La ge­ne­ra­ció del menys­preu

El Periódico de Catalunya [Català] - - Opinió - So­to Ivars

Vaig néi­xer el 1985 i vaig tar­dar un munt d’anys a ser cons­ci­ent del pri­vi­le­gi que su­po­sa aques­ta cir­cums­tàn­cia. Vaig tar­dar a apre­ci­ar la sort que és no pa­tir una gu­er­ra ci­vil, ni viure so­ta la dic­ta­du­ra de Fran­co. Vaig tar­dar a va­lo­rar el que sig­ni­fi­ca no viure amb por. No vaig sa­ber el va­lor que te­nia que el meu pa­re ha­gués es­tu­di­at una car­re­ra uni­ver­si­tà­ria per treu­re’s una pla­ça de professor sen­se ser de bo­na fa­mí­lia, ni com va­lia una in­fàn­cia amb jo­gui­nes, ni l’edu­ca­ció pú­bli­ca, ni l’am­bu­la­to­ri de la Se­gu­re­tat So­ci­al quan em­ma­lal­tia. No vaig sa­ber com ha­via d’agrair les va­cu­nes obli­ga­tò­ri­es ni la lli­ber­tat d’ex­pres­sió, ni el dret al vot, tot i que tots els par­tits em sem­blin la ma­tei­xa mer­da.

Em va ve­nir do­nat. Gra­tis. Per des­comp­tat. Vaig pas­sar anys maleint aques­ta fas­ti­go­sa so­ci­e­tat i aquest sis­te­ma as­sas­sí, i aques­ta mo­nar­quia, i el mer­cat. Les can­çons de La Po­lla Re­cords em ser­vi­en per es­co­pir a tot el que se’m do­na­va sen­se que se’m de­gués, sen­se que ha­gués de pa­gar-ho. Fins que un dia, par­lant amb la me­va àvia, vaig ser cons­ci­ent de la me­va sort. Pe­pi­ta Mo­re­no és una do­na que va viure la gu­er­ra de ne­na, que va ser po­bra to­ta la se­va vi­da, que es va ca­sar amb un pes­ca­dor i va viure amb el mí­nim amb l’es­pe­ran­ça que els seus fills pros­pe­res­sin. La me­va àvia mai va pen­sar en po­lí­ti­ca. Va sa­ber que va ve­nir la de­mo­crà­cia per­què el seu ger­mà la por­ta­va amb mo­to per­què vo­tés el PCE.

Ca­ra de fàs­tic mil·len­nis­ta

I avui, en la set­ma­na del 40è ani­ver­sa­ri de la Cons­ti­tu­ció, veig molts de la me­va edat es­co­pint a ter­ra i mur­mu­rant amb rà­bia que nos­al­tres ho fa­rí­em mi­llor. Per­me­teu­me que ho dub­ti. A Es­pa­nya hi ha molt a mi­llo­rar, però avui dia ens fal­ta la mà es­quer­ra. Som mas­sa va­ni­to­sos, mas­sa in­tran­si­gents. Ens so­bra es­pe­rit crí­tic, però ens fal­ta po­tèn­cia cre­a­ti­va. Mi­rem cap al pas­sat amb res­sen­ti­ment i no sa­bem en­ca­rar el fu­tur amb il·lu­sió.

Si ens to­ca ai­xe­car de nou el món, si la nos­tra mis­sió és sal­var­lo, hau­rí­em d’apren­dre pri­mer a va­lo­rar el que ens van do­nar. No fa­rem un pa­ís mi­llor si en­ca­rem la tas­ca amb ca­ra de fàs­tic tan mil·len­nis­ta. Apren­guem a do­nar les grà­ci­es a les per­so­nes grans abans d’acu­sar-les d’al­ta tra­ï­ció.

La fo­gue­ra

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.