El des­con­cert de l’odi

El Periódico de Catalunya [Català] - - Opinió - NÚ­RIA Ice­ta

En les úl­ti­mes set­ma­nes sen­to par­lar mas­sa de de­lic­tes d’odi. La re­for­ma del Co­di Pe­nal del 2015 ha pro­pi­ci­at un aug­ment de les con­dem­nes per aquest de­lic­te, ti­pi­fi­cat en l’ar­ti­cle 510, que no puc ana­lit­zar des d’un punt de vis­ta ju­rí­dic, però sí que vol­dria fer no­tar du­es co­ses que em des­con­cer­ten: una con­fu­sió i una per­ver­sió.

En pri­mer lloc, la con­fu­sió. El qua­li­fi­ca­tiu d’odi, ¿no s’hau­ria de ce­nyir a l’àm­bit dels sen­ti­ments i les re­la­ci­ons per­so­nals? No se­ré jo qui de­fen­si ac­ti­tuds ni ex­pres­si­ons d’odi ni en pú­blic ni en pri­vat, per­què no aju­den a cons­truir co­mu­ni­tats, ¡però aquí es­tem par­lant de l’apli­ca­ció d’un Co­di Pe­nal!

Crec que l’odi no­més hau­ria de ser de de­lic­te quan es tra­du­eix en fets con­crets, ob­jec­ti­va­bles i de­mos­tra­bles; i lla­vors tant és quin si­gui el sen­ti­ment que els ha­gi pro­vo­cat.

Re­cor­dem, a més, que és la in­ci­ta­ció a l’odi el que es­tà pe­nat, tot i que ara es con­fon­gui in­teres­sa­da­ment amb ex­pres­si­ons d’odi i, per tant, s’es­ti­gui en­trant en col·li­sió di­rec­ta amb la lli­ber­tat d’ex­pres­sió.

Si el meu odi cap a una per­so­na o un col·lec­tiu es con­ver­teix en una dis­cri­mi­na­ció en un pro­cés de se­lec­ció de per­so­nal o en cla­var cops de puny, en­ten­dré que jo pu­gui ser san­ci­o­na­da, pre­ci­sa­ment per­què el Co­di Pe­nal es­tà des­ti­nat a la pro­tec­ció d’aques­tes per­so­nes.

I AQUÍ

ve la per­ver­sió, per­què, par­lant de pro­te­gir... ja és trist que una re­for­ma que es va fer per pro­te­gir els col·lec­tius més fe­bles dels atacs «per mo­tius ra­cis­tes, an­ti­se­mi­tes o al­tres re­fe­rents a la ide­o­lo­gia, re­li­gió o cre­en­ces, si­tu­a­ció fa­mi­li­ar, la per­ti­nen­ça dels seus mem­bres a una èt­nia, ra­ça o na­ció, el seu ori­gen na­ci­o­nal, el seu se­xe, ori­en­ta­ció o iden­ti­tat se­xu­al, per ra­ons de gè­ne­re, malal­tia o dis­ca­pa­ci­tat» s’es­ti­gui usant per li­mi­tar drets com el d’ex­pres­sió, ma­ni­fes­ta­ció o reu­nió.

El que no pot ser és que el que va néi­xer pre­ci­sa­ment per pro­te­gir les mi­no­ri­es es­de­vin­gui un ins­tru­ment del po­der per cas­ti­gar la crí­ti­ca ne­ces­sà­ria en una so­ci­e­tat ma­du­ra.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.