Lli­bres a pro­va de tau­le­ta per a jo­ves amb in­qui­e­tuds.

Co­men­cem el 2019 amb re­co­ma­na­ci­ons lli­bres­ques a pro­va de tau­le­ta per a jo­ves amb in­qui­e­tuds

El Periódico de Catalunya [Català] - On Barcelona - - SUMARI -

Q.ue ai­xe­qui la mà qui ho ve­gi igual. Els lli­bres que dei­xen una em­prem­ta més pro­fun­da en nos­al­tres són so­vint els que vam lle­gir de nens o ado­les­cents. Són aquells que con­nec­ten amb emo­ci­ons i in­clo­uen lli­çons vi­tals. Pot­ser en­tre aques­ta se­lec­ció per co­men­çar l’any hi ha al­gu­nes de les his­tò­ri­es i pas­sat­ges que molts nois re­cor­da­ran per sem­pre. Com a mí­nim, apar­ca­ran la tau­le­ta.

1. ELVIAJE DE CROHN

Lau­ra Ma­rín i Inés Valls (Er­gon)

Les oe­na­gés pu­bli­quen lli­bres per a nens amb fre­qüèn­cia per re­cap­tar fons i im­pul­sar el seu tre­ball. El vi­a­je de Crohn, a més de bo­na vo­lun­tat i una gran capa­ci­tat pe­da­gò­gi­ca per ex­pli­car la malal­tia als nens més pe­tits, és una pu­bli­ca­ció molt acu­ra­da, amb una his­tò­ria ex­pli­ca­da de for­ma efi­ci­ent, amb ten­dre­sa i sen­se trau­mes. El Niko és un nen ex­tra­or­di­na­ri que s’ha d’en­fron­tar al mons­tre que viu a la se­va pan­xa. Va ar­ri­bar des de Fas­ti­o­land i ha de dor­mir per­què dei­xi de mo­les­tar. Els tex­tos són de Lau­ra Ma­rín, in­fer­me­ra de l’Hos­pi­tal Tri­as i Pu­jol i pre­si­den­ta de Gru­po En­fer­me­ro de Tra­ba­jo en En­fer­me­dad In­fla­ma­to­ria In­tes­ti­nal (GETEII), que llui­ta con­tra aquest mal. Les il·lus­tra­ci­ons són d’Inés Valls i la ins­pi­ra­ció és Niko Tar­rés, un nen re­al amb uns ulls bo­nics, com el pro­ta­go­nis­ta de la his­tò­ria.

2. CUENTOS DE ASÍ FUE

Rudyard Ki­pling (Blackie Bo­oks) Rudyard Ki­pling, au­tor d’El lli­bre de la sel­va, so­lia ex­pli­car con­tes d’ani­mals a la se­va fi­lla Jo­sep­hi­ne ca­da nit abans d’anar a dor­mir. L’es­crip­tor li ex­pli­ca­va a la pe­ti­ta com ca­da es­pè­cie de la na­tu­ra­le­sa tro­ba sem­pre la ma­ne­ra de re­sol­dre qual­se­vol pro­ble­ma, com l’eri­çó i la tor­tu­ga van vèn­cer el fe­rot­ge ja­guar pin­tat o el gran ele­fant va re­ve­lar un dia al pe­tit ele­fant com va créi­xer la se­va trom­pa. Aquells con­tes, fau­les pas­sa­des pel per­so­nal se­gell de Ki­pling, no van ser re­co­pi­la­des fins a 1902, però ja lla-

vors es van con­ver­tir en un clàs­sic. Blackie Bo­oks, que sol cui­dar mol­tís­sim les se­ves edi­ci­ons, el pre­sen­ta amb il·lus­tra­ci­ons de Marta Al­tés i la traducció de Mi­guel Aza­o­la. Es­tà re­co­ma­nat per a nens més grans de 7 anys, però ca­da edat tro­ba­rà la ma­ne­ra de dis­fru­tar-ne i re­cor­dar-lo.

3. EL ODIO QUE DAS

An­gie Tho­mas (Océ­a­no Tra­ve­sía) La bi­o­gra­fia d’An­gie Tho­mas diu que va néi­xer, va créi­xer i con­ti­nua vi­vint a Jack­son (Mis­sis­si­pí). Tot i que va acon­se­guir cert èxit com a ra­pe­ra, va aca­bar lli­cen­ci­ant-se en es­crip­tu­ra cre­a­ti­va i con­ver­tint-se en pun­tal de l’es­glé­sia lo­cal. Es­tà clar que la his­tò­ria que ex­pli­ca a El odio que das no li és ali­e­na. Com ella, Starr és una no­ia afro­a­me­ri­ca­na de 16 anys que con­ci­lia com pot dos mons, el de la gent ri­ca blan­ca amb qui es­tu­dia i el del bar­ri ne­gre on va créi­xer. Tots dos en­tren en con­flic­te quan el seu mi­llor amic, Kha­lil, és aba­tut a trets per la po­li­cia. Va ser un dels èxits de l’any pas­sat en­tre els ado­les­cents.

4. LA UNI­VER­SI­DAD DE TODOMÍO

Fabrizio Sa­lei (Ede­bé)

Pri­mo és la per­so­ni­fi­ca­ció de la bon­dat. En te­o­ria, ai­xò és bo. Tret que si­guis l’únic fill del ma­tri­mo­ni Smirth, ba­lu­ards de l’ego­is­me i l’ava­rí­cia. La Uni­ver­si­dad de Todomío va acon­se­guir cor­re­gir el se­nyor Smirth, que va pas­sar de ser el nen bo que as­pi­ra­va a ser pin­tor a l’ho­me de ne­go­cis des­pi­e­tat que és avui dia. No obs­tant, Pri­mo és un cas di­fe­rent. La se­va in­ge­nu­ï­tat i bon fons ofe­reix to­ta me­na de si­tu­a­ci­ons di­ver­ti­des. El lli­bre és un ho­me­nat­ge ex­plí­cit a Ma­til­da, de Ro­ald Dahl. Les il·lus­tra­ci­ons d’Adri­a­no Gon re­cor­den les de Qu­en­tin Blake, que es va en­car­re­gar so­vint de po­sar imat­ges aco­lo­ri­des a les his­tò­ri­es del bri­tà­nic, com la ma­tei­xa Ma­til­da, Char­lie y la fá­bri­ca de cho­co­la­te i El gi­gan­te bo­nac­hón. Coin­ci­deix tam­bé en l’hu­mor gam­ber­ro i el re­co­nei­xe­ment del sen­tit co­mú dels nens da­vant l’ab­surd dels adults. Sa­lei no ho ama­ga: Ro­ald Dahl és el nom del res­tau­rant en el qual se ci­ten els seus pa­res per men­jar i on de­ci­dei­xen «pro­duir», com ells di­uen, un he­reu. Els en­a­mo­rats de Dahl tro­ba­ran un lli­bre fran­ca­ment bo­nic. I on guanyen els bons. —

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.