Ca­put­xi­na­da ‘low cost’

El Periódico de Catalunya [Català] - - Opinió - JO­AN Ollé

Als ca­ta­lans ens va el cler­gat, i, al ma­teix temps que a molts els in­dig­na la mera hi­pò­te­si que Fran­co si­gui re­en­ter­rat en la ma­dri­le­nya Al­mu­de­na, de cop i vol­ta ens afa­nyem a treu­re par­tit dels nos­tres tem­ples: ja si­gui per des­ca­pi­ta­lit­zar els ja­po­ne­sos a la Sa­gra­da Fa­mí­lia (¡fins a 29 eu­ros per cà­pi­ta!), per con­ver­tir San­ta Ma­ria del Mar –L’es­glé­sia del mar– en su­per­ven­des li­te­ra­ri i ci­ne­ma­to­grà­fic, o per ar­re­ce­rar-nos-hi quan al­gu­na co­sa cla­ma al cel.

En­tre el 9 i l’11 de març de 1966, Bar­ce­lo­na va viure un dels epi­so­dis més sig­ni­fi­ca­tius de la se­va en­ca­ra in­ci­pi­ent llui­ta an­ti­fran­quis­ta: l’or­ga­nit­za­ció del Sin­di­cat De­mo­crà­tic de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lo­na (SDEUB), que cul­mi­na­ria amb la tan­ca­da d’unes 500 per­so­nes –la ma­jo­ria es­tu­di­ants, però tam­bé pro­fes­sors i in­tel·lec­tu­als com ara Jo­an Oli­ver, Salvador Es­priu, An­to­ni Tà­pi­es...– al con­vent dels mon­jos caput­xins de Sar­rià. Des­prés, mol­ta, mol­ta po­li­cia.

Em sem­bla plau­si­ble que, en ple­na dic­ta­du­ra i vi­gent con­cor­dat Es­glé­sia-Es­tat, des­prés de l’ocu­pa­ció d’un sant lloc s’aca­bi amb els os­sos a la pre­só; però em cos­ta en­ten­dre que en una de­mo­crà­cia lai­ca es re­cor­ri el ca­mí de la in­ver­sa si no és per re­cla­mar la me­di­a­ció del Més En­llà. No, no m’en­tra al cap que, per abo­mi­nar una pot­ser ob­so­le­ta Cons­ti­tu­ció redac­ta­da fa 40 anys –cau­sa prin­ci­pal, pel que sem­bla, de l’em­pre­so­na­ment i poste­ri­or va­ga de fam dels po­lí­tics in­de­pen­den­tis­tes– el PDECat, la CUP i ERC des­em­pol­se­guin una li­túr­gi­ca es­tam­pe­ta gro­guen­ca de fa més de mig se­gle. ¿Tor­nar a co­men­çar? ¿Per què, ja po­sats a fer, no ens en anem una ve­ga­da més fins al 1714? (L’any se­güent de la Ca­put­xi­na­da es va cre­ar l’As­sem­blea de Catalunya, un mi­ra­cle de sín­te­si: reu­nir el pa­ís, no di­vi­dir-lo.)

Una va­ga de fam és una co­sa per­fec­ta­ment se­ri­o­sa que, per més que els guio­nis­tes del post­pro­cés ne­ces­si­tin ali­men­tar-se’n, no ad­met ba­na­lit­za­ci­ons postu­re­res com pas­sar l’as­so­le­llat i ene­mic 6D en una es­glé­sia d’un dels bar­ris més ex­clu­sius de Bar­ce­lo­na prac­ti­cant el ca­tò­lic de­ju­ni (i, su­po­so, abs­ti­nèn­cia) per aca­bar la jor­na­da amb una fes­ta de pi­ja­mes es­car­ce­llers abans d’anar-se’n de mig pont.

Ja el 1970, 287 per­so­nes vin­cu­la­des a di­ver­sos sec­tors in­tel·lec­tu­als i ar­tís­tics de Catalunya –Jo­an Mi­ró, Jo­an Ma­nu­el Ser­rat i Ga­bri­el Gar­cía Már­quez, en­tre ells– van de­ci­dir tam­bé en­claus­trar-se al mo­nes­tir de Mont­ser­rat com a pro­tes­ta con­tra les pe­nes de mort que el fran­quis­me ha­via im­po­sat a sis mem­bres d’ETA. L’enor­me re­per­cus­sió d’aquest ac­te fo­ra de les nos­tres fron­te­res va for­çar que, en el seu mis­sat­ge de Cap d’Any, el Cau­di­llo com­mu­tés la sen­tèn­cia als con­dem­nats. A veu­re què di­rà el Rei per Na­dal...

ELS DISSABTES, CI­ÈN­CIA

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.