La fa­vo­ri­ta de Merkel aga­fa les reg­nes de la CDU

NO­VA LÍDER DEMOCRISTIANA con­ti­nu­is­me de Kramp gua­nya l’ala dre­ta­na per la mí­ni­ma

El Periódico de Catalunya [Català] - - Portada - CAR­LES PLANAS BOU

Fins i tot sen­se pre­sen­tar-se a la re­e­lec­ció, An­ge­la Merkel ha tor­nat a gua­nyar. An­ne­gret Kramp-Kar­ren­ba­uer, el seu del­fí, va ser ele­gi­da ahir no­va pre­si­den­ta de la Unió De­mò­cra­ta Cris­ti­a­na (CDU) amb el 51,7% dels vots. Reu­nits a Ham­burg, els 1.001 de­le­gats del par­tit con­ser­va­dor van op­tar pel con­ti­nu­is­me cen­tris­ta i van de­can­tar la ba­lan­ça en fa­vor d’aques­ta ex­pe­ri­men­ta­da po­lí­ti­ca de 56 anys, ac­tu­al se­cre­tà­ria ge­ne­ral de la for­ma­ció.

El seu prin­ci­pal ri­val i an­tic opo­nent de Merkel, Fri­e­drich Merz, es va que­dar a les por­tes de do­nar la cam­pa­na­da. Ava­lat per l’ex­mi­nis­tre de Fi­nan­ces, Wolf­gang Schäu­ble, i pels sec­tors em­pre­sa­ri­als del par­tit, aquest ad­vo­cat mi­li­o­na­ri va ob­te­nir un 48,2% dels vots. Tan sols 47 pa­pe­re­tes el van se­pa­rar d’una vic­tò­ria que hau­ria su­po­sat un gir més ac­cen­tu­at a la dre­ta del con­ser­va­do­ris­me ale­many.

Emo­ci­o­na­da per la vic­tò­ria i amb un ram de flors a la mà, AKK (si­gles per les quals és cone­gu­da) va agrair als seus ri­vals el joc net mos­trat du­rant la cam­pa­nya. Cons­ci­ent que a par­tir de de­mà hau­rà de re­co­sir la fac­tu­ra in­ter­na que di­vi­deix les fac­ci­ons més cen­tris­tes i les més con­ser­va­do­res de la CDU, la no­va pre­si­den­ta del par­tit va de­ma­nar uni­tat, co­o­pe­ra­ció i corat­ge per re­llan­çar la for­ma­ció con­ser­va­do­ra.

FE­RI­DA OBER­TA El ajus­tat re­sul­tat a la vo­ta­ció evi­den­cia en­ca­ra més la fe­ri­da ober­ta al si de la CDU. En un gest d’es­por­ti­vi­tat, un de­ce­but Merz va de­ma­nar als seus sim­pa­tit­zants re­col­zar Kramp-Kar­ren­ba­uer. Tot i que va pro­me­tre que re­col­za­rà la CDU, en­ca­ra és in­cert si as­pi­ra­rà a ocu­par al­gun càr­rec de pes dins del par­tit. «Ha si­gut di­ver­tit», va con­fes­sar.

Aques­ta és la se­go­na ve­ga­da que Merz perd con­tra Merkel, que el va der­ro­tar el 2002 per ocu­par la pre­si­dèn­cia del grup par­la­men­ta­ri con­ser­va­dor. El seu fra­càs és tam­bé la de Schäu­ble, ri­val re­con­ver­tit en ali­at de la can­ce­lle­ra du­rant anys que ara va op­tar per fer pú­blic el seu re­col­za­ment a Merz, una co­sa que va mo­les­tar a part del par­tit.

Qui sí que in­ten­ta­rà for­mar part de la no­va exe­cu­ti­va fe­de­ral és el ter­cer can­di­dat en dis­còr­dia, Jens Spahn. El jo­ve mi­nis­tre de sa­ni­tat hau­rà d’es­pe­rar a la vo­ta­ció de de­mà per sa­ber si fa un pas al cap­da­vant de la cú­pu­la democristiana.

El con­grés d’ahir a la tar­da a Ham­burg va es­tar mar­cat pels ner­vis, la ten­sió i la nos­tàl­gia. Com s’es­pe­ra­va, cap can­di­dat va ob­te­nir la ma­jo­ria ab­so­lu­ta en una primera vol­ta, en què AKK es va im­po­sar amb el 45% dels vots. Merz va que­dar en se­gon lloc amb el 39,2%, men­tre que Spahn va ar­ri­bar al 15,7%. Amb la se­va eli­mi­na­ció es va obrir la por­ta a una emo­ci­o­nant se­go­na vol­ta.

Merkel mai ha des­ta­cat per la se­va ora­tò­ria. Fi­del al seu es­til as­sos­se­gat i sen­se flo­ri­tu­res, la líder con­ser­va­do­ra es va aco­mi­a­dar ahir de la pre­si­dèn­cia de la Unió De­mò­cra­ta Cris­ti­a­na (CDU), un càr­rec que con­tro­la des de fa més de 18 anys. «Sem­pre he vol­gut exer­cir els càr­recs po­lí­tics amb dig­ni­tat i, un dia, dei­xar-los amb dig­ni­tat», va afir­mar, da­vant d’una en­tre­ga­da au­di­èn­cia que la va ova­ci­o­nar dem­peus du­rant nou mi­nuts.

En el seu úl­tim dis­curs com a pre­si­den­ta del par­tit més gran d’Ale­ma­nya, la can­ce­lle­ra va in­ten­tar llan­çar da­vant dels de­le­gats un mis­sat­ge d’uni­tat per evi­tar que el seu lle­gat que­di ta­cat per les «in­ter­mi­na­bles dis­pu­tes» ober­tes des­prés de la ir­rup­ció de la for­ma­ció ul­tra­dre­ta­na Al­ter­na­ti­va per Ale­ma­nya (AfD). «Te­nim la for­ça per tren­car les tendències i gua­nyar elec­ci­ons si llui­tem junts de for­ma uni­da i de­ter­mi­na­da», va apun­tar.

AB­SÈN­CIA SIMPTOMÀTICA Una ab­sèn­cia simptomàtica d’aques­ta di­vi­sió va ser la de Horst Se­e­ho­fer, líder la Unió So­ci­al­cris­ti­a­na de Ba­vi­e­ra (CSU). Tot i que és tra­di­ció que els par­tits ager­ma­nats es vi­si­tin als con­gres­sos, el mi­nis­tre de l’In­te­ri­or i prin­ci­pal crí­tic de Merkel es va man­te­nir allu­nyat ar­güint pro­ble­mes d’agen­da. Al ge­ner, els ba­va­re­sos ce­le­bra­ran un con­grés que su­po­sa­rà l’adeu de Se­e­ho­fer.

En un mis­sat­ge que es­ce­ni­fi­ca­va la se­va pre­di­lec­ció per la se­va ami­ga, Merkel va as­se­nya­lar Kramp-Kar­ren­ba­uer com l’exem­ple a se­guir per re­llan­çar el par­tit fins a nú­me­ros pre­vis a l’ano­me­na­da cri­si dels re­fu­gi­ats. L’any pas­sat va re­va­li­dar la se­va vic­tò­ria a l’es­tat del Sar­re amb més del 40% dels vots, una xi­fra en­ca­ra lluny de la CDU a es­ca­la fe­de­ral.

Amb la trans­cen­den­tal elec­ció d’AKK, la CDU ha do­nat una úl­ti­ma ale­gria a Merkel per po­sar en mar­xa el gra­du­al adeu de la do­na que els va por­tar a qua­tre vic­tò­ri­es elec­to­rals con­se­cu­ti­ves. En la jor­na­da his­tò­ri­ca, el con­grés d’Ham­burg va re­tre ho­me­nat­ge a la llar­ga tra­jec­tò­ria de la se­va líder.

El tri­omf de Kramp-Kar­ren­ba­uer com a mà­xi­ma res­pon­sa­ble a par­tir d’ara del CDU allu­nya el fan­tas­ma de les elec­ci­ons an­ti­ci­pa­des i li per­met a Merkel con­ti­nu­ar mo­de­lant el seu lle­gat al cap­da­vant del Go­vern ale­many fins al seu fi­nal de man­dat, pre­vist per al 2021. La can­ce­lle­ra res­pi­ra alleu­ja­da.

An­ge­la Merkel CAN­CE­LLE­RA ALE­MA­NYA «He vol­gut exer­cir els meus càr­recs amb dig­ni­tat i, un dia, dei­xar-los amb dig­ni­tat»

«Te­nim la for­ça per tren­car les tendències i gua­nyar elec­ci­ons si llui­tem junts de for­ma uni­da»

Kramp-Kar­ren­ba­uer.

Kramp-Kar­ren­ba­uer sa­lu­da els de­le­gats des­prés de ser ele­gi­da.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.