb els teus i et sents bé, lliu­re, se­gur. Són re­cords molt bo­nics, gai­re­bé ro­màn­tics, di­ria jo», som­riu l’in­tèr­pret

men­tre po­sa da­vant d’una de les ve­lles golondrines, en­ca­ra en ac­tiu. «Fa rà­bia ado­nar­se que vell que et fas quan veus que antigues que són i tu ja hi pu­ja­ves», diu fent bro­ma Sit­jar, de 43 anys. «Però mo­len molt per­què no és el mateix ser an­tic que ser vell. A més, estan molt ben cui­da­des. Abans pu­jo a les clàs­si­ques que a les mo­der­nes, és qües­tió de sen­ti­ment», ex­pli­ca.

Tan bon re­cord guar­da d’aquells pas­se­jos que ja ha re­pe­tit el ri­tu­al amb els seus fills. La di­fe­rèn­cia és que ara hi ha mol­tís­sims més tu­ris­tes que lla­vors. Però no és una co­sa que el pre­o­cu­pi. «Fran­ca­ment, no em mo­les­ten», afir­ma. Deu ser per­què viu fo­ra de la ciu­tat. O per­què veu la vi­da amb més bon hu­mor grà­ci­es al seu pa­per a Pel da­vant i pel dar­re­ra, una co­mè­dia in­com­bus­ti­ble que es re­pre­sen­ta al Bor­ràs (en aquest cas, adap­ta­da per Pa­co Mir) i en la qual és l’únic ac­tor, jun­ta­ment amb Jor­di Dí­az, que re­pe­teix en l’elenc. «Amb aques­ta obra tens la ga­ran­tia to­tal i ab­so­lu­ta que et pi­xa­ràs de riu­re», pro­met. Ell té la ga­ran­tia to­tal i ab­so­lu­ta de sen­tir nostàlgia quan veu una go­lon­dri­na. —

«LES ANTIGUES ESTAN MOLT BEN CONSERVADES», VALORA L’IN­TÈR­PRET

JUAN CAMILO MORENO

GUST DE MAR I DE PAS­SAT L’ac­tor Mi­quel Sit­jar, da­vant una de les golondrines clàs­si­ques a les quals tant li agra­da­va pu­jar de pe­tit.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.