La pre­ten­sió de la

El Periódico de Catalunya [Català] - - Internacional Panorama Internacional - AL­BERT GAR­RI­DO

Les ar­mes van ca­llar l’11 de no­vem­bre de 1918 —avui es com­pleix un se­gle— en una Eu­ro­pa de­vas­ta­da per qua­tre anys de gu­er­ra, la Gran Gu­er­ra la van ano­me­nar, i pot­ser 20 mi­li­ons de morts. Les me­trò­po­lis co­lo­ni­als —el Reg­ne Unit i Fran­ça— van sor­tir molt da­nya­des de l’es­forç bèl·lic i els Es­tats Units van con­fir­mar la se­va con­di­ció de gran po­tèn­cia, de­ter­mi­nant en el desen­llaç de la con­te­sa. Els ven­ce­dors van pre­ten­dre que so­bre les ru­ï­nes del Se­gon Reich nai­xés una re­pú­bli­ca so­ta con­trol —ano­me­na­da de Wei­mar—, des­ar­ma­da i con­dem­na­da a afron­tar les re­pa­ra­ci­ons de gu­er­ra, però sot­me­sa a ten­si­ons so­ci­als i amb l’ame­na­ça in­ter­na d’un na­ci­o­na­lis­me re­vol­tat pels re­qui­sits de la pau de Ver­sa­lles. Àus­tria-Hon­gria es va es­vair amb el fi­nal de la gu­er­ra i l’Im­pe­ri oto­mà va se­guir la ma­tei­xa sort, frag­men­tat i re­par­tit en­tre fran­ce­sos i bri­tà­nics. La re­vo­lu­ció bol­xe­vic es va re­fer­mar a Rús­sia, con­ver­ti­da en el gran ex­pe­ri­ment so­ci­al de l’èpo­ca. Ità­lia es va sen­tir de­frau­da­da amb els guanys po­lí­tics de la se­va per­ti­nen­ça al bàn­dol ven­ce­dor. A l’al­tre cos­tat del món, el Ja­pó va re­a­fir­mar el seu na­ci­o­na­lis­me agres­siu.

Al­ho­ra, de les cen­dres de la ma­tan­ça van néi­xer es­tats nous —Txe­cos­lo­và­quia, Po­lò­nia i Iu­gos­là­via; poc des­prés Es­tò­nia, Le­tò­nia i Li­tu­à­nia— i d’al­tres van so­bre­viu­re, re­du­ïts a la se­va més mí­ni­ma ex­pres­sió —Àus­tria i Hon­gria—, ves­ti­gis d’un pas­sat es­bor­rat del ma­pa en qua­tre anys. «El mo­tiu de la pau era l’alli­be­ra­ment na­ci­o­nal—es­criu l’his­to­ri­a­dor bri­tà­nic Adam To­o­ze—. [...] A Eu­ro­pa cen­tral ai­xò su­po­sa­va que la pau es fes a ex­pen­ses de les po­tèn­ci­es que an­te­ri­or­ment ha­vi­en pos­se­ït aquests ter­ri­to­ris». de les se­ves me­mò­ri­es. En aquest lli­bre i en al­tres es­crits per tes­ti­mo­nis de l’he­ca­tom­be es po­sa de ma­ni­fest el sen­ti­ment de pèr­dua per sem­pre del món an­te­ri­or a la gu­er­ra, del pla­er de viu­re i de la lli­ber­tat d’es­pe­rit d’abans (Zweig de nou).

El desen­vo­lu­pa­ment dels es­de­ve­ni­ments a par­tir del ces­sa­ment d’hos­ti­li­tats és elo­qüent. La so­lem­ni­tat de la fir­ma del trac­tat de Ver­sa­lles (28 de juny de 1919) va ocul­tar les se­ves de­bi­li­tats, la lla­vor de la in­es­ta­bi­li­tat gai­re­bé crò­ni­ca que va se­guir la se­va apli­ca­ció. Si l’ar­mis­ti­ci al fa­mós va­gó de Com­pi­èg­ne (11 de no­vem­bre de l’any an­te­ri­or) va trans­me­tre la imat­ge d’un pac­te en­tre ca­va­llers, el fruit de Ver­sa­lles va ser l’exas­pe­ra­ció d’Ale­ma­nya per les cos­to­ses con­di­ci­ons que se li van im­po­sar i la frag­men­ta­ció dels ali­ats —l’En­te­sa, sen­se Rús­sia i amb els Es­tats Units—, que van per­se­guir ob­jec­tius di­fe­rents.

Si al prin­ci­pi Ge­or­ges Cle­men­ce­au, pri­mer mi­nis­tre de Fran­ça, i Lloyd Ge­or­ge, pre­mi­er bri­tà­nic, es van mos­trar d’acord en im­pe­dir el res­sor­gi­ment d’Ale­ma­nya com a gran po­tèn­cia mi­li­tar, des­prés el Reg­ne Unit es va cen­trar a ga­ran­tir la se­gu­re­tat de l’im­pe­ri i els Es­tats Units, en con­so­li­dar la se­va con­di­ció de po­tèn­cia ine­lu­di­ble. Da­vant la idea d’una pau sen­se ven­ce­dor, es va con­sa­grar de fac­to una al­tra amb tres ven­ce­dors no sem­pre d’acord i tres de der­ro­tats, Ale­ma­nya, Àus­tri­aHon­gria i el sul­ta­nat.

se­gu­re­tat col·lec­ti­va del pre­si­dent Wil­son

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.