Eva Del Toro
Terapeuta ocupacional
★★★★
És una de les professionals que du a terme a través de les residències d’ancians amb llars d’infants una experiència molt enriquidora: la convivència entre persones grans i nens, que aporta beneficis a totes les parts.
Els que ja han viscut amb els que encara ho han de viure tot. Els que són al final del camí amb els que comencen a caminar-lo. La convivència entre gent gran i joves (incloent-hi nens i criatures) és una realitat que comença a obrir-se pas a Espanya. I amb força. Residències per a la tercera edat amb llar d’infants inclosa; campaments d’estiu per a nois que comparteixen tallers amb avis; estudiants de secundària que visiten cada setmana un centre de grans; edificis on s’allotgen avis i joves...
La filosofia inter-generacional és una disciplina professional que està en expansió i, alhora, en fase de descobriment. «És molt més que una simple idea simpàtica. És un valor social», assegura un dels experts més grans en la matèria, Mariano Sánchez, professor de Sociologia de la Universitat de Granada i responsable d’una càtedra per estudiar i compartir coneixements al voltant de projectes inter-generacionals.
La càtedra s’ha pogut crear gràcies a l’acord entre la universitat i Macrosad, una xarxa andalusa especialitzada en l’atenció de grans i petits. De la mà de Macrosad acaba d’obrir les seves portes a Albolote (Granada) una residència per a la tercera edat amb llar d’infants inclosa perquè nadons i avis comparteixin activitats.
El 2006, Sánchez es va proposar fer un mapa de les activitats inter-generacionals de tot Espanya. Va localitzar 175 projectes amb major o menor envergadura. «Les activitats soltes de convivència estan augmentant molt. El que està creixent menys són els espais inter-generacionals de convivència».
Els projectes intergeneracionals sempre haurien de ser voluntaris. I, per descomptat, a càrrec de professionals formats en la matèria. És una disciplina seriosa. En el cas de la convivència entre gent gran i nens de fins a 3 anys, els monitors han de saber com és el cap i el cos de la tercera edat (amb deteriorament cognitiu en moltes ocasions) i també conèixer molt bé les particularitats de la infància. El responsable de la càtedra de Granada reconeix que encara fa falta molta pedagogia sobre aquest tema. El personal que porta a terme les activitats ha de rebre formació. «No es poden fer experiments», conclou Sánchez, que fa 20 anys que investiga aquesta classe d’activitats.
BENEFICIS PER A TOTS / A l’hora d’explicar els beneficis, Sánchez assegura que els més petits interioritzen un concepte positiu de l’envelliment i aprenen a relacionar-se, una cosa que resulta fonamental per al seu desenvolupament. «No tenen por d’entrar en contacte amb altres persones, anar més enllà de les seves pròpies famílies», remarca. També aprenen que el temps de la vida és una cosa a la qual cal parar atenció i que hi ha moltes maneres d’envellir. Mentrestant, les persones d’edat avançada senten que no necessàriament han de desconnectar-se del món. «És una raó per viure la vida, una responsabilitat, una persona que depèn d’ells en un moment donat», continua.
Les fórmules de convivència són molt variades. Les més extremes –i les que han brindat millors resultats– són les residències per a la tercera edat amb llar d’infants, com la d’Albolote (Granada). També n’hi ha una altra de la xarxa Orpea a Meco (Madrid) i dues a Galícia, que acaben de construir-se gràcies
a la fundació d’Amancio Ortega, propietari de l’imperi Inditex. La xarxa de residències Amavir organitza a Navarra campaments d’estiu que inclouen tallers conjunts per a joves i avis. A Lleida, el centre residencial Joviar programa diverses activitats intergeneracionals i, a Alacant, s’han construït edificis d’apartaments per a gent gran i joves emancipats. Finalment, a Oviedo hi ha residències on conviuen universitaris i persones de la tercera edat.
DE L’INSTITUT A LA RESIDÈNCIA De la mà d’Adopta un Abuelo –una associació sense ànim de lucre que fomenta les relacions entre els joves i la tercera edat i que va ser fundada per Alberto Cabanes– hi ha diverses iniciatives a tot Espanya. L’institut Las Musas, a Madrid, organitza visites setmanals dels alumnes a una residència per a gent gran que és al mateix barri. L’any passat es va implantar la iniciativa per primera vegada. S’hi van apuntar 16 alumnes. Aquest any, han arribat als 50.
«Els joves van sempre de dos en dos per estar amb un avi en concret. Aprenen a ser generosos, explicar coses i entendre’s. Els joves valoren més la seva pròpia salut, reben una visió de la vida diferent. I sobretot, es passen dues hores sense estar pendents de les xarxes socials», explica José Antonio Méndez, professor de Geografia i Història a La Musas. «El projecte ha calat molt entre els joves», afegeix. Entre els alumnes que s’han apuntat n’hi ha amb un expedient acadèmic bo. I altres que treuen notes regulars i dolentes. Però tots viuen amb emoció la trobada dels divendres a la residència. «Estan tan encantats que venen a veure els avis fins i tot a l’estiu», comenta el professor, que destaca que els grans els esperen amb ànsia. «Se senten importants i útils», recalca.
PRIMERES EXPERIÈNCIES Les primeres activitats intergeneracionals professionalitzades –almenys, les que van ser objecte d’estudi científic– daten de la dècada dels 60 als Estats Units. En l’actualitat, a Europa, hi ha iniciatives que demostren que la convivència entre petits i grans és una cosa seriosa. Alemanya finança cases intergeneracionals i a França també hi ha escoles infantils dins de residències per a gent gran, igual que al Regne Unit. Així mateix, Bèlgica, Suècia i Suïssa compten amb diverses iniciatives.
Estrenada el 10 de setembre a Movistar +, Cosas de la edad és una sèrie documental que mostra com un grup de 10 nens visita diàriament una residència per a la tercera edat per realitzar jocs i teràpies amb 10 persones grans. Segons la cadena, el programa mostra «la sorprenent progressió» que experimenta la canalla i els avis, amb evolucions notables en l’aspecte físic, el cognitiu i l’emocional.
☰
«És molt més que una idea simpàtica. És un valor social», explica el professor i expert Mariano Sánchez
Els projectes més ‘extrems’ i els que brinden més bon resultat són les residències amb llar d’infants