La tri­lo­gia de les ma­res

‘Sus­pi­ria’, de Lu­ca Gu­a­dag­ni­no, ver­si­o­na lliu­re­ment el clàs­sic de Da­rio Ar­gen­to, primera de les se­ves tres en­tre­gues d’hor­ror gò­tic i que es va pro­lon­gar amb ‘In­fer­no’ i ‘La ma­dre del mal’

El Periódico de Catalunya [Català] - - Espectacles - QUIM CASAS

La ma­ni­fes­ta po­pu­la­ri­tat del ci­ne de ter­ror i fan­tàs­tic, i tam­bé l’ab­so­lu­ta per­me­a­bi­li­tat del gè­ne­re, que per­met to­ta me­na d’acos­ta­ments, es­tils i mo­tius ar­gu­men­tals, com con­fir­ma ca­da any la pro­gra­ma­ció del Fes­ti­val de Sit­ges, és una de les ra­ons per les quals es fan tants re­makes, re­bo­ots i se­qüe­les d’al­guns dels tí­tols fun­da­ci­o­nals de les se­ves di­ver­ses eta­pes.

Des de fa anys, l’èpo­ca que mar­ca el ter­ri­to­ri de les no­ves ver­si­ons és el ter­ror nord-ame­ri­cà de baix pres­su­post dels anys 70: s’han ro­dat re­makes amb més o menys in­terès de Ha­llowe­en, La ma­tan­ça de Te­xas, Las tu­rons te­nen ulls, Pi­ra­nya, Ma­ni­ac, Di­ven­dres 13 i L’úl­ti­ma ca­sa de l’es­quer­ra, en­tre d’al­tres. Da­rio Ar­gen­to és ita­lià, però la se­va pro­duc­ció ter­ro­rí­fi­ca de fi­nals dels 70 és tan in­flu­ent com la de To­be Ho­o­per, Wes Cra­ven i John Car­pen­ter.

No és es­tra­nya, per ai­xò, l’apa­ri­ció d’un re­make de Sus­pi­ria (1977), més en­llà que el fir­mi un re­a­lit­za­dor no es­pe­ci­a­lit­zat en el gè­ne­re, Lu­ca Gu­a­dag­ni­no, i que aques­ta ver­sió del 2018 ar­ri­bés a com­pe­tir en un fes­ti­val com el de Ve­nè­cia, al qual Ar­gen­to mai va te­nir ac­cés. És a més una pel·lí­cu­la molt im­por­tant en l’evo­lu­ció del ci­ne­as­ta ita­lià. Des­prés de la for­mi­da­ble Roig fosc (1976), Ar­gen­to ve­nia a tan­car la se­va gran apor­ta­ció al gi­a­llo, bar­re­ja de thri­ller i ter­ror que ell ma­teix ha­via aju­dat a con­so­li­dar amb El pá­ja­ro de las plu­mas de cris­tal, Cu­a­tro mos­cas so­bre ter­ci­o­pe­lo gris i El ga­to de nu­e­ve co­las.

Ar­gen­to va inau­gu­rar amb Sus­pi­ria una sè­rie de films en­tron­cats amb el ci­ne gò­tic, en la lí­nia del director Ma­rio Ba­va i de la pin­tu­ra te­ne­bris­ta ita­li­a­na. Sus­pi­ria va te­nir una me­na de pro­lon­ga­ció amb In­fer­no (1982), en­te­sa lla­vors com un díp­tic que va ve­nir a con­ver­tir-se en tri­lo­gia tar­da­na amb La ma­dre del mal (2007). És la de­no­mi­na­da tri­lo­gia de les ma­res, re­lats so­bre­na­tu­rals dis­se­nyats a par­tir dels con­cep­tes Sus­pi­ri­o­rum (Sos­pirs), Te­ne­bra­um (Fos­cor)

Els co­lors en­fe­brats, els es­pais ge­o­mè­trics i les re­cor­da­des ban­des so­no­res, en­tre ter­ro­rí­fi­ques i sa­cres, fir­ma­des pel grup Go­blin per a Sus­pi­ria i el sim­fò­nic Keith Emer­son per a In­fer­no, han si­gut subs­ti­tu­ï­des al film de Gu­a­dag­ni­no per to­na­li­tats cro­mà­ti­ques més neu­tres, de­co­rats la­be­rín­tics i les can­çons i pe­ces ins­tru­men­tals de Thom Yorke, can­tant de Ra­di­o­he­ad. Són can­vis sig­ni­fi­ca­tius, a més de l’afe­git de di­ver­ses ca­pes ar­gu­men­tals i per­so­nat­ges in­e­xis­tents en la Sus­pi­ria d’Ar­gen­to, cas del psi­quia­tre en­car­nat per una dis­fres­sa­da Til­da Swin­ton. i Lachry­ma­rum (Llà­gri­mes).

El Mal no té ex­pli­ca­ció

Per a l’Ar­gen­to d’aques­tes tres pel·lí­cu­les, i tam­bé d’obres que va fer molt in­flu­ï­des per aques­tes, com Te­ne­bre, Phe­no­me­na, Trau­ma o El sín­dro­me de Stend­hal, el Mal no té cap ex­pli­ca­ció i s’ex­pres­sa en es­tat ab­so­lu­ta­ment lliu­re. Gu­a­dag­ni­no vol do­nar-li mas­sa ex­pli­ca­ci­ons bar­re­jant la his­tò­ria de brui­xes de l’es­co­la de dan­sa ber­li­ne­sa on s’es­de­vé l’ac­ció amb les se­qüe­les de la se­go­na con­te­sa mun­di­al i l’au­ge del ter­ro­ris­me als anys 70, per­so­ni­fi­cat a la ban­da ra­di­cal d’es­quer­res Ba­a­der-Mein­hof. Ai­xò sí, li fa una pi­ca­da d’ullet al film d’Ar­gen­to amb l’apa­ri­ció de Jes­si­ca Har­per, pro­ta­go­nis­ta de l’ori­gi­nal, al pa­per de l’es­po­sa del psi­quia­tre.

El re­sul­tat, en què es re­co­neix la in­flu­èn­cia d’Ar­gen­to, s’apar­ta con­si­de­ra­ble­ment d’aquell es­til de ter­ror ita­lià que avui no és més vi­gent grà­ci­es al film de Gu­a­dag­ni­no, si­nó que sem­pre ha si­gut pre­sent en l’ima­gi­na­ri dels amants del gè­ne­re.

El director ita­lià va vo­ler se­guir la lí­nia de Ma­rio Ba­va i de la pin­tu­ra te­ne­bris­ta ita­li­a­na

Ver­mell en­cès Har­per (es­quer­ra), en un fo­to­gra­ma de ‘Sus­pi­ria’, de Da­rio Ar­gen­to.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.