Ma­don­na La gran ico­na del po­der de la do­na en el pop fa 60 anys

La can­tant fa 60 anys amb l’au­ra in­tac­ta d’ico­na de l’apo­de­ra­ment de la do­na El nou lli­bre ‘Bitch she’s Ma­don­na’ n’ana­lit­za l’obra i la capa­ci­tat d’in­flu­èn­cia

El Periódico de Catalunya [Català] - - Portada - JORDI BIANCIOTTO

El pas del temps sol ser vist com un in­con­ve­ni­ent per als ídols mu­si­cals, però no sem­bla el cas de Ma­don­na, que es man­té a dalt de tot, pre­nent­se el des­a­fi­a­ment al ca­len­da­ri com una més de les se­ves mol­tís­si­mes trans­gres­si­ons. Es­tre­lla de llar­ga tra­jec­tò­ria en un en­torn, el pop, as­so­ci­at a la fu­ga­ci­tat, re­fe­rent de l’alli­be­ra­ment se­xu­al i fi­gu­ra de do­na to­tal, tan ar­tis­ta com em­pre­sà­ria, ins­pi­ra­do­ra de l’apo­de­ra­ment fe­me­ní, Ma­don­na Lo­ui­se Cic­co­ne afron­ta des de la ta­la­ia el seu im­mi­nent 60è ani­ver­sa­ri, que ce­le­bra di­jous que ve, 16 d’agost.

La se­va lon­ge­vi­tat com a ico­na pop de mas­ses pot­ser con­tra­ria els qui, als 80, la van ven­ti­lar com a gad­get co­mer­ci­al efí­mer. Però els seus dis­cos i, so­bre­tot, les se­ves gi­res con­ti­nu­en mo­bi­lit­zant mul­ti­tuds i les suc­ces­si­ves no­ves es­tre­lles del ram no dei­xen de mi­rar-la amb la cua de l’ull: aquí hi ha Lady Ga­ga, Katy Perry, Ri­han­na, Tay­lor Swift o Mi­ley Cy­rus, to­tes elles ad­mi­ra­do­res con­fes­ses del seu sen­tit de la rein­ven­ció ar­tís­ti­ca, la se­va capa­ci­tat d’in­ci­dir en la so­ci­e­tat a tra­vés de la mú­si­ca, el seu do per pro­jec­tar al gran pú­blic ide­es avant­guar­dis­tes i el seu exem­ple de do­na pro­pi­e­tà­ria del seu des­tí. No és poc.

OBJECTE D’ESTUDI UNIVERSITARI De jo­gui­na pop a ico­na cul­tu­ral de llarg abast, Ma­don­na, com a fi­lla de l’era post­mo­der­na, en­co­rat­ja l’ús i gau­di de la se­va fi­gu­ra des de molts en­qua­dra­ments, del més ba­nal a l’aca­dè­mic, con­vi­dant a des­xi­frar claus fe­mi­nis­tes, po­lí­ti­ques, an­ti­ra­cis­tes o mís­ti­ques en les se­ves can­çons sen­se dei­xar de ba­llar. Aquí te­nim un subs­tan­ci­ós nou lli­bre, Bitch she’s Ma­don­na. La rei­na del pop en la cul­tu­ra con­tem­porá­nea (Ed. Dos Bi­go­tes; el tí­tol al·lu­deix a la can­çó Bitch I’m Ma­don­na, del seu úl­tim disc, Re­bel he­art, 2015), un as­saig co­or­di­nat per Edu­ar­do Viñu­e­la en el qual una dese­na d’au­tors vin­cu­lats a la Uni­ver­si­tat d’Ovi­e­do (mú­sics i mu­si­cò­legs, es­tu­di­o­sos de les arts vi­su­als i del fe­mi­nis­me, his­to­ri­a­dors i se­xò­legs) dis­sec­ci­o­nen la se­va obra tei­xint un re­trat in­te­gral del per­so­nat­ge.

Ra­di­o­gra­fia que co­men­ça amb la mú­si­ca: aquí, Igor Pasku­al, gui­tar­ris­ta i com­po­si­tor, des­ta­ca punts en co­mú amb Da­vid Bowie. Par­lem de la se­va na­tu­ra­le­sa ca­ma­le­ò­ni­ca i la se­va in­tu­ï­ció al con­ver­tir en mas­si­ves es­tè­ti­ques i rit­mes de l’un­der­ground, ai­xí com la na­tu­ra­li­tat amb què uti­lit­za mú­sics i pro­duc­tors en ro­ta­ció per es­cul­pir una obra prò­pia.

Tras­lla­dant ai­xò a l’es­pec­ta­cle en un es­ce­na­ri, en el qual les can­çons pre­sen­ten can­vis de for­ma d’una gi­ra a una al­tra, s’es­ta­blei­xen blocs te­mà­tics amb core­o­gra­fi­es can­vi­ants i en­vol­ten la mú­si­ca mis­sat­ges ide­o­lò­gics, co­bra for­ma el que La­ra Gonzá­lez ano­me­na «mar­ca Ma­don­na», que és «com fer la trui­ta de pa­ta­tes»: bar­re­jant in­gre­di­ents, la can­tant «ha con­ver­tit la lli­ber­tat se­xu­al, la re­li­gi­o­sa i la llui­ta per la igual­tat de gè­ne­re en tar­gets mer­can­tils amb els quals gua­nyar molts di­ners, sent la mú­si­ca no­més part del pro­jec­te.» Tot ai­xò, sen­se dis­si­mu­lar les se­ves in­flu­èn­ci­es, ja si­gui Mar­le­ne Di­e­trich, La na­ran­ja mecá­ni­ca o Ab­ba.

MÉS ENLLÀ DE LA MÚ­SI­CA Ma­don­na és l’«em­pre­sà­ria su­pre­ma», la «su­per­bu­si­ness wo­man», apun­ten al seu capí­tol Mar Ál­va­rez (del grup Pau­li­ne en la Playa) i Lau­ra Viñu­e­la. Do­na de ne­go­cis i sex sym­bol que als 60 no es re­sig­na i «ho vol te­nir tot» i que, amb els seus des­a­fi­a­ments de rol, in­ter­pel·la més les ma­tei­xes do­nes que els ho­mes. Ja ho va fer en els seus temps ju­ve­nils, en can­çons com Pa­pa don’t pre­ach (que apun­ta­va a l’em­ba­ràs no desit­jat i a l’avor­ta­ment), i con­ti­nua fent-ho de­lec­tant-se en el des­con­cert que oca­si­o­na en els seus tràn­sits cons­tants «de ver­ge a pu­ta, de prin­ce­se­ta a ma­car­ra». La ma­te­ri­al girl «s’ha es­ta­blert a si ma­tei­xa com

un sub­jec­te se­xu­al, no com un objecte se­xu­al», des­ta­quen en la se­va lloa d’aques­ta Ma­don­na far de la do­na no su­pe­di­ta­da al desig mas­cu­lí.

La veu deHo­li­day, Like a virgin, Ma­te­ri­al girl, La is­la bo­ni­ta, Mu­sic, Hung

up... és molt més que una can­tant i com­po­si­to­ra. I ara, en temps d’apo­de­ra­ment no no­més en clau fe­mi­nis­ta si­nó d’an­ti­ra­cis­me o de cau­sa LGTBI, la se­va tra­jec­tò­ria re­ve­la certs per­fils avan­çats al seu temps.

Te­nim la ver­ge que in­si­nua una des­en­ca­de­na­da pro­mis­cu­ï­tat, la de­vo­ta que besa un sant ne­gre a Like a

prayer, la di­vul­ga­do­ra del pre­ser­va­tiu per com­ba­tre la si­da, l’es­tre­lla

mains­tre­am que mos­tra es­ce­nes d’ho­mo­se­xu­a­li­tat i les­bi­a­nis­me al film

En la ca­ma con Ma­don­na, la fan del bon­da­ge del lli­bre Sex... La se­va idea d’amor uni­ver­sal, cal dir, no ha si­gut com­par­ti­da pel Va­ti­cà, que va ar­ri­bar a sus­pen­dre un dels seus con­certs a Roma. «He si­gut ex­co­mu­ni­ca- da tres ve­ga­des. Ai­xò de­mos­tra que es pre­o­cu­pen per mi», va iro­nit­zar fa tres anys en un con­cert a Fi­la­dèl­fia, on va dir sim­pa­tit­zar amb Fran­cesc, «el ti­pus de Pa­pa amb el qual pots as­seu­re’t a pren­dre el te».

Ma­don­na ar­ri­ba ai­xí als 60 PRO­JEC­TE/ con­ver­ti­da en úni­ca su­per­vi­vent del trium­vi­rat (amb Mic­ha­el Jack­son i Prin­ce, nas­cuts tam­bé el 1958) que va ser­vir per fol­rar tan­tes car­pe­tes d’ado­les­cents. La ma­jo­ria dels seus fans (tam­bé els au­tors de Bitch she’s Ma­don­na) coin­ci­dei­xen que les se­ves úl­ti­mes grans obres són Con­fes­si­ons on a dan­ce flo­or (2005) i Hard candy (2008). En MDNA (2012) i Re­bel he­art (2015) se la veu una mi­ca a re­molc de jo­ves ta­lents que ella pro­ce­deix a vam­pi­rit­zar, de Klas Åh­lund a Di­plo. Però amb ella, mai se sap.

El juny pas­sat con­fir­ma­va que es­ta­va tre­ba­llant a l’estudi amb el fran­cès Mirwais, còm­pli­ce en l’ex­plo­siu Mu­sic (2000), i fa no­més uns di­es, en una en­tre­vis­ta del Vo­gue ita­lià a Lis­boa, on viu des de fa uns me­sos, va re­ve­lar in­flu­èn­ci­es del fa­do en les se­ves no­ves can­çons. Cal­drà sen­tir-les. Ma­don­na sem­pre can­vi­ant, dis­fru­tant de ser el cen­tre d’aten­ció i al·lèr­gi­ca a la idea de su­cum­bir al sig­ne dels temps. Una do­na amb veu de do­na en aques­ta are­na pop su­per­po­bla­da per per­fils in­fan­ti­loi­des, amb fus­ta per se­guir a dalt de tot més enllà dels 60. I les al­tres, que va­gin pas­sant.

«He si­gut ex­co­mu­ni­ca­da tres ve­ga­des.

Ai­xò de­mos­tra que es pre­o­cu­pen per mi», va iro­nit­zar fa tres anys

Ma­don­na, en una fo­to d’estudi el ge­ner del 1991.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.