«La in­no­va­ció edu­ca­ti­va ha d’ar­ri­bar tam­bé a la uni­ver­si­tat»

MMANTSETSA MAROPE Di­rec­to­ra de l’Ofi­ci­na In­ter­na­ci­o­nal d’Edu­ca­ció de la Unes­co

El Periódico de Catalunya [Català] - - Societat - MARÍA JE­SÚS IBÁÑEZ

La se­va agen­da d’aquests di­es a Bar­ce­lo­na és in­ten­sa. Una con­fe­rèn­cia a Cos­moCai­xa amb mes­tres; una reu­nió amb res­pon­sa­bles uni­ver­si­ta­ris per veu­re com re­for­mar la do­cèn­cia en els es­tu­dis su­pe­ri­ors; ses­si­ons de tre­ball amb or­ga­nit­za­ci­ons im­pul­so­res de la in­no­va­ció edu­ca­ti­va a Ca­ta­lu­nya... I en­tre­vis­tes amb pe­ri­o­dis­tes. La doc­to­ra en Edu­ca­ció per la Uni­ver­si­tat de Chi­ca­go, Mmantsetsa Marope, ac­tu­al di­rec­to­ra de l’Ofi­ci­na In­ter­na­ci­o­nal d’Edu­ca­ció de la Unes­co, vi­si­ta la ca­pi­tal ca­ta­la­na per ex­pli­car qui­na és la pri­o­ri­tat de l’or­ga­nis­me que di­ri­geix: una re­for­ma ur­gent per­què les es­co­les in­cor­po­rin l’apre­nen­tat­ge ba­sat en com­pe­tèn­ci­es.

–¿Com ex­pli­ca­ria la im­por­tàn­cia d’aquest can­vi a una fa­mí­lia que bus­ca es­co­la per al seu fill? –Doncs su­po­so que aques­ta fa­mí­lia el que vol­drà és tro­bar un lloc on el nen ad­qui­rei­xi co­nei­xe­ments i ha­bi­li­tats, vol­drà que do­mi­ni la tec­no­lo­gia i que sà­pi­ga ana­lit­zar les da­des i la in­for­ma­ció i vol­drà, na­tu­ral­ment, que tin­gui una bo­na ac­ti­tud i uns va­lors. I se­gur que aques­ta fa­mí­lia tam­bé vol que el seu fill si­gui capaç d’uti­lit­zar to­tes aques­tes com­pe­tèn­ci­es, aquest sa­ber, per re­a­lit­zar unes de­ter­mi­na­des tas­ques, que si­gui cre­a­tiu i au­tò­nom a l’ho­ra d’apli­car tot ai­xò en el ter­reny pràc­tic. ¿Què els di­ria jo? Que pen­sin que el seu fill no no­més ha d’apren­dre, si­nó que tam­bé ha de sa­ber com fer ser­vir el que aprèn.

–Però ai­xò, al­menys a Ca­ta­lu­nya, ja ho es­tan fent mol­tes es­co­les, so­bre­tot en in­fan­til i pri­mà­ria. Cos­ta més a se­cun­dà­ria.

–Aquest mo­del d’apre­nen­tat­ge per com­pe­tèn­ci­es s’hau­ria d’im­ple­men­tar en tots els ni­vells. I molt par­ti­cu­lar­ment a la uni­ver­si­tat, per­què no és una me­to­do­lo­gia que no­més ser­vei­xi per als nens més pe­tits. Tam­bé s’hau­ria d’uti­lit­zar per for­mar al llarg de la vi­da per­so­nes adul­tes.

–Hi tro­ba­rà re­sis­tèn­ci­es...

–No de­ma­nem ar­ra­co­nar cap dis­ci­pli­na, com al­guns do­cents i al­gu­nes fa­mí­li­es te­men. És un er­ror pen­sar que l’apre­nen­tat­ge per com­pe­tèn­ci­es menys­prea els co­nei­xe­ments tra­di­ci­o­nals. ¡Al con­tra­ri! La se­va ad­qui­si­ció ha de ser més pro­fun­da fins i tot, per­què des­prés s’ha de sa­ber apli­car. Ai­xò tam­bé su­po­sa més càr­re­ga per als pro­fes­sors.

–Però els pro­fes­sors ja su­por­ten una so­bre­càr­re­ga de fei­na.

–Els pro­fes­sors ne­ces­si­ten evi­dent­ment me­ca­nis­mes per re­duir el temps que de­di­quen a ac­ti­vi­tats ru­ti­nà­ri­es o no di­rec­ta­ment re­la­ci­o­na­des amb la do­cèn­cia. La tec­no­lo­gia ha de te­nir un pa­per im­por­tant per aju­dar-los. Per exem­ple, ja exis­tei­xen pla­ta­for­mes que aju­den els nens quan co­men­cen a lle­gir i li per­me­ten al mes­tre veu­re com pro­gres­sa.

–¿Els fal­ta for­ma­ció tam­bé?

–Sí, tam­bé és molt im­por­tant. Ne­ces­si­ten for­ma­ció, ne­ces­si­ten su­port pro­fes­si­o­nal de l’Ad­mi­nis­tra­ció, no han de veu­re els ins­pec­tors com al­gú que fis­ca­lit­za la se­va fei­na, si­nó com al­gú que els aju­da. I so­bre­tot, han d’apren­dre dels seus iguals, de les pràc­ti­ques d’al­tres pro­fes­sors com ells. A l’Ín­dia, per exem­ple, han desen­vo­lu­pat apli­ca­ci­ons per a mò­bils en les quals els do­cents fan con­sul­tes di­dàc­ti­ques o plan­te­gen pro­ble­mes del dia a dia i que són res­pos­tes per al­tres pro­fes­sors que es po­den ha­ver tro­bat en la se­va ma­tei­xa si­tu­a­ció. És una co­mu­ni­tat de pràc­ti­ques en la qual els mes­tres es do­nen su­port els uns als al­tres.

–Qu­e­da molt per fer...

–No es trac­ta no­més d’in­tro­duir tec­no­lo­gia. Tam­bé hi pot ha­ver su­port per­so­nal, més tra­di­ci­o­nal. O amb in­cen­tius per­què es re­ci­clin o fa­cin for­ma­ció pro­fes­si­o­nal.

–O si­gui, que els go­verns tam­bé s’hau­ri­en de po­sar les pi­les.

–No no­més és una fei­na dels go­verns. El sec­tor pri­vat tam­bé hi po­dria con­tri­buir. Evi­dent­ment la part pú­bli­ca hi té un pa­per cen­tral, però per què una com­pa­nyia tec­no­lò­gi­ca no pot cre­ar una pla­ta­for­ma per a pro­fes­sors i, una ve­ga­da cre­a­da, dei­xar que si­guin els pro­fes­sors els que la ges­ti­o­nin, la va­gin ajus­tant a les se­ves ne­ces­si­tats. Per fer-ho, no hem d’es­pe­rar que els go­verns ac­tu­ïn; les em­pre­ses, els ma­tei­xos pro­fes­sors i les es­co­les po­den aga­far la ini­ci­a­ti­va.

«Les es­co­les no han d’es­pe­rar que els go­verns ac­tu­ïn. Po­den re­cór­rer a em­pre­ses pri­va­des»

ELISENDA PONS

M. Marope, di­rec­to­ra d’Edu­ca­ció de la Unes­co, a Bar­ce­lo­na, di­lluns.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.