La generació del menyspreu

Vaig néixer el 1985 i vaig tardar un munt d’anys a ser conscient del privilegi que suposa aquesta circumstància. Vaig tardar a apreciar la sort que és no patir una guerra civil, ni viure sota la dictadura de Franco. Vaig tardar a valorar el que significa no viure amb por. No vaig saber el valor que tenia que el meu pare hagués estudiat una carrera universitària per treure’s una plaça de professor sense ser de bona família, ni com valia una infància amb joguines, ni l’educació pública, ni l’ambulatori de la Seguretat Social quan emmalaltia. No vaig saber com havia d’agrair les vacunes obligatòries ni la llibertat d’expressió, ni el dret al vot, tot i que tots els partits em semblin la mateixa merda.

Em va venir donat. Gratis. Per descomptat. Vaig passar anys maleint aquesta fastigosa societat i aquest sistema assassí, i aquesta monarquia, i el mercat. Les cançons de La Polla Records em servien per escopir a tot el que se’m donava sense que se’m degués, sense que hagués de pagar-ho. Fins que un dia, parlant amb la meva àvia, vaig ser conscient de la meva sort. Pepita Moreno és una dona que va viure la guerra de nena, que va ser pobra tota la seva vida, que es va casar amb un pescador i va viure amb el mínim amb l’esperança que els seus fills prosperessin. La meva àvia mai va pensar en política. Va saber que va venir la democràcia perquè el seu germà la portava amb moto perquè votés el PCE.

Cara de fàstic mil·lennista

I avui, en la setmana del 40è aniversari de la Constitució, veig molts de la meva edat escopint a terra i murmurant amb ràbia que nosaltres ho faríem millor. Permeteume que ho dubti. A Espanya hi ha molt a millorar, però avui dia ens falta la mà esquerra. Som massa vanitosos, massa intransigents. Ens sobra esperit crític, però ens falta potència creativa. Mirem cap al passat amb ressentiment i no sabem encarar el futur amb il·lusió.

Si ens toca aixecar de nou el món, si la nostra missió és salvarlo, hauríem d’aprendre primer a valorar el que ens van donar. No farem un país millor si encarem la tasca amb cara de fàstic tan mil·lennista. Aprenguem a donar les gràcies a les persones grans abans d’acusar-les d’alta traïció.

☰

La foguera