¿Una guer­ra de 30 anys?

Al­guns es­pe­ci­a­lis­tes con­si­de­ren que la con­fla­gra­ció va du­rar re­al­ment de 1914 a 1945

El Periódico de Catalunya [Català] - - Internacional - A. G.

El fi­nal de la pri­me­ra guer­ra mun­di­al és per a molts au­tors l’ini­ci del se­gle XX curt, el que trans­cor­re en­tre el 28 de juny de 1919 (trac­tat de Ver­sa­lles) i la cai­gu­da del mur de Ber­lín (9 de no­vem­bre de 1989). O el que és el ma­teix, el temps trans­cor­re­gut en­tre una con­fi­gu­ra­ció no­va d’Eu­ro­pa, amb la des­a­pa­ri­ció dels im­pe­ris cen­trals i l’apa­ri­ció de no­ves nacions, i l’en­fon­sa­ment de la sor­gi­da del fi­nal de la se­go­na guer­ra mun­di­al i la guer­ra fre­da.

D’al­tres par­len de la guer­ra dels 30 anys del se­gle XX, de 1914 a 1945, amb un perí­o­de d’in­es­ta­bi­li­tat per­ma­nent en­tre les du­es grans ma­tan­ces (1919-1939), 20 anys en què es re­gis­tra la con­sa­gra­ció de tres mo­dels di­fe­rents de to­ta­li­ta­ris­me: l’es­ta­li­nis­me, el fei­xis­me i el na­zis­me. De tal ma­ne­ra que la pau es­ta­bler­ta a Ver­sa­lles no dei­xa de ser una fal­sa pau, per­què en les se­ves im­per­fec­ci­ons es desen­vo­lu­pa la lla­vor d’una al­tra guer­ra que po­sa de ma­ni­fest la de­bi­li­tat dels ins­tru­ments pen­sats per evi­tar-la, amb la in­o­pe­ràn­cia de la So­ci­e­tat de Nacions en pri­me­rís­sim lloc.

Im­pos­si­ble pac­te du­ra­dor

Da­vant els 14 punts de Wo­o­drow Wil­son, pen­sats per dis­se­nyar un món més es­ta­ble i in­ter­de­pen­dent, que in­clou el re­co­nei­xe­ment de les no­ves nacions i el des­ar­ma­ment dels con­ten­dents, s’im­po­sa la for­ça dels fets: la im­pos­si­bi­li­tat de les po­tèn­ci­es li­be­rals de cons­ti­tuir una ali­an­ça per­ma­nent per «do­mi­nar la tre­men­da di­nà­mi­ca, pràc­ti­ca­ment im­pos­si­ble de ges­ti­o­nar, del món mo­dern», se­gons Adam To­o­ze.

Els fac­tors que van por­tar Eu­ro­pa d’una guer­ra a l’al­tra a tra­vés de 20 anys tem­pes­tu­o­sos van ser ben di­ver­sos. En­tre ells s’ha de comp­tar l’afec­ció a un pa­ci­fis­me sen­se ga­ran­ti­es que va per­me­tre a Ale­ma­nya re­ar­mar-se i apli­car a Eu­ro­pa cen­tral la doc­tri­na del Le­bens­ra­um (es­pai vi­tal) i d’un pan­ger­ma­nis­me exa­cer­bat —an­ne­xió d’Àus­tria i dels Su­dets— des­prés de l’ar­ri­ba­da d’Adolf Hit­ler al po­der (1933), l’aï­lla­ci­o­nis­me nord-ame­ri­cà, els efec­tes del crac de 1929, l’ex­clu­si­vis­me bri­tà­nic —l’im­pe­ri abans que res— i l’er­ror de Fran­ça de dis­se­nyar un sis­te­ma de de­fen­sa d’es­que­na als aven­ços tec­no­lò­gics, una co­sa que va en­tre­veu­re Char­les de Gau­lle al seu lli­bre Le fil de l’épée (El tall de l’es­pa­sa) (1932).

Els redac­tors del trac­tat de 1919 van es­tar més pen­dents d’es­ta­blir un me­ca­nis­me per ges­ti­o­nar la post­guer­ra que de treu­re con­clu­si­ons de les con­di­ci­ons que van por­tar a la con­te­sa el 1914. Un des­patx del Fo­reign Of­fi­ce de 1920 do­na per fet el con­trol so­bre Ale­ma­nya, tot i que aquell pa­ís s’en­fon­sa in­e­xo­ra­ble­ment en una cri­si so­ci­al sen­se pre­ce­dents, i con­si­de­ra a més que les re­pa­ra­ci­ons de guer­ra im­pe­di­ran un re­néi­xer agres­siu del Reich.

Poc temps des­prés, la di­plo­mà­cia bri­tà­ni­ca com­par­teix amb la fran­ce­sa la idea que l’in­vent de Iu­gos­là­via, una mo­nar-

Els fac­tors que van por­tar Eu­ro­pa d’una con­te­sa a l’al­tra en 20 anys van ser di­ver­sos

Els ac­tors de la pri­me­ra guer­ra són els ma­tei­xos de la se­go­na, però amb di­fe­rents ali­an­ces

quia ar­ti­fi­ci­al, aca­ba­rà amb les ten­si­ons als Bal­cans, desa­te­nent els qui pen­sen que la se­va exis­tèn­cia se­rà a la llar­ga font de nous pro­ble­mes.

A La muntanya mà­gi­ca, Tho­mas Mann es­criu que amb l’es­clat de la Gran Guer­ra «van co­men­çar mol­tes co­ses que, en el fons, en­ca­ra no han dei­xat de co­men­çar». En la vi­sió del gran es­crip­tor, en un text que da­ta de 1924, sub­jeu la im­pres­sió que l’es­de­vin­gut a Eu­ro­pa amb el fi­nal de la guer­ra té «cer­tes co­ses en co­mú amb els con­tes», con­ven­çu­des les grans po­tèn­ci­es que és im­pos­si­ble que es re­pe­tei­xi l’he­ca­tom­be grà­ci­es al mer re­cord del que va pas­sar en­tre 1914 i 1919. Una su­po­si­ció com­ple­ta­ment desen­gan­xa­da de la re­a­li­tat: els prin­ci­pals ac­tors de la pri­me­ra guer­ra mun­di­al van ser els ma­tei­xos que els de la se­go­na, no­més que amb can­vis en la con­fi­gu­ra­ció de les ali­an­ces.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.