Dels noms del mons­tre

El Periódico de Catalunya [Català] - - Política -

En­ca­ra ens que­da per pas­sar tot l’hi­vern, però a la pri­ma­ve­ra la pa­rau­la fei­xis­me com­pli­rà 100 anys i con­ti­nua tan uti­lit­za­da com quan el 23 de març de 1919 Mus­so­li­ni va fun­dar a Mi­là els Fas­ci Ita­li­a­ni di Com­bat­ti­men­to. ¿Com se’n de­ia, del fei­xis­me, abans que nai­xés aques­ta pa­rau­la? ¿Quin nom es do­na avui a si ma­teix? Fran­cis­co Ser­ra­no, el jut­ge pre­va­ri­ca­dor in­ha­bi­li­tat que ha en­cap­ça­lat les llis­tes de Vox a An­da­lu­sia, va dir en una en­tre­vis­ta: «Som el par­tit dels in­dig­nats d’An­da­lu­sia». Van ser els fei­xis­tes els que fa 100 anys van tri­ar el seu nom. Nin­gú els hi va po­sar des de fo­ra.

Es de­ien a si ma­tei­xos fei­xis­tes amb tant or­gull com els seus con­tem­po­ra­nis po­di­en rei­vin­di­car-se so­ci­a­lis­tes, co­mu­nis­tes o anar­quis­tes. Avui, nin­gú dels que són qua­li­fi­cats de fei­xis­tes es re­fe­rei­xen a si ma­tei­xos com a tals. El fei­xis­me ja no cor­res­pon com abans a un de­ter­mi­nat grup, a un cor­rent po­lí­tic. Lla­vors tot­hom sa­bia on es­ta­va aquest cor­rent. En quins par­tits, en quins di­a­ris, en quins uni­for­mes, a quins lo­cals, en qui­nes des­fi­la­des. Avui el fei­xis­me és trans­ver­sal. I ha si­gut la dre­ta qui ho ha com­près abans que l’es­quer­ra.

«Som el par­tit dels in­dig­nats d’An­da­lu­sia», va dir Ser­ra­no amb la ma­tei­xa na­tu­ra­li­tat amb què els ul­tra­con­ser­va­dors ano­me­nen lli­ber­tat a un sis­te­ma de pri­vi­le­gis. Però la trans­ver­sa­li­tat no exis­teix. Els in­dig­nats d’avui sen­ten re­pug­nàn­cia da­vant dels in­dig­nats an­te­ri­ors. La trans­ver­sa­li­tat la uti­lit­za la dre­ta per ocu­par tot el llit. En la trans­ver­sa­li­tat no hi cap tot­hom.

Pot veu­re’s ara, per exem­ple, a Fran­ça, en la re­vol­ta dels ar­mi­lles gro­gues. Nin­gú ha sa­but si­tu­ar po­lí­ti­ca­ment els que par­ti­ci­pen en les mo­bi­lit­za­ci­ons, s’hi bar­re­gen le­pe­nis­tes i nos­tàl­gics del 68, ai­xí que no sem­bla que si­gui la ide­o­lo­gia el que unei­xi aquests in­dig­nats. Però sí que com­par­tei­xen una co­sa: la iden­ti­tat. Tots són fran­ce­sos blancs, fran­ce­sos vells, en el sen­tit que te­nia dir cris­tià vell en l’Es­pa­nya per­se­gui­do­ra de ju­eus. Pu­ra qües­tió de

Abas­cal.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.