Trump po­sa un de­fen­sor de la tor­tu­ra al cap­da­vant de la di­plo­mà­cia

NOU BALL DE CÀR­RECS

El Periódico de Catalunya [Català] - - Portada - RICARDO MIR DE FRAN­CIA

La po­lí­ti­ca ex­te­ri­or dels Es­tats Units s’en­fos­queix. Els fan­tas­mes de la guer­ra con­tra el ter­ror re­a­pa­rei­xen amb els os­sos des­con­jun­tats i els xis­cles tur­men­tats. Gua­nya punts el menys­preu al dret in­ter­na­ci­o­nal. I en­ca­ra que s’allu­nya tem­po­ral­ment la pos­si­bi­li­tat d’una guer­ra amb Co­rea del Nord, aga­fa for­ma un pla per re­ben­tar no­va­ment el Prò­xim Ori­ent di­na­mi­tant un dels seus pocs fo­cus d’es­ta­bi­li­tat: l’acord nu­cle­ar amb l’Iran. Do­nald Trump va aco­mi­a­dar ahir el seu se­cre­ta­ri d’Es­tat, Rex Ti­ller­son, per re­em­pla­çar-lo per l’ac­tu­al di­rec­tor de la CIA, Mike Pom­peo, de­fen­sor de la tor­tu­ra i ob­ses­si­va­ment an­tii­ra­nià. Al cap­da­vant de l’es­pi­o­nat­ge que­da­rà Gi­na Has­pel, una exa­gent de les ope­ra­ci­ons clan­des­ti­nes que hau­ria di­ri­git els in­ter­ro­ga­to­ris con­tra sos­pi­to­sos de ter­ro­ris­me a les pre­sons se­cre­tes de Tai­làn­dia.

Aques­ta enè­si­ma re­mo­de­la­ció en les al­tes ins­tàn­ci­es de la Ca­sa Blan­ca ser­veix per po­sar de ma­ni­fest que Trump ja no se sent lli­gat per la ne­ces­si­tat de com­plau­re les di­fe­rents fac­ci­ons del Par­tit Re­pu­bli­cà en els seus no­me­na­ments, com va pas­sar a prin­ci­pis del seu man­dat, quan va bar­re­jar molts per­fils que van aca­bar fent-se la guer­ra i exer­cint de con­tra­pès als ins­tints del pre­si­dent. Ti­ller­son era un dels úl­tims mo­hi­cans d’aquell equip ori­gi­nal del qual ja no­més que­den tres ge­ne­rals i la fa­mí­lia del mag­nat. La lle­ial­tat al cè­sar s’im­po­sa com a cri­te­ri ab­so­lut. I en aques­ta equa­ció, l’an­tic exe­cu­tiu d’Ex­xon Mo­bil no hi te­nia ca­bu­da.

CONTÍNUES DESAVINENCES Les se­ves desavinences amb Trump han si­gut constants. Ti­ller­son va de­fen­sar l’Acord del Cli­ma de Pa­rís. El di­à­leg amb Co­rea del Nord (quan la Ca­sa Blan­ca ame­na­ça­va amb «fú­ria i foc»). Una postu­ra fer­ma amb Rús­sia. I so­bre­tot es­ta­va ra­di­cal­ment en con­tra de tren­car l’acord nu­cle­ar amb l’Iran. Tam­poc hi de­via aju­dar que l’es­tiu pas­sat des­cri­vís ober­ta­ment el pre­si­dent com un «im­bè­cil» du­rant una reu­nió al Pen­tà­gon.

La se­va mar­xa s’es­ta­va ges­tant com a mí­nim des del no­vem­bre, quan la Ca­sa Blan­ca va po­sar un pla so­bre la tau­la per re­em­pla­çar-lo per Pom­peo. No es va ma­te­ri­a­lit­zar, però les se­ves ho­res es­ta­ven comp­ta­des. La se­va des­ti­tu­ció va ar­ri­bar un dia des­prés que Ti­ller­son acu­sés el Krem­lin d’es­tar al dar­re­re de la mort de l’es­pia rus a Lon­dres, una acu­sa­ció que ni Trump ni la Ca­sa Blan­ca han se­cun­dat. «Di­fe­rí­em en al­gu­nes co­ses, com l’acord amb l’Iran. Pen­sà­vem de for­ma di­fe­rent», va dir el pre­si­dent poc des­prés d’anun­ci­ar el ces­sa­ment a tra­vés de Twit­ter. Se­gons al­guns mit­jans, Trump ni tan sols li va tru­car per anun­ci­ar-l’hi.

Ti­ller­son pas­sa­rà a la his­tò­ria com un dels se­cre­ta­ris d’Es­tat més in­trans­cen­dents que han tin­gut els EUA, una fi­gu­ra per­ma­nent­ment ofus­ca­da per Nikki Ha­ley, la com­ba­ti­va ne­o­con­ser­va­do­ra que exer­ceix d’am­bai­xa­do­ra da­vant l’ONU. És di­fí­cil tro­bar-li un dis­curs me­mo­ra­ble. Dis­cret i poc amic dels mi­crò­fons, va tre­ba­llar per cre­ar ne­xes d’unió en una Ad­mi­nis­tra­ció sem­pre dis­po­sa­da a di­na­mi­tar-los i so­vint va que­dar mar­gi­nat de les de­ci­si­ons im­por­tants. Apa­rent­ment, es va as­sa­ben­tar per la prem­sa de la de­ci­sió de Trump de ne­go­ci­ar amb el dic­ta­dor nord-coreà Kim Jong-un, mal­grat ha­ver si­gut un dels més ferms par­ti­da­ris del di­à­leg. Tam­poc va fer res per fre­nar els plans de Trump de dei­xar en els os­sos l’or­ga­ni­gra­ma di­plo­mà­tic del De­par­ta­ment d’Es­tat.

Però ai­xò no treu que al­guns el tro­bin a fal­tar a Was­hing­ton. Ti­ller­son era un mo­de­rat i se­rà re­em­pla­çat

El man­da­ta­ri im­po­sa la lle­ial­tat al cè­sar com a cri­te­ri ab­so­lut. I en aques­ta equa­ció, Ti­ller­son no hi te­nia ca­bu­da

per un fal­có in­to­xi­cat per les doc­tri­nes que van ar­ros­se­gar els EUA a un dels pit­jors capí­tols de la se­va his­tò­ria. Pom­peo ha ano­me­nat «pa­tri­o­tes» els res­pon­sa­bles de la tor­tu­ra en els anys de Ge­or­ge Bush, és ferm par­ti­da­ri de re­vi­ta­lit­zar Gu­antá­na­mo i es­tà tan ob­ses­si­o­nat amb l’Iran que me­reix una con­de­co­ra­ció del Go­vern is­ra­e­lià. Com el seu cap, re­ne­ga de l’acord nu­cle­ar (en­ca­ra vi­gent) i igual que Ja­mes Mat­tis (De­fen­sa) i H.R. McMas­ter (Se­gu­re­tat Na­ci­o­nal) con­si­de­ra que

l’Iran és el res­pon­sa­ble de tots els mals al Prò­xim Ori­ent.

Res­pec­te al mo­ment ele­git per al can­vi de ti­mo­ner en la di­plo­mà­cia, la Ca­sa Blan­ca va as­se­nya­lar que és l’ade­quat da­vant les ne­go­ci­a­ci­ons que s’acos­ten amb Co­rea del Nord. El cert és que les co­ses sem­blen anar cap a una al­tra ban­da. Trump ha fi­xat el maig com a ter­mi­ni per re­ne­go­ci­ar l’acord amb l’Iran; d’una al­tra ma­ne­ra po­dria res­cin­dir-lo. A Is­ra­el i l’Arà­bia Sau­di­ta de­uen es­tar ce­le­brant la desig­na­ció de Pom­peo.

Rex Ti­ller­son (es­quer­ra), a l’ar­ri­bar a Nai­ro­bi, di­ven­dres pas­sat.

AFP / JO­NAT­HAN ERNST

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.