Llar­ga vi­da a la rei­na

Si he d’es­co­llir, jo tam­bé soc una fe­mi­nis­ta do­len­ta, no m’agra­da que em tre­pit­gin i sem­pre se­ré de Ma­don­na

El Periódico de Catalunya [Català] - - Tema Del Dia -

diu que po­dria con­ver­tir-se a l’is­lam. Un és­ser ab­so­lu­ta­ment lliu­re que llui­ta en el que creu i que so­bre­tot creu en ella ma­tei­xa. Res pot amb l’am­bi­ció ros­sa, ni tan sols el temps. Es rein­ven­ta ca­da any que pas­sa. Crea ten­dèn­cia i mai pas­sa de mo­da. Fí­si­ca­ment i mu­si­cal­ment. Imi­ta­da fins a la sa­ci­e­tat, als 60 anys, con­ti­nua sent la male­ï­da rei­na del pop. Ha dei­xat a en­re­re Da­vid Bowie, Prin­ce i Mic­ha­el Jack­son. Ha tin­gut els fills que ha vol­gut i amb qui ha vol­gut. Ha fet sem­pre el que li ha do­nat la re­al ga­na. Ha si­gut cri­ti­ca­da, hu­mi­li­a­da, cen­su­ra­da i ata­ca­da. Una do­na avan­ça­da al seu temps. Va treu­re el lli­bre Sex i va edi­tar l’àl­bum Ero­ti­ca a fi­nals de se­gle i la van tit­llar de pu­ta i de brui­xa. Ella no­més vo­lia ser com Bowie, però és clar, era una do­na.

Or­gu­llo­sa de la se­va se­xu­a­li­tat

Es va de­fen­sar de les crí­ti­ques di­ent que per ser fe­mi­nis­ta no ca­lia ne­gar la se­va se­xu­a­li­tat. En el dis­curs que va fer al re­co­llir el pre­mi a la do­na de l’any 2016, ator­gat per la re­vis­ta nord-ame­ri­ca­na Bill­bo­ard, va dir: «A la mer­da tot. Soc un al­tre ti­pus de fe­mi­nis­ta. Soc una fe­mi­nis­ta do­len­ta». Mi­rin i sen­tin el dis­curs sen­cer si po­den a in­ter­net. És me­ra­ve­llós. A mi, i a les me­ves ami­gues de l’es­co­la, les ado­les­cents dels 80, ens va en­se­nyar a es­ti­mar­nos, a no te­nir-li por al se­xe, a re­bel·lar-nos, a ser for­tes i a con­fi­ar en nos­al­tres ma­tei­xes. Que nin­gú et di­gui el que has de fer, el que has de

dir ni amb qui has de car­dar.

Cen­su­ra­da pel Va­ti­cà, Pepsi i la MTV, mai s’ha do­nat per ven­çu­da. Amant de la con­tra­dic­ció i de l’es­càn­dol. Mai ha vol­gut fer du­ets amb al­tres can­tants i el dia que ho va fer es va besar amb Brit­ney Spe­ars. En aquell mo­ment, sem­bla­va que la prin­ce­sa li vo­lia ro­bar el tron a la rei­na, però no va ser ai­xí. Nin­gú li trau­rà mai el lloc a Ma­don­na. Ni tan sols Lady Ga­ga amb la se­va veu clara­ment su­pe­ri­or. Ar­ri­ba tard, Ma­don­na sem­pre gua­nya per­què sem­pre és la pri­me­ra. Ico­na gai, rei­na del pop, úni­ca i ini­mi­ta­ble. Una au­tèn­ti­ca di­va que os­ten­ta el rè­cord Guin­ness a l’ar­tis­ta més d’èxit de tots els temps. Gu­a­nya­do­ra de dos Glo­bus d’Or, no té es­tre­lla al pas­seig de la Fa­ma de Hollywo­od per­què no vol que tre­pit­gin el seu nom. Si he d’es­co­llir, jo tam­bé soc una fe­mi­nis­ta do­len­ta, no m’agra­da que em tre­pit­gin i sem­pre se­ré de Ma­don­na. L’ado­ro. Llar­ga vi­da a la rei­na.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.