«La va­cu­na, pa­rau­la mà­gi­ca, no és to­ta la so­lu­ció a la si­da»

BO­NA­VEN­TU­RA CLOTET Pre­si­dent de la Fun­da­ció Llui­ta Con­tra la Si­da

El Periódico de Catalunya [Català] - - Extra - LUIS MI­GUEL MAR­CO

El doc­tor Bo­na­ven­tu­ra Clotet (Bar­ce­lo­na, 1953) s’aco­mo­da per par­lar del que més sap, de la si­da, que in­ves­ti­ga des que va to­par amb el pri­mer cas a Es­pa­nya, l’any 1981. I de la ga­la Pe­o­ple in Red que pre­tén re­cap­tar fons per con­ti­nu­ar in­ves­ti­gant i que or­ga­nit­za la fun­da­ció que ell pre­si­deix. Se ce­le­bra di­lluns 19 de no­vem­bre al MNAC amb Je­sús Váz­quez al cap­da­vant.

–Tra­guem-nos la pre­gun­ta que més li fan. ¿I la cu­ra quan?

–D’aquí a cinc anys tin­drem la pro­va de con­cep­te de la va­cu­na tot i que des­prés el ti­tu­lar, com que no us hi cap tot, es re­du­eix a: en cinc anys hi hau­rà va­cu­na. Ara es­tà en fa­se d’as­saig en hu­mans i per tant ja la te­nim. El que pas­sa és que la va­cu­na, que és una pa­rau­la mà­gi­ca, no és to­ta la so­lu­ció a la si­da.

— La so­lu­ció és més com­pli­ca­da.

— Nos­al­tres bus­quem que una per­so­na que es­ti­gui in­fec­ta­da eli­mi­ni tots els vi­rus que té ama­gats dins d’unes cèl·lu­les re­fu­gi i es cu­ri. La va­cu­na te­ra­pèu­ti­ca que te­nim en fa­se d’as­saig aju­da­rà a acon­se­guir-ho, però no se­rà l’única ei­na. La cu­ra ne­ces­si­ta com­bi­nar di­ver­ses es­tra­tè­gi­es per aca­bar amb aquests ama­ga­talls del vi­rus: va­cu­na, an­ti­cos­sos neu­tra­lit­zants, im­mu­no­glo­bu­li­nes mo­di­fi­ca­des i fàr­macs que fa­cin sor­tir d’allà on hi ha el vi­rus. L’or­gull per a mi és po­der dir que des de l’Ir­siCai­xa es­tem tre­ba­llant en tots aquests fronts, i amb re­sul­tats. ¿La pro­va de con­cep­te per quan? Doncs en els pro­pers 10 anys.

— ¿Temps en aquest cas són tam­bé molts di­ners?

— És clar. Tam­bé tre­ba­llem en va­cu­nes pre­ven­ti­ves. Es­tem ex­pe­ri­men­tant amb ra­to­lins amb im­mu­no­glo­bu­li­nes que atra­pen tots els vi­rus i hem de­mos­trat que són molt efi­ca­ços. Però ara cal pas­sar a al­tres fa­ses i ar­ri­bar a l’as­saig en si­mis i des­prés en hu­mans. Tot ai­xò re­que­reix temps i la ma­ne­ra d’es­cur­çar els ter­mi­nis són di­ners.

— ¿I no es can­sa de de­ma­nar-ho?

— No. Fa 37 anys que in­ves­ti­go. Al 91, amb la me­va do­na vam fer la pri­me­ra ex­po­si­ció benè­fi­ca de pin­tu­res de tot l’Es­tat per re­cap­tar di­ners, crec que van ser 16 mi­li­ons de pes­se­tes. Aquests di­ners van per­me­tre ini­ci­ar molts pro­jec­tes d’in­ves­ti­ga­ció. El fun­drai­sing, el me­ce­nat­ge, la fi­lan­tro­pia són ne­ces­sa­ris per­què si de­ma­nes ajut eco­nò­mic a or­ga­nis­mes ofi­ci­als tot és molt més lent i perds com­pe­ti­ti­vi­tat.

— ¿Ai­xò és una car­re­ra en què els la­bo­ra­to­ris no en­se­nyen les se­ves car­tes?

— Per des­comp­tat. No es com­par­teix to­ta la in­for­ma­ció. S’en­se­nyen els tri­omfs quan té les pa­tents. La in­ves­ti­ga­ció és com­pe­ti­ti­va. Cre­es pa- tents, tre­ball i ri­que­sa...

— No els deu aju­dar que avui si­da si­gui igual a malal­tia crò­ni­ca.

— Per des­grà­cia es­tem ve­ient que les no­tí­ci­es per­den el seu im­pac­te de se­gui­da i no pas­sa res. Es con­ti­nua ofe­gant gent al Me­di­ter­ra­ni que fuig de la mi­sè­ria i la guer­ra. Te­nim a les nos­tres ciu­tats exem­ples de po­bre­sa ex­tre­ma i no s’im­mu­ta nin­gú. No hau­ria de sem­blar nor­mal que de si­da mo­ri ca­da any prop d’un mi­lió de per­so­nes al món.

— Una de ca­da qua­tre o ca­da cinc per­so­nes que es­tà in­fec­ta­da no ho sap. — Per ai­xò és im­por­tant fer-se la pro­va. A Eu­ro­pa s’ofe­rei­xen bons trac­ta­ments, però cal mi­rar més en­llà. L’any 2010 hi ha­via en trac­ta­ment al món gai­re­bé vuit mi­li­ons de per­so­nes, aquest es­tiu n’eren 22 mi­li­ons, però és que el 45% de la gent in­fec­ta­da no ho sap. A més, i des­gra­ci­a­da­ment, el ti­pus de fàr­mac que es en­via als malalts a l’Àfri­ca, a l’Ín­dia o a la Xi­na no és el que re­bria un pa­ci­ent que s’in­fec­ti a Bar­ce­lo­na. Són els an­ti­re­tro­vi­rals ini­ci­als.

— Ai­xò és una tre­men­da in­jus­tí­cia. — Per ai­xò hem de llui­tar per­què qual­se­vol per­so­na tin­gui ac­cés als me­di­ca­ments més efi­ci­ents i menys tò­xics. Les far­ma­cèu­ti­ques fan es­for­ços per ofe­rir al­tres ge­nè­rics, però que­da molt per fer.

— El di­lluns 19 és la ga­la Pe­o­ple in Red. ¿Com fa una cri­da a la par­ti­ci­pa­ció?

— Aques­ta se­rà una ga­la més in­ter­na­ci­o­nal, que es di­fon­drà en stre­a­ming i que pre­tén ar­ri­bar a mol­ta gent. Per­què com més et fa­cis es­col­tar més pre­ven­ció fas.

— ¿Per què aug­men­ten les malal­ti­es de trans­mis­sió se­xu­al?

— Per­què no s’uti­lit­za el pre­ser­va­tiu. Cal­dria fer cam­pa­nyes a les es­co­les en­tre els ado­les­cents, a par­tir dels 11 anys: edu­ca­ció se­xu­al, més ma­du­ra, útil, adul­ta, tot i que ai­xò són po­lí­ti­ques...

— ¿Sig­ni­fi­car-se po­lí­ti­ca­ment al cos­tat del PDECat li ha do­nat pro­ble­mes?

— No. La ci­èn­cia no té co­lor po­lí­tic. Fer in­ves­ti­ga­ció, el que més m’agra­da, és un bé per a tot­hom.

— Té una edat en què molts doc­tors pen­gen la ba­ta.

— Si puc, mo­ri­ré amb les bo­tes po­sa­des. Es­pe­ro con­ti­nu­ar tre­ba­llant molts anys, vull vèn­cer la si­da. El gran exem­ple el te­nim als Es­tats Units. Al­gun dels men­tors més im­por­tants que he tin­gut allà te­nen 75 anys o fins i tot més i se­guei­xen di­ri­gint equips i in­ves­ti­gant. Crec que hau­ria de po­der ju­bi­lar-se qui vol­gués, però aque­lla per­so­na que con­ti­nua sent và­li­da per al sis­te­ma hau­ria de po­der se­guir.

— ¿Una Llei de Me­ce­nat­ge aju­da­ria la fi­lan­tro­pia?

— Sí. És una co­sa que s’hau­ria de re­sol­dre d’una pu­nye­te­ra ve­ga­da. Però a més de la llei, cal in­cul­car la cul­tu­ra cal­vi­nis­ta que fun­ci­o­na als Es­tats Units i en què, si has tri­om­fat a la vi­da, has de do­nar di­ners a la uni­ver­si­tat o a l’or­ga­nit­za­ció que vul­guis. I si no pots aju­dar amb més ho fas amb menys. Per ai­xò la cam­pa­nya d’aju­da a la si­da a tra­vés dels SMS amb la pa­rau­la Si­da al 38033 (tres eu­ros) o al 38099 (cinc eu­ros)

— ¿Què li diu a qui pen­sa que la si­da no va amb ell?

— Que s’equi­vo­ca. Que quan vam co­men­çar la in­ves­ti­ga­ció, grà­ci­es a l’Obra So­ci­al de La Cai­xa i a la Ge­ne­ra­li­tat, fa més de 25 anys, ens vam cen­trar en la si­da, però que es­tem tre­ba­llant tam­bé en cu­res te­ra­pèu­ti­ques con­tra el càn­cer. Grà­ci­es al mo­del de va­cu­na li po­dem en­se­nyar qui­na part del vi­rus ha d’ata­car, però tam­bé po­dem in­ci­dir en el tu­mor. Avan­cem en malal­ti­es que afec­ten to­ta la so­ci­e­tat.

— ¿Mi­guel Bo­sé, que va ser al cap­da­vant de la ga­la, els ha dei­xat?

— I ara. Li es­ta­ré sem­pre agra­ït. Ell va fer gran la ga­la. Però tot són pro­ces­sos i ara és el Pe­o­ple in Red, amb Je­sús Váz­quez, Toni Cruz i mol­ta gent que aju­da des­in­te­res­sa­da­ment, que n’és mol­tís­si­ma.

«Si puc mo­ri­ré amb les bo­tes po­sa­des. Es­pe­ro con­ti­nu­ar tre­ba­llant molts anys i es­pe­ro vèn­cer»

JOAN CORTADELLAS

El doc­tor Bo­na­ven­tu­ra Clotet, fa unes set­ma­nes, en la pre­sen­ta­ció de la Ga­la Pe­o­ple in Red, a l’an­ti­ga Fà­bri­ca Damm.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.