L’ani­ver­sa­ri del 17-A

El Periódico de Catalunya [Català] - - Oppiniiónió -

Aques­ta set­ma­na, Bar­ce­lo­na i Cam­brils com­me­mo­ra­ran el pri­mer ani­ver­sa­ri dels atemp­tats gi­ha­dis­tes del 17 d’agost pas­sat, que van dei­xar 16 morts en el pit­jor atac d’ar­rel is­la­mis­ta a Es­pa­nya des­prés dels de l’11 de març del 2004 a Ma­drid. Les imat­ges de la Ram­bla de Bar­ce­lo­na amb les víc­ti­mes a ter­ra des­prés del re­cor­re­gut as­sas­sí de la fur­go­ne­ta i el pà­nic al pas­seig Ma­rí­tim de Cam­brils ja for­men part de la his­tò­ria del pa­ís.

Un any des­prés, to­ca hon­rar les víc­ti­mes, re­cor­dar el que va pas­sar i fer ba­lanç. En el terreny de la in­ves­ti­ga­ció, s’ha con­fir­mat que la in­ten­ció de la cèl·lu­la en­cap­ça­la­da per l’imam de Ri­poll Ab­del­baki es-Satty era co­me­tre l’atemp­tat gihadista més gran de la his­tò­ria d’Eu­ro­pa, amb ob­jec­tius com la Sa­gra­da Fa­mí­lia, el Camp Nou i la tor­re Eif­fel de Pa­rís. Tan sols l’ac­ci­dent que van te­nir a la in­faus­ta ca­sa d’Al­ca­nar amb els ex­plo­sius va evi­tar que cul­mi­nes­sin els seus plans. A fal­ta que se ce­le­bri el ju­di­ci, la in­ves­ti­ga­ció en­ca­ra té punts fos­cos, con­cen­trats so­bre­tot en la fi­gu­ra d’Es-Satty, la se­va re­la­ció amb les for­ces de se­gu­re­tat i els ser­veis d’es­pi­o­nat­ge i si la des­co­or­di­na­ció, re­cels po­li­ci­als o al­tres mo­tius li van per­me­tre que­dar fo­ra del ra­dar mal­grat que en pú­blic a la mes­qui­ta fe­ia cri­des a «ma­tar in­fi­dels».

Des del punt de vis­ta de la con­vi­vèn­cia, la so­ci­e­tat ca­ta­la­na va do­nar una lli­çó de fer­me­sa i ma­du­re­sa des del prin­ci­pi. L’es­lò­gan No te­nim por va re­su­mir la vo­lun­tat de no dei­xar-se

La com­me­mo­ra­ció dels atemp­tats no és el mo­ment per a le­gí­ti­mes rei­vin­di­ca­ci­ons po­lí­ti­ques de l’in­de­pen­den­tis­me

aco­var­dir pel ter­ror, i en aquest temps trans­cor­re­gut hem de fe­li­ci­tar-nos que xa­cres com la is­la­mo­fò­bia no ha­gin ar­re­lat en la so­ci­e­tat. Ca­ta­lu­nya con­ti­nua sent una so­ci­e­tat ober­ta i d’aco­lli­da, i en si ma­teix ai­xò cons­ti­tu­eix la pit­jor der­ro­ta dels gi­ha­dis­tes. No obs­tant, po­lí­ti­ca­ment Ca­ta­lu­nya és una so­ci­e­tat di­vi­di­da al vol­tant del pro­cés. Aque­lla frac­tu­ra que es va in­tuir en la ma­ni­fes­ta­ció poste­ri­or als atemp­tats no ha fet més que en­gran­dir-se en un any de crisi ins­ti­tu­ci­o­nal agu­da, fins al punt que ame­na­ça la ma­tei­xa com­me­mo­ra­ció del 17-A. La in­ten­ció d’una part de l’in­de­pen­den­tis­me d’uti­lit­zar, de nou, la re­pul­sa con­tra els atemp­tats per or­ga­nit­zar una me­na d’es­car­ni a Fe­lip VI és in­ac­cep­ta­ble. Com a cap de l’Es­tat, el Rei re­pre­sen­ta tots els es­pa­nyols en el do­lor i el res­pec­te a les víc­ti­mes. Les rei­vin­di­ca­ci­ons po­lí­ti­ques de l’in­de­pen­den­tis­me són le­gí­ti­mes, però el 17-A no és el mo­ment d’efec­tu­ar-les.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.