Un lí­der sen­se pa­drins

El Periódico de Catalunya [Català] - - Política - J. R.

Va re­cu­pe­rar el seu es­có la nit de Na­dal, en el re­comp­te de vots de­fi­ni­tiu de les elec­ci­ons del 21-D, i es pro­po­sa ara re­vi­far un PPC més to­cat que mai. Ale­jan­dro Fernán­dez (Tar­ra­go­na, 1976) pre­su­meix de dots d’ora­dor, de lu­ci­de­sa ar­gu­men­tal i de vi­sió es­tra­tè­gi­ca, unes qua­li­tats que l’han ai­xe­cat del quart se­ient del grup par­la­men­ta­ri al pri­mer lloc de la cú­pu­la con­ser­va­do­ra ca­ta­la­na.

Fill d’as­tu­ri­ans, es va as­sen­tar a Tar­ra­go­na jun­ta­ment amb la se­va fa­mí­lia als anys 70. Des de pe­tit, te­nia clar que vo­lia ser po­lí­tic, i al com­plir la ma­jo­ria d’edat no va dub­tar a ma­tri­cu­lar-se a la Uni­ver­si­tat Au­tò­no­ma de Barcelona per cur­sar Ci­èn­ci­es Po­lí­ti­ques i de l’Ad­mi­nis­tra­ció. Acla­pa­rat amb el lle­gat de Mar­ga­ret Thatc­her i Ro­nald Re­a­gan, es va pro­po­sar fer més atrac­ti­ves les te­sis li­be­ral­con­ser­va­do­res i es va afi­li­ar a les jo­ven­tuts del PP, No­ves Ge­ne­ra­ci­ons, el 1994. Lle­gia, es­tu­di­a­va i re­tor­ça­va qual­se­vol idea en un ar­gu­ment a uti­lit­zar a qual­se­vol fa­ris­tol.

Una ve­ga­da lli­cen­ci­at, va exer­cir com a do­cent a la Uni­ver­si­tat Ro­vi­ra i Vi­ri­gi­li. Amant del gè­ne­re mu­si­cal grun­ge, va rat­llar els dis­cos de Sis­ters of Mercy i els va afe­gir a la se­va col·lec­ció de prop de 1.500 pel·lí­cu­les i 2.000 CD. El 2003 va ater­rar al con­sis­to­ri tar­ra­go­ní, on pas­sa­ria 13 anys. Fernán­dez no va te­nir pa- drins, a di­fe­rèn­cia de la ma­jo­ria de lí­ders po­pu­lars, i va ha­ver de fer-se a si ma­teix per en­car­ri­lar la se­va car­re­ra política. Ho va acon­se­guir. No­més qua­tre anys des­prés va pas­sar a li­de­rar el grup mu­ni­ci­pal i el 2008 va co­men­çar a di­ri­gir el PP de Tar­ra­go­na. En les elec­ci­ons del 2011 va re­pe­tir al cap­da­vant de la llis­ta con­ser­va­do­ra i el PPC va pas­sar de qua­tre a set re­gi­dors. La cam­pa­nya va es­tar te­nyi­da per la po­lè­mi­ca so­bre l’ús que va fer el po­lí­tic de la can­çó de Lady Ga­ga que por­ta per tí­tol el seu nom i que la pro­duc­to­ra va exi­gir re­ti­rar per fal­ta de per­mi­sos. «To­ca PP, con­fía en Ale­jan­dro. Un nu­e­vo al­cal­de que se pre­o­cu­pa por ti. Si ti­e­nes al­gu­na du­da de quién mo­la en Tar­ra­go­na, Ale­jan­dro se mu­e­ve, Ale­jan­dro

Va pac­tar amb CiU a Tar­ra­go­na per acon­se­guir l’al­cal­dia, però Ori­ol Pu­jol el va frus­trar

se mo­ja», fe­ia l’en­gan­xo­sa tor­na­da.Va pac­tar amb CiU per ar­ra­bas­sar-li l’al­cal­dia al PSC i co­ro­nar-se al cap­da­vant del con­sis­to­ri, però els con­ver­gents es van des­dir a úl­ti­ma ho­ra. Va ser Ori­ol Pu­jol, lla­vors se­cre­ta­ri ge­ne­ral ad­junt dels con­ver­gents, l’en­car­re­gat de fer sal­tar pels ai­res aquell acord per­què, va dir, Catalunya no es po­dia per­me­tre que una ca­pi­tal de pro­vín­cia es­ti­gués en mans del PP. El so­ci­a­lis­ta Josep Fé­lix Ba­lles­te­ros va tor­nar a ai­xe­car la va­ra.

Va ater­rar al Con­grés com a di­pu­tat pro­vin­ci­al el 2011. Allà es va fer bon amic de Pa­blo Ca­sa­do, al qual anys des­prés acom­pa­nya­ria fins a la cú­pu­la del PP, i de Da­ni­el Ser­ra­no, la se­va mà dre­ta. El bon ull no li va fa­llar i va ser un dels pri­mers di­ri­gents a re­col­zar el subs­ti­tut de Ra­joy quan tots cen­tra­ven la vic­tò­ria en el tàn­dem Sáenz de San­ta­ma­ría-Cos­pe­dal. Ca­sa­do va ar­ra­sar a Catalunya i Fernán­dez sa­bia que la se­va vic­tò­ria tam­bé li apla­na­va el ca­mí a ell. Tam­poc nin­gú se li va opo­sar fins al cim dels po­pu­lars ca­ta­lans. Ara hau­rà de bre­gar amb un nou equip per res­sus­ci­tar el PPC.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.